Khovànxtxina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Musical note nicu bucule 01.svgKhovànxtxina
Matí de l'execució dels Streltsí pel tsar Pere I. Pintat per Vasili Súrikov
Matí de l'execució dels Streltsí pel tsar Pere I.
Pintat per Vasili Súrikov
Títol original Хованщина (Hovánščina)
Compositor Modest Mússorgski
Llibretista Modest Mússorgski i Vladímir Stàsov
Llengua original Rus
Font literària Fonts històriques
Època composició 1872-1880
Actes Cinc
Estrena absoluta
Data estrena 21 de febrer de 1886
Escenari Teatre Kónonov de Sant Petersburg
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 19 de desembre de 1923 (estrena a Espanya)
Modifica dades a Wikidata

Khovànxtxina (en rus Хованщина, transliterat Hovánščina) és una òpera en cinc actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladímir Stàsov, basat en fonts històriques. L'òpera estava sense acabar i no executada quan el compositor va morir el 1881. S'estrenà al Teatre Kónonov de Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 19 de desembre de 1923.[1]

La composició de Khovànxtxina va ser tant o més irregular, accidentada i treballosa que la de Borís Godunov. Ambdues partitures va haver de complementar-les, adaptar-les i en part donar-los una contextura orquestral i escènica definitiva Rimski-Kórsakov, a qui es deu, probablement, la perfecta construcció simfònica d'aquesta música escènica de Mússorgski, el qual havia mort alcoholitzat quan Khovànxtxina va ascendir per primera vegada a l'escena a Sant Petersburg.

La mà hàbil de Rimski va ser sens dubte necessària per fer d'aquesta òpera una realitat tangible, però hi ha en el substrat de l'obra alguna cosa que només la incomparable força temperamental de Mússorgski podia infondre-l'hi: una palpitació dramàtica, una emoció en la melodia i un realisme expressiu que cap altre compositor eslau, ni el mateix Rimski, va arribar mai a transmetre amb tanta eloqüència.[2]

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Igual que abans amb Borís Godunov, Mússorgski a Khovànxtxina tracta d'un episodi en la història de Rússia, presentada per primera vegada a l'atenció del compositor pel seu amic el crític Vladímir Stàsov. Es tracta de la rebel·lió del príncep Iván Jovanski, dels Vells creients, i el cos moscovita Streltsí contra el regent Sofia Alekseyevna i els dos joves tsars Pere el Gran i Ivan V, que intentaven instituir reformes d'occidentalització a Rússia. Jovanski va ajudav a fomentar la insurrecció de Moscou de 1682, que va donar lloc a que Sofia es convertís en regent en nom del seu germà menor Ivan i germanastre de Pere, que es van coronar tsars conjuntament. A la tardor de 1682 el príncep Ivan Jovanski va tornar en contra de Sofia. Amb el suport dels vells creients i Streltsy, Jovanski -que suposadament volia instal·lar-se a si mateix com el nou regent- va exigir la revocació de les reformes del Patriarca Nikon. Sofia i la seva cort es van veure obligats a fugir de Moscou. Amb el temps, Sofia va aconseguir reprimir l'anomenada Khovànxtxina (Afer Jovanski) amb l'ajuda del diplomàtic Fyodor Shaklovity, que va succeir Jovanski com a líder de l'Streltsí. Amb la rebel·lió aixafada, els vells creients es van suïcidar en massa (en l'òpera, almenys).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alier, 2001, p. 211.
  2. Montsalvatge, Xavier. «Reposición de Khovatschina por los artistas de la Ópera de Belgrado» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 4 agost 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alier, Roger. «Dvorak». A: Guía Universal de la ópera. primer (en castellà). Barcelona: Edidiones Robinbook, 2001. ISBN 84-95601-72-9.  Robinbook

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khovànxtxina Modifica l'enllaç a Wikidata