Petruixka
 |
|
| Forma musical | composició musical i ballet |
|---|---|
| Compositor | Ígor Stravinski |
| Llibretista | Ígor Stravinski i Aleksandr Benois |
| Estrena | |
| Data | 13 juny 1911 |
| Escenari | Théâtre du Châtelet |
 |
|
Petruixka és un ballet de dansa clàssica en un acte i quatre escenes coreografiat per Michel Fokine per als Ballets Russos, sobre una música d'Ígor Stravinski i estrenat al Théâtre du Châtelet de París el 13 de juny de 1911. En la funció d'estrena el repartiment va ser: Vátslav Nizhinski (Petruixka), Tamara Karsavina (la ballarina), Alexandre Orlov (el moro), Enrico Cecchetti (el mag o xarlatà); i el director musical va ser Pierre Monteux.
Petruixka és una marioneta de palla i serradures tradicional russa de caràcter burleta, el que en la cultura europea occidental equivaldria al putxinel, que cobra vida i desenvolupa la capacitat de sentir. La música es caracteritza entre altres coses per l'anomenat acord de Petruixka, consistent en un acord de do major i fa# major tocats simultàniament (bitonalitat) que sol acompanyar l'aparició del personatge de Petruixka gairebé a manera de leitmotiv.
Argument[modifica | modifica el codi]
Escena I[modifica | modifica el codi]
En 1838, en un club de Sant Petersburg, se celebra la fira de carnaval. En la plaça hi ha un teatrí on el Mag presenta un espectacle. En obrir-se el teló es veuen tres ninots que, a l'ordre del Mag, comencen a ballar. El Moro i Petruixka estan enamorats de la Ballarina, però aquesta clarament prefereix al Moro. Petruixka en un atac de gelosia agredeix al Moro i el Xarlatà deté la presentació.
Escena II[modifica | modifica el codi]
Tancat en la seva cambra pel xarlatà, Petruixka protesta per la crueltat amb la qual és tractat per demostrar els seus sentiments. Apareix la Ballarina i Petruixka, emocionat, li expressa el seu amor amb brusquedat. La Ballarina es marxa espantada per la rudesa de Petruixka deixant-lo sumit en la tristesa i la desesperació.
Escena III[modifica | modifica el codi]
En l'habitació del Moro. Encara que el Moro també està presoner, es troba feliç amb la seva situació. Entra la Ballarina i el Moro l'afalaga, ella està complaguda pel tracte i es deixa abraçar per ell. En aquest moment entra Petruixka que amenaça al Moro, aquest es defensa amb la simitarra i fa fugir a Petruixka.
Escena IV[modifica | modifica el codi]
La fira de carnaval en la plaça de Sant Petersburg. Les persones han continuat amb les celebracions sense adonar-se del que succeïx dintre del teatrí. La festa s'interromp quan surt pel teatrí Petruixka perseguit pel moro. El Moro mata a Petruixka. La gent s'espanta pensant que s'ha comès un assassinat, arriba la policia i interroga al Mag, però en el pis solament hi ha un ninot de drap. La festa arriba a la seva fi, tots es van retirant i el Xarlatà es duu a Petruixka cap al teatrí però del sostre apareix el fantasma de Petruixka amenaçador.
Curiositats[modifica | modifica el codi]
D'aquesta obra en feu una transcripció per a dos pianos el compositor i pianista Víctor Babin.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petruixka |
|
|||||
