Daphnis et Chloé

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióDaphnis et Chloé
Forma musical ballet Tradueix
Compositor Maurice Ravel
Llibretista Mikhaïl Fokín
Font literària Dafnis i Cloe (Longus)
Moviment musical impressionisme
Estrena
Data 8 juny 1912
Més informació
Allmusic mc0002357970
Modifica les dades a Wikidata
Disseny del decorat utilitzat en l'estrena mundial del ballet (Léon Bakst)

Daphnis et Chloé és un ballet amb música de Maurice Ravel. Ravel la va descriure com una symphonie choréographique (simfonia coreogràfica). L'escena va ser adaptada per Michel Fokine, d'un romanç de l’escriptor grec Longus, titulat Dafnis i Cloe, que es creu que va ser escrita en el segle III aC. Tracta de l’amor i la relació delicadament eròtica entre un cavaller i una pastora. Consta d'un acte i tres escenes.

Composició de l'obra[modifica]

Ravel, va començar a treballar en la partitura el 1909 sota encàrrec de Serguei Diàguilev. Va ser estrenada en el Théâtre du Châtelet de París pels Ballets Russos el 8 de juny de 1912. L’orquestra simfònica va ser dirigida per Pierre Monteux, la coreografia la va fer Michel Fokine i Vàtslav Nijinski va fer el paper de Dafnis. L'escenografia notablement original va ser dissenyada per Léon Bakst.

L'obra està escrita per una gran orquestra, i inclou parts per a un cor sense paraules (només vocalitzacions i murmuris). Quan Diágilev va portar el ballet a Londres el 1914, va prescindir del cor, cosa que va fer que Ravel escrivís una colèrica carta al diari The Times.[1]

Amb aproximadament una hora de duració, Daphnis et Chloé és l'obra més llarga de Ravel. La música, una de les més apassionades del compositor, és àmpliament considerada com una de les millors obres de Ravel, amb harmonies exuberants típiques de l’impressionisme musical. Posteriorment el compositor va seleccionar diferents fragments del ballet per a fer dues suites orquestrals, la segona de les quals és particularment popular. L'obra completa en si és interpretada més en concert que en escena.

Michel FokineDaphnis et Chloé, c. 1910

Estructura[modifica]

El ballet consta de tres parts diferenciades.     

Primera part.

II. Introduction

III. Danse religieuse

IV. Les jeunes filles attirent Daphnis - Danse générale

V. Daphnis s'approche tendrement de Chloé

VI. Danse grotesque de Dorcon

VII. Danse légère et gracieuse de Daphnis

VIII. Danse de Lyceion

IX. Une lumière irréelle enveloppe le paysage

X. Danse lente et mystérieuse des Nymphes

XI. Derrière la scène, on entend des voix

Segona part.

XII. Animé et très rude

XIII. Danse suppliante de Chloé

Tercera part.

XIV. Aucun bruit que le murmure des ruisselets amassés par la rosée qui coule des roches

XV. Cbloé figure la jeune nymphe errant dans la prairie

XVI. Devant l'autel des Nymphes - Danse générale

Altres ballets de Ravel[modifica]

Ravel va escriure altres obres que després es van convertir en ballet. Va orquestrar la seva suite per a piano Ma mère l’Oye per a ballet. El seu cèlebre Boléro, que és ara una popular obra d’exhibició orquestral, va ser originalment composta per a ser ballada. També va contribuir al ballet corporatiu L’eventail de Jeanne.

Referències[modifica]

  1. Es pot veure en les edicions del 9, 10 i 17 de Juny
  • Goddard, Scott: «Some Notes on Maurice Ravel's Ballet "Daphnis et Chloe". I» en Music & Letters, 7 (3): 209–220, juliol 1926. JSTOR
  • Hill, Edward Burlingame: «Maurice Ravel» de The Musical Quarterly, 13 (1): 130–146, gener 1927.
  • Orenstein, Arbie: «Maurice Ravel's Creative Process» de The Musical Quarterly, 53 (4): 467–481, 1967.