Ma mère l'Oye
 Il·lustració a guaix d'una edició de 1695 de "Les contes de ma mère l'Oye" de Charles Perrault, font d'inspiració de l'obra. | |
| Forma musical | duo de piano suite  |
|---|---|
| Compositor | Maurice Ravel |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
| Epònim | Els contes de la Mare Oca |
| Creació | 1908 (núm. 1), 1910 (núm. 2–5) |
| Data de publicació | 1910 |
| Catalogació | M.60[1] |
| Opus | 60 |
| Versió |
|
| Instrumentació | piano i piano a quatre mans |
| Estrena | |
| Estrena | 20 d'abril de 1910 |
| Escenari | Salle Gaveau, París, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 13 d'octubre de 1920, Palau de la Música Catalana |
| Moviments | |
| |
   | |
Ma mère l'Oye, Cinq pièces enfantines (La meva mare, l'Oca: cinc quadrets d'infants)[n 1] és una obra musical del compositor francès Maurice Ravel. L'obra original fou escrita per a piano a quatre mans (1908-1910). Posteriorment el mateix compositor l'arranjà per a orquestra simfònica (1911) i posteriorment es transformà en ballet (1912) amb coreografia de Jeanne Hugard.[2]
Inspiració de l'obra[modifica]
L'obra s'inspira en diferents contes de fades francesos dels s.XVII-XVIII recopilats per Charles Perrault (1628-1703), Marie Chaterine Aulnoy (1670-1705)[2] i Jeanne-Marie Leprince de Beaumont (1711-1780).[3] Concretament, una publicació de Perrault fa referència al títol de l'obra: Contes de ma mère l'Oye publicat l'any 1697. El personatge de la mère l'Oye -la mare Oca- és com s'anomena a França a la típica àvia que tot fent voltar el fus, explica rondalles als infants.[3]
Estructura de l'obra[modifica]
L'obra original escrita per a piano a quatre mans s'organitza en 5 moviments que reflecteixen l'ambient dels contes sobre els quals s'inspiren. El primer moviment fou creat el 20 de setembre de 1908[n 2] i els restants durant l'abril de 1910. Està dedicada a Mimie i Jean Godebski.[2] L'estrena de l'obra es produí el 20 d'abril de l'any 1910 en el marc del concert inaugural de la Societé Internacional de Musique[3]. Va ser interpretada per la pianistes Jeanne Leleu i Geneviève (o Germaine?) Durony.[2]
I. Pavane de la Belle au bois dormant (Pavana de la Bella dormida al bosc)[n 1][modifica]
Està inspirat en un conte de Charles Perrault i la indicació de tempo és Lent.[4]
II. Petit Poucet (Patufet)[modifica]
El segon moviment s'inspira en el conte del mateix títol de Charles Perrault i en la mateixa partitura hi consta una cita de la narració:
"Ell creia tornar a torbar planament el seu camí, mitjançant les molles de pa que havia escampat boi (sic) passant. Emperò, en tornar-hi fou ben sorpès de no trobar-hi ni una sola molla; els ocells se les havia menjades totes (Charles Perrault)"[n 1]
La indiació de tempo és Très modéré.[4]
III. Laideronnette, Impératrice des Pagodes (Laideroneta, l'emperatriu dels Pagodes)[modifica]
El conte que inspira el tercer moviment és el conte de fades és Serpentin vert (La serp verda) de Marie Chaterine Aulnoy. Laideronette és una de les protagonsites de la narració.[5] La partitura també conté una cita a l'inici:
"Ella es despullà i es ficà al bany. Al punt, els pagodes i pagodeses se posaren a cantar i a sonar els instruments. Els uns sonaven tiorbes fetes de closques de nou; altres, violes fetes de closques d'atmetlla: car era menester adaptar els instruments a llur petita alçada. (Mme. d'Aulnoy, Serpentin vert)"[n 1]
La indicació de tempo és Mouvt de Marche[4]
IV. Les Entretiens de la Belle et la Bête (Els col·lotges de la Bella i la Fera)[modifica]
En aquest moviment, és el conegut conte La Bella i la bèstia de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont el que inspira les notes del compositor.[6] Trobem també una cita a la partitura:
"La bella: Quan veig que teniu un cor tant bò, no'm sembleu pas tant lleig.
La fera: Oh és veritat que tinc bon cor, emperò sóc un monstre!
La bella: Hi ha tants homes que ho són més que no pas vós.
La fera: Si jo tingués enginy vos remerciaria eixes paraules amb finesa, emperò no sóc sinó un animal. Formosa donzella, voleu ser ma esposa?
La bella: No puc pas.
...
La fera: Jo'm mor content, puix que he tingut el goig de tornar a veure-us! La bella: No, pobre animalet, no morireu pas; heu de viure per a ésser mon espòs"
"La fera desaparegué, i en són lloc veié la donzella als seus peus un jove príncep, més bell que l'Amor, qui li remerciava d'haver-lo desencantat". (M. Le prince de Beaumont.) [n 1]
La indicació de tempo és Mouvt de Valse très modéré[4].
V. Le jardin féerique (El jardí encantat)[modifica]
El darrer moviment no conté cap cita i no sembla estar inspirat en cap narració en particular.[3] La indicació de tempo és Lent et grave.[4]
Arranjaments i versions posteriors[modifica]
Suite pour orchestre (1911)[modifica]
Al final de 1911, Maurice Ravel instrumentà la partitura original per a piano a quatre mans per a orquestra simfònica amb la següent formació:[7]
| Instrumentació Suite (1911) | |||
|---|---|---|---|
| Vent-fusta | Vent-metall | Percussió | Cordes |
| 2 Flautes (la 2a també flautí)
2 Oboès (el 2n també corn anglès) 2 Fagots (el 2n també contrafagot) |
2 Trompes en Fa | 2 Timbales | 1 Arpa
Violins I i II Contrabaix (de 5 cordes) |
Es manté la dedicatòria a Mimie i Jean Godebski.[7]
Ballet (1911-1912)[modifica]
El Ballet de Ma mère l'Oye fou un encàrrec de Jacques Rouché i a ell mateix li està dedicada la peça.[n 3] En aquesta adaptació a la dansa, per la qual el mateix Ravel va fer-ne el llibret, hi trobem les mateixes instrumentacions que a la Suite de 1911 a més de diverses peces noves (Prelude, Danse du rouet i Interludes) que ajuden a realitzar els canvis escènics que el ballet, de mitja hora de durada, requereix. Fou escrit de 1911 a 1912 i presenta la següent estructura:
- Prelude
- Escena 1: Danse du rouet et scène
- Escena 2: Pavane de la Belle au bois dormant
- Interludi
- Escena 3: Entretiens de la Belle et de la Bête
- Interludi
- Escena 4: Petit Poucet
- Interludi
- Escena 5: Laideronete, impératrice des Pagodes
- Interludi
- Apothéoses: le Jardin féerique
Els interludes es troben entre escena i escena.
Fou estrenat el 28 de gener de 1912[3] al Theatre des Arts (actualment Théatre Hebertot). La coreografia anà a càrrec de Jeanne Hugard i l'orquestra fou dirigida per Gabriel Grovlez. Els decorats i el vestuari foren de Jacques Drésa.[2]
Altres versions[modifica]
Existeixen nombroses versions de l'obra o parts d'ella fets per altres autors:
- Arranjament per a piano sol amb interludis (Jacques Charlot - 1912)
- Prélude i Danse du rouet, per a piano a dues i quatre mans (Lucien Garban)
- Pavane de la Belle au bois dormant i Petit Poucet per a violí (o flauta) i piano (Léon Roques)
- Pavane de la Belle au bois dormant per a violí i piano (Paul Lemaître)
- Pavane de la Belle au bois dormant per a violoncel i piano (F. Ronchini)
- Pavane de la Belle au bois dormant per saxo alt (Jules Viard)
- Pavane i Jardin féerique per orgue (Pierre-Octave Ferroud)
- Petit Poucet per orgue (Gaston Choisnel)
Recepció de l'obra a Barcelona[modifica]
La primera audició de l'obra en format orquestral, fou el 13 d'octubre de 1920 en els concerts inaugurals de l'Orquestra Pau Casals efectuats al Palau de la Música Catalana.[8][9]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ [[scores:{{{id}}}|Ma mère l'Oye]]: Partitura lliure a l'IMSLP.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Hirsbrunner, Theo. Maurice Ravel. Vida y obra. Madrid: Alianza Música. ISBN 84-206-8563-1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pena i Costa, Joaquim «Notes al programa». Cinquè concert de tardor de l'Orquestra Pau Casals, 28-10-1923, pàg. 6-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ravel, Maurice. Ma mère l'Oye. 5 pièces enfantines pour piano à 4 mains. París: Durand, 1910.
- ↑ «Serpentin vert de Madame d'Aulnoy». Arxivat de l'original el 2015-02-11. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ Pena i Costa, Joaquim «Ma mère l'Oye (La meva mare, l'Oca)». Programes de mà de l'Orquestra Pau Casals, 19-11-1920.
- ↑ 7,0 7,1 Ravel, Maurice. Ma mère l'Oye. París: Durand, 1912. Arxivat 2015-02-11 a Wayback Machine.
- ↑ «Música y teatros». La Vanguardia, 09-10-1920.
- ↑ «Concerts Inaugurals de l'Orquestra Pau Casals». Concerts Inaugurals de l'Orquestra Pau Casals.
Enllaços externs[modifica]
- Partitura de la primera versió per a dos pianos (1908) a International Music Score Library Project
- Partitura de la suite orquestral Arxivat 2015-02-11 a Wayback Machine. (1911-912) a International Music Score Library Project
- Partitura de la versió per a ballet (1912) a International Music Score Library Project