Instrument de metall

De Viquipèdia
Una trompeta de vàlvules giratòries, un instrument típic de metall

Un instrument de metall és un instrument musical de vent amb una embocadura de broquet. Així, doncs, malgrat la denominació, el material amb què es construeixen no és el més adequat per distingir-lo. La flauta travessera o el saxòfon, malgrat que estan construïts amb metall, no tenen embocadura de broquet i per això són considerats instruments de fusta. Per la seva banda, una banya emprada com a instrument de vent o una corneta del segle xvii que es construïa en fusta, es consideren instruments de metall per raó de la seva embocadura.[1][2] Els diferents sons s'obtenen per la combinació de les diferents pressions que els llavis fan en vibrar dins del broquet[3][4][5] i -en els instruments moderns, a partir del segle xvi, d'algun mecanisme que permet modificar la llargada total del tub. Aquestes mecanismes han estat, essencialment, tres:

La progressiva incorporació d'aquests mecanismes als instruments d'aquest grup va permetre ampliar enormement les seves possibilitats, especialment permetre que fossin completament cromàtics, i ampliar la seva tessitura.

Tipologies[modifica]

Dibuix que representa un figle; es poden veure les claus que tapen els forats

Segons la manera que tenen de fer les diferents notes, es classifiquen en:

Sense cap mecanisme per variar la llargada del tub:

Amb forats sobre el tub, a vegades amb claus per a fer més fàcil tapar-los i destapar-los.

Amb una part del tub mòbil, és a dir, amb una colissa lliscant:

Amb vàlvules giratòries:

Amb vàlvules de pistons:

Referències[modifica]

  1. Galceran, A.; Pardo, P. Els homes clàssics: La Passió i la carn i altres històries de la música. Penguin Random House Grupo Editorial España, 2019, p. 10. ISBN 978-84-17627-35-5. 
  2. de Castro, P.M.. Música: los instrumentos (en castellà). El Cid Editor Incorporated, 2010, p. 118. ISBN 978-1-4492-2203-1. 
  3. Campbell, P.M.A.D.M.; Murray Campbell, A.M.C.A.G.; Campbell, M.; Greated, C.A.; Myers, A.; Oxford University Press; Myers, S.L.M.D.A.. Musical Instruments: History, Technology, and Performance of Instruments of Western Music. Oxford University Press, 2004, p. 54. ISBN 978-0-19-816504-0. 
  4. Heller, E.J.. Why You Hear what You Hear: An Experiential Approach to Sound, Music, and Psychoacoustics. Princeton University Press, 2013, p. 330. ISBN 978-0-691-14859-5. 
  5. Olson, H.F.. Music, Physics and Engineering. Dover Publications, 2013, p. 161. ISBN 978-0-486-31702-1. 
  6. Herbert, T.; Wallace, J.; Cross, J. The Cambridge Companion to Brass Instruments. Cambridge University Press, 1997, p. 101. ISBN 978-0-521-56522-6. 
  7. Jacquot, A. Dictionnaire pratique et raisonné des instruments de musique, anciens et modernes, indiquant tout ce qui se rapporte aux différents types d'instruments en usage: depuis l'époque la plus reculée jusqu'a nos jours, orné de trente dessins (en francès). Fischbacher, 1886, p. 198. 
  8. Universalis, E. Dictionnaire des Instruments de musique: Les Dictionnaires d'Universalis (en francès). Encyclopaedia Universalis, 2015, p. 538. ISBN 978-2-85229-583-4. 
  9. Phillips, H.; Winkle, W. The Art of Tuba and Euphonium. Summy-Birchard, 1992, p. 3. ISBN 978-0-87487-682-6. 
  10. Pocket Visual Dictionary. Dorling Kindersley Limited, 2017, p. 506. ISBN 978-0-241-30277-4. 
  11. Ely, M.C.; Van Deuren, A.E.. Wind Talk for Brass: A Practical Guide to Understanding and Teaching Brass Instruments. Oxford University Press, 2009, p. 1-PA75. ISBN 978-0-19-971631-9. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Instrument de metall