Fiscorn

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Fliscorn».
Infotaula d'instrument musicalFiscorn
Fiscorn, fons Museu de la Música de Barcelona.jpg
Fiscorn construït entre 1861 i 1918, fons del Museu de la Música de Barcelona
Tipus Instrument de vent
Modifica dades a Wikidata
Fiscornaire de la Cobla Popular

El fiscorn[1] és un instrument de la cobla.[2] Es tracta d'un instrument de vent metall, és a dir amb embocadura de broquet, vàlvules i tub cònic, de la família dels flugelhorns.[3] Els fiscorns de la cobla són flugelhorns barítons afinats en Do i amb la configuració típica de la banda: amb el pavelló o campana que mira cap endavant, com un gran bugle. Els intèrprets del fiscorn es designen com a fiscornaires o simplement com a fiscorns.

Actualment es troba en formacions musicals a Catalunya ja siguin cobles o grups de música tradicional.[4]

El fiscorn Quant és introduït a Catalunya fruit de la reforma de la cobla realitzada per Pep Ventura, Ventura impulsà l'arraconament del sac de gemecs o cornamusa -substituït per la tenora-, perfeccionar el tible i introduir-hi el cornetí, el fiscorn i el contrabaix. Ell i altres autors anaven fent partitures i en cada una anaven assajant nous instruments i combinacions. Així va tenir lloc la introducció de les tres tenores, de les dues tenores (fórmula que es va consolidar), de les campanes i de les formacions de cinc fins a dotze músics. Va caldre cercar l'equilibri sonor i aquest es va trobar amb la formació "definitiva" que actualment coneixem (amb excepció de la substitució dels cornetins per trompetes i de la introducció de la tercera trompeta i del trombó).[4]

El món dels fiscorns fins fa poc estava molt malament. Si se'n volia un, o se'n trobava un de vell o s'havia de comprar un August (estan afi[5] nats, però amb un so no gaire bo), un rampone o un consolat de mar (desafinats i amb un so bastant dolent), fins que el constructor alemany J. Voigt començà a fer reproduccions del fiscorn Omniphon, del segle passat.

El fiscorn de cobla, la tessitura del qual segons la classificació alemanya seria la d'un Tenorhorn, modernament ha acabat anomenant-se spanisches Bassflügelhorn (flugel baix espanyol), ja que les úniques comandes d'aquest instrument els arriben d'Espanya, ja que els catalans en som actualment els únics usuaris del món.[4]

Aquest instrument es pot estudiar com a instrument principal a l'ESMUC de Barcelona, al CRR de Perpinyà, a l'Escola Municipal de Música Antoni Agramont (Castelló d'Empúries) i al Conservatori de Música de Girona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «fiscorn». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «fiscorn». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «El Fiscorn». Cobla Sabadell. [Consulta: 5 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 Pont, Eugeni. «El fiscorn de cobla. Origen i breu història» (pdf), 2006. [Consulta: 5 febrer 2014].
  5. Fundació Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia de la Música (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0235-4.