Figle

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'instrument musicalFigle
Ophicleide 001.jpg
Tipus Instrument de vent
Classificació Hornbostel-Sachs 423.21
Modifica dades a Wikidata
Oficleide de la marca Guichard i Hermano, construït entre els anys 1827 i 1845 a Madrid.

El figle, conegut també como oficleide, (del francès bugle, "corn",influït pel llatí bucŭlus "vedell', amb la f- potser del francès ophicléide; del grec hophis, serp, per la forma corbada, i kleis, clau)[1] és un instrument musical de vent-metall format per un tub llarg de llautó, doblat per la meitat, de diàmetre cada cop més gran des de l'embocadura fins a la campana i amb claus que obren i tanquen el pas de l'aire.

També s'anomena figle a la persona que practica aquest instrument.

Funcionament[modifica]

El figle, de la mateixa forma que els clarins amb claus i el figle alt (els altres dos membres de la seua família) té un sistema de digitació particular i idiosincràsic. Totes les claus, excepte una, estan normalment tancades i només s'obren quan el dit de l'intèrpret pressiona la palanca associada a la clau. Just a sota de la campana està la coberta més gran d'obertures de to, però aquesta està normalment oberta i només es tanca quan es pressiona la palanca.

Història[modifica]

Es tenen notícies que el figle o oficleide fou inventat en 1817 i patentat en 1821 pel fabricant francès d'instruments Jean Hilaire Asté.[2] El seu paper a l'orquestra romàntica és rellevant en la secció de metalls, en substitució del serpentó. En un principi tenia nou claus i més tard foren ampliades a dotze. Els diferents membres de la família del figle poden estar afinats en Si♭, Do, Mi♭ o Fa. El més comú és el figle baix afinat en Si♭ o Do.

El figle fou substitut per la tuba i el bombardí, encara que continuà sent popular en Itàlia fins a principis del segle XX i encara hui és interpretat professionalment. Un dels últims grans intèrprets va ser Sam Hughes (1824-1898).

Obres i compositors destacats[modifica]

La primera partitura composta per a aquests instrument fou a l'òpera Olimpie de Gaspare Spontini en 1819. Altres obres famoses que utilitzen el figle són l'oratori Elíes i l'obertura El somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn, així com la Sinfonía fantástica d'Hector Berlioz, encara que fou substituït per una tuba en una orquestració posterior. Giuseppe Verdi i Richard Wagner també compongueren per al figle.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Figle» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 agost 2014].
  2. Morley-Pegge, Reginald (et al.) «Ophicleide». Grove Music Online.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figle Modifica l'enllaç a Wikidata