Martti Talvela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartti Talvela
MarttiTalvela.jpg
Biografia
Naixement (fi) Martti Olavi Talvela
4 febrer 1935
Q3785579 Tradueix
Mort 22 juliol 1989 (54 anys)
Inkilä Manor Tradueix
Causa de mort Infart miocardíac
Activitat
Ocupació Cantant, cantant d'òpera, professor i pagès
Veu Baix
Instrument Veu
Premis

IMDB: nm0848328 Musicbrainz: 837cdbca-b803-4ecf-adf2-c56020f78785
Modifica les dades a Wikidata

Martti Talvela (Hiitola, Finlàndia, 4 de febrer de 1935 - Juva, Finlàndia, 22 de juliol de 1989) fou un cantant d'òpera finlandès, amb veu de baix.

Vida i carrera[modifica]

Va estudiar a l'acadèmia de música de Lahti de 1958 a 1960, i amb Carl Martin Ohman a Estocolm, i va debutar a Hèlsinki l'any 1960 amb el personatge de Sparafucile de Rigoletto de Verdi.

L'any 1962 va debutar en el Festival de Bayreuth, com a Titurel, on més tard hi va interpretar els papers de Daland, rei Marke, Fasolt i Hunding.

Es va unir a l'Òpera Alemanya de Berlín. Després va debutar a La Scala de Milà (1963), Viena (1965), Salzburg (1967) i al Metropolitan Opera (1969), on després faria una interpretació molt celebrada de Borís Godunov l'any 1977. A la Royal Opera House, Covent Garden va ser admirat com a Gurnemanz i Dosifey (Khovànxtxina de Mússorgski).

De 1972 a 1980 Martti Talvela va ser director artístic del Festival Savonlinna a Finlàndia, on va aparèixer com Sarastro i Felip II i a diverses obres contemporànies. Va haver d'abandonar per problemes de salut. Va morir d'un atac al cor després d'estar ballant en la boda de la seua filla.

Veu i repertori[modifica]

Va ser el cantant líric més alt del segle XX, amb els seus 2,01 metres d'alçada i un pes entre 130 i 150 quilos. Aquesta imponent presència escènica quedava reforçada pel seu art consumat a l'hora de caure: en el paper de Borís Godunov, la seua millor encarnació, sabia afonar-se com un roure, la qual cosa mai no deixava d'impressionar al públic.

A aquestes enormes dimensions li corresponia una veu no particularment profunda, però sí voluminosa i flexible. Va posseir una de les veus de baix més sonores i potents de la postguerra. La seua veu semblava estendre's sense esforç, sense la "ruptura" a la que la major part dels baixos han de recórrer per a aconseguir les seues notes més profundes, i sense la qualitat poc musical que sovint es troba en els baixos capaços de les notes més greus. La seua veu era molt àmplia i al mateix temps, extremadament poderosa no obstant amb un segell clar i natural que li permetia una paleta impressionant de matisos.

« El paper més admirat d'aquest home gegantí amb la seua veu massissa va ser el Borís Godunov de Mússorgski, que va interpretar amb potència sempre creixent en tres versions diferents, al voltant d'un centenar de vegades (Rolf Fath) »

Els seus papers més destacats van ser:

El seu últim enregistrament, ja molt afectat per la malaltia, va ser una memorable versió del Viatge d'hivern, de Franz Schubert.

Discografia (seleccionada)[modifica]

Òperes completes[modifica]

Àlbums[modifica]

  • "The Singers - Martti Talvela", London/Decca, 2002. 72 minuts en què interpreta obres de Robert Schumann: Gedichte, OP. 35. Modest Mússorgski: Cançons i danses de mort; Cançó de Mefistòfil. Serguei Rakhmàninov: Cançons, OP. 26: no 6, Crist s'aixeca; Cançons, OP. 4: no 4, No cantes per a mi, bella donzella; Cançons, OP. 26: no 12, La nit és trista; Cançons, OP. 4: no 1, Oh no, t'ho pregue, no m'oblides.
  • "A Tribute to Martti Talvela", Ondeline, 1999. 77 minuts en què interpreta cançons i àries d'òpera de Toivo Kuula (1883 - 1918): Aniré pels carrers; Ploraré des del fons de la tomba; Oh, aquests milers d'hores; Els nois vaguen pels carrers del poble; El vent va doblegar la copa del bedoll; Ketolan Jukka; La gent creu que estic pletòric d'alegria. Jean Sibelius: Kullervo, OP. 7: El lament de Kullervo. Wolfgang Amadeus Mozart: El rapte en el serrall: Ària Solche hergelauf'ne Laffen. Giuseppe Verdi: Don Carlos: Ella giammai m'amo...Dormiro sol sul mio manto regal. Richard Wagner: Der fliegende Holländer: Mogst Du, mein Kind. Modest Mússorgski: La cançó de la puça de Mefistòfil; Borís Godunov: Tinc l'ànima afligida; He conquerit el poder suprem (monòleg de Borís); Adéu, fill meu (Mort de Borís). Joonas Kokkonen (1921 - 1996): Les últimes temptacions: Tinc encara, abans de morir; No puc obrir la porta. Nikolai Rimski-Kórsakov: Sadko: Cançó del mercader vareg. Yrjo Kilpinen (1892 - 1959): Cançons, OP. 23, núm. 1 Des de la vora, i núm. 3, Nit d'estiu; Lakeus, OP. 22, núm. 3, Nit.

Enregistraments audiovisuals[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivière, F., La discoteca ideal de la ópera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
  • Blyth, A., Notes al CD "Ten top baritones & Basses", Decca, 1993.
  • Fath, R., La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993

Enllaços externs[modifica]