Rigoletto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Musical note nicu bucule 01.svgRigoletto
Titta Ruffo com a Rigoletto, 1912
Titta Ruffo com a Rigoletto, 1912
Compositor Giuseppe Verdi
Llibretista Francesco Maria Piave
Llengua original italià
Font literària Le roi s'amuse, de Victor Hugo
Actes tres
Estrena absoluta
Data estrena 11 de març de 1851
Escenari Teatre La Fenice de Venècia
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 3 de desembre de 1853 (estrena a Catalunya)
Personatges i creadors
  • Duc de Màntua (tenor)
  • Rigoletto, bufó del Duc (baríton)
  • Gilda, filla de Rigoletto (soprano)
  • Giovanna, donzella de Gilda (mezzosoprano)
  • Sparafucile, sicari (baix)
  • Maddalena, germana de Sparafucile (mezzosoprano)
  • Comte Monterone, noble (baríton)
  • Comte Ceprano, noble (baix)
  • Marullo, cortesà (baríton)
  • Borsa, (baríton)
  • Cor de cortesans, servents, comparsa.
Modifica dades a Wikidata

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo. Va ser estrenada l'11 de març de 1851 al teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 359 representacions.

Cartell de l'estrena de Rigoletto

Rigoletto és un drama de passió, falsedat, venjança i amor. La història gira entorn de Gilda, filla de Rigoletto -el bufó geperut de la cort del Ducat de Màntua- i amant del Duc. Al llarg de l'obra veiem com Gilda és manipulada, sense tenir veu ni vot en les decisions que es prenen sobre la seva vida.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

A les primeries de 1851, el teatre de La Fenice de Venècia va invitar Verdi a compondre una nova òpera. Verdi va triar el drama francès Le roi s'amuse de l'escriptor Victor Hugo, encara que aquesta obra havia estat censurada a París, acusant-la de manifestar el llibertinatge d'un rei. Per això mateix, Verdi va acceptar des d'un principi modificar els noms i els llocs sempre que poguera conservar el nucli del drama.

Però tres mesos abans de l'estrena la censura va vetar el llibret. El comunicat deia així: « El governador militar de Venècia, senyor Gorzowski, deplora que el poeta Piave i el cèlebre músic Verdi no hagen sabut triar un altre camp per a fer brollar els seus talents, que el de la repugnant immoralitat i obscena trivialitat de l'argument del llibret titulat La Maledizione. Sa Excel·lència ha disposat vetar absolutament la representació i desitja que jo advertisca a aquesta Presidència d'abstenir-se'n de qualsevol ulterior insistència...»

L'assumpte es va resoldre gràcies a la diplomàcia dels administradors del teatre. Es van traslladar a Busseto i allí es van posar d'acord amb Verdi i el llibretista perquè es canviaren alguns punts:

  • Traslladar l'acció de La Cort de França a una cort menor.
  • Canviar els noms dels protagonistes inventats per Victor Hugo.
  • Canviar l'escena en què el llibertí posseeix una clau per a accedir a la cambra de la protagonista per una altra distinta que respectara la necessària decència.
  • La visita del rei a la Taverna serà casual i no dictada per baixos propòsits.

Verdi va acceptar aquestes condicions i el contracte es va firmar. Les firmes van ser tres: Verdi, Piave i Guglielmo Brenna, secretari de La Fenice. Així va nàixer l'òpera Rigoletto tal com es coneix avui dia. Verdi es va proposar en aquesta obra conciliar l'estructura tradicional del melodrama amb la complexitat del protagonista, Rigoletto, i això no ho va poder canviar la censura amb les seues condicions. El bufó Rigoletto és un personatge típicament verdià, que es mou entre l'afecte per la seua filla i l'odi pel Duc i els cortesans. És exactament el que Verdi volia realitzar.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'acció es desenvolupa a la ciutat de Màntua (Itàlia), durant el segle XVI.

Acte I[modifica | modifica el codi]

S'alça el teló i apareix el palau del duc de Màntua (Vicenç I Gonzaga) mentre s'escolta una música festiva. El duc mostra el seu caràcter frívol i llibertí quan canta Questa o quella. Conversa amb Borsa sobre una noia desconeguda de la qual s'ha encapritxat. Marullo comunica als cortesans que el bufó Rigoletto oculta una amant. Rigoletto es mofa de diversos personatges les dones o germanes dels quals han estat cortejades pel duc. Un d'aquests personatges burlats és Monterone a qui el duc ordena arrestar. Monterone ix de l'escena maleint Rigoletto. És la famosa maledizione que portarà la perdició de Rigoletto.

Hi ha un canvi d'escena. Rigoletto torna a casa seua preocupat per la maledicció. Apareix el personatge de Sparafucile, un assassí professional que ofereix els seus serveis a Rigoletto. Aquest va expressant els seus sentiments i la seua condició de vida. Entra en la casa i hi troba la seua filla (a qui els cortesans havien pres com a amant). S'anomena Gilda i viu amagada i resguardada per son pare. Els dos personatges mantenen una conversa i Rigoletto insisteix molt que Gilda no isca més que a missa i que l'acompanye l'ama Giovanna.

El duc arriba a la casa i s'assabenta que Gilda és en realitat la filla de Rigoletto. Suborna Giovanna i s'oculta en el jardí. Gilda confessa l'ama que està enamorada d'un jove que ha vist a l'església, que no és altre que el duc. En aquest moment apareix i li declara el seu amor. Junts canten E il sol dell'anima. El duc conta a Gilda que és un estudiant i que s'anomena Gualtier Maldé. Fora se senten les veus de Ceprano i Borda que planegen el rapte de la suposada amant de Rigoletto, que en realitat és la seua filla. El duc marxa. Quan Gilda es queda sola repeteix el nom del seu enamorat, cantant el Caro nome.

A continuació té lloc una escena d'embull i confusió entre els cortesans i Rigoletto, que és burlat i enganyat per aquests, que aconsegueixen entrar en el jardí i raptar a Gilda. Quan Rigoletto se se n'adona és massa tard. Ple d'angoixa recorda i canta ah, la maledizione!

Acte II[modifica | modifica el codi]

L'escena és al palau del duc que està desesperat perquè en tornar a casa de Rigoletto no ha trobat Gilda. Canta Parmi vedar le lacrime. Entren els cortesans i conten que han raptat l'amant de Rigoletto. El duc s'adona que es tracta de Gilda i va a cercar-la. Entra en escena Rigoletto vestit de bufó, i molt angoixat els diu a tots Tindré la meua filla i després, Cortigiani, vil razza. Entra en escena Gilda que conta a son pare el que li ha estat passant des de fa algun temps, Tots els dies festius, a l'església. Rigoletto planeja venjar-se del duc, mentre la seua filla demana que el perdone. Rigoletto canta Si, vendetta.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Transcorre en una posada on es troben Rigoletto, Gilda, el duc, el malvat Sparafucile i la seua germana Maddalena. Rigoletto vol demostrar a la seua filla com és de llicenciós el duc. És quan aquest últim canta La donna è mobile (la dona és voluble) i després festeja Maddalena. Rigoletto planeja l'assassinat del duc junt amb Sparafucile i després demana a Gilda que se'n vaja a casa, es pose roba d'home i fingisca a Verona. La noia obeeix. L'assassí i ell decidixen que després de la mort, el cos ha de ser ficat en un sac i llençat al riu.

Es desencadena una tempesta i el duc decideix passar la nit en la posada. Maddalena tracta de convèncer el seu germà que no assassine al duc sinó al bufó. Sparafucile s'escandalitza perquè no pot assassinar un client, però promet assassinar el primer home que es presente a la Taverna. Apareix Gilda (desobeint les ordes de son pare), vestida d'home i Sparafucile l'assassina en confondre-la amb un client.

Ja no hi ha tempesta. Rigoletto entra en escena i Sparafucile li lliura el sac. Quan es disposa a tirar-lo al riu sent la veu del duc des de l'interior de la posada, cantant La donna e mobile. Horroritzat, obri el sac i veu la seua filla agonitzant encara. Gilda i son pare es penedixen del que ocorre i es demanen mútuament perdó. L'escena acaba amb un lament de Rigoletto que recorda la maledizione de Monterone.

Números i escenes[modifica | modifica el codi]

El següent quadre sinòptic exposa els números i escenes de l'òpera. Hi trobem el títol o la frase[1] amb què comença el fragment i quins personatges hi intervenen. També hi ha una columna que fa referència al canvi de tempo o caràcter de l'escena per tal de poder seguir-ho auditivament. En aquesta columna també s'hi han afegit termes relacionats amb la solita forma, on podem entendre la connexió en vertical d'algunes de les escenes (per exemple, número 8 o número 10).

Acte i número Escena Tempo/Caràcter Títol Personatges
Acte I
Andante sostenuto Preludi instrumental Orquestra
1 Escena I Introducció, allegro con brio Della mia bella incognita borghese Duca i Borsa
Ballata Questa o quella per me pari sono Duca
2 Escena II Minuetto Partite?…Crudele! Duca i Contessa
Escena III A tempo  In testa che avete, signor di Ceprano Rigoletto
Escena IV i V Coro, allegro con brio Gran nuova Marullo, Coro, Duca, Rigoletto, Ceprano
Escena VI Seguint introducció, moderato Ch’io gli parli Monterone i Rigoletto
Stretta introducció, vivace Oh tu che la festa audace hai turbato Tutti menys Rigoletto
3 Escena VII Duet, andante mosso Quel veccio maledivami Rigoletto i Sparafucile
4 Escena VIII Adagio, Allegro, Moderato, Allegro, Andante, Allegro Pari siamo!…io la lingua, egli ha il pugnale Rigoletto 
Escena IX Allegro vivo Figlia! -Mio padre Rigoletto i Gilda
Duet, andante Deh, non parlare al misero Rigoletto i Gilda
Escena X Tempo di mezzo Già de tre lune son qui venuta Gilda, Rigoletto i Giovanna
Escena XI Cabaletta, Allegro moderato assai, Piu mosso, Tempo primo, Piu mosso,  Veglia, o donna, questo fiore Rigoletto, Gilda, Giovanna
5 Escena XII Allegro assai moderato, Allegretto, Allegro vivo Giovanna, ho dei rimorsi Gilda, Giovanna, Duca
Duet, andantino È il sol dell’anima, la vita è amore Duca, Gilda
Tempo di mezzo, allegro Che m'ami, deh, ripetimi... Duca, Gilda, Ceprano, Borsa, Giovanna
Cabaletta, vivacissimo Addio…speranza ed anima Gilda, Duca
6 Escena XIII Allegro assai moderato, allegro moderato,  Gualtier Maldè!, Caro nome che il mio cor  Gilda
Escena XIV È là... - Miratela  Borsa, Ceprano, Coro
7 Escena XV Recitativo, Andante assai mosso Riedo!…perché? Rigoletto, Borsa, Ceprano, Marullo
Allegro Zitti, zitti, muoviamo a vendetta Coro
Allegro assai vivo Soccorso, padre mio! Gilda, Rigoletto, Coro
Acte II
8 Escena I Allegro agitato assai Instrumental Orquestra
Allegro recitativo, adagio, andante, allegro, adagio Ella mi fu rapita! Duca
Aria, adagio Parmi veder le lagrime Duca
Escena II Tempo di mezzo, allegro vivo Duca, Duca! -Ebben? Coro, Borso, Marullo, Ceprano i Duca
Cor, allegro assai moderato Scorrendo uniti remota via Borso, Marullo, Ceprano i Coro
Cabaletta, Tempo primo, piu mosso Possente amor mi chiama Duca, Borso, Marullo, Ceprano i Coro
9 Escena III i IV Allegro moderato assai, allegro vivo Povero Rigoletto! Marullo, Rigoletto, Coro, Ceprano, Paggio i Borsa
Escena V Aria, andante mosso agitato, meno mosso Corgitiani, vil razza dannata Rigoletto
10 Escena V-VI Allegro vivo assai ed agitato, recitatiu Mio padre! - Dio! Mia Gilda Gilda, Rigoletto, Borsa, Marullo, Ceprano i Coro
Escena VI Duet, andantino, piu mosso, piu lento Tutte le feste al tempio Gilda i Rigoletto
Escena VII Tempo di mezzo, recitatiu, moderato Compiuto pur quanto a fare mi resta Rigoletto, Gilda, Usciere i Monterione
Escena VIII Cabaletta, allegro vivo, poco piu Sì, vendetta, tremenda vendetta  Rigoletto i Gilda
Acte III
11 Escena I Adagio, recitatiu E l’ami? -Sempre Rigoleto, Gilda
Escena II Allegro, recitatiu Due cose, a tosto Duca, Sparafucile
Canzone, Allegretto La donna è mobile Duca
Recitatiu È là il vostr’uomo Sparafucile i Rigoletto
12 Escena III Allegro Un dì, se ben rammentomi Duca, Maddalena, Rigoletto i Gilda
Andante, Quartet Bella figlia dell’amore Duca, Maddalena, Rigoletto i Gilda
Recitatiu, Allegro M’odi, ritorna a casa Rigoletto i Gilda
13 Escena IV  Allegro, recitatiu Venti scudi hai tu detto Rigoletto i Sparafucile
Escena V Tempo primo Maddalena -Aspettate Duca, Maddalena i Sparafucile
Escena VI Allegretto La donna è mobile (2) Duca
Tempo primo, allegro È amabile in vero cotal Maddalena, Sparafucile, Gilda i Coro
Tempo primo, trio Somiglia un Apollo quel giovine Maddalena, Sparafucile, Gilda i Coro
Tempesta Instrumental Orquestra
14 Escena VII Recitatiu, allegro Della vendetta alfin ginge l’istante! Rigoletto
Escena VIII Recitatiu Mezzanotte Rigoletto i Sparafucile
Escena IX Allegretto, allegro i allegretto La donna è mobile (3) Duca i Rigoletto
Escena X Moderato, poco piu mosso Chi è mai, chi è qui in sua vece?… Rigoletto, Gilda
Andante V'ho ingannato... colpevole fui... Gilda, Rigoletto

Instrumentació[modifica | modifica el codi]

Verdi escriu aquesta òpera per la següent formació: 2 flautes (flauta 2 dobla flautí), 2 oboès (oboè 2 dobla corn anglès), 2 clarinets en, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, cimbasso (mateix registre que la tuba o el trombó contrabaix), timbales, bombo, címbals i cordes.

A més, Verdi disposa una banda, bombo, 2 campanes i una màquina de trons fora d’escena i una petita formació de violins I i II, violes i contrabaixos dintre d’escena.

Enregistraments sonors[modifica | modifica el codi]

Any Rigoletto, Gilda, Duc, Sparafucile, Maddalena Director Empresa discogràfica
1915/18 Antonio Amentano Anticorona, Angela de Angelis, Fernando de Lucia, Luis Muñoz, Vida Ferluga Salvatore Sassano Phonotype
1916 Cesare Formichi, Ines Maria Ferraris, Giuseppe Taccani, Vincenzo Bettoni Lorenzo Molajoli Columbia Records
1917 Giuseppe Danise, Ayres Borghi-Zerni, Carlo Broccardi, Vincenzo Bettoni, Olga Simzis Carlo Sabajano His Master's Voice
1927/28 Luigi Piazza, Lina Pagliughi, Tino Folgar, Salvatore Baccaloni, LInda Brambilla Carlo Sabajno Radiex
1927/30 Riccardo Stracciari, Mercedes Capsir, Dino Borgioli, Ernesto Dominici, Anna Masetti-Bassi Lorenzo Molajoli Columbia Records
1935 Lawrence Tibbett, Lily Pons, Frederick Jagel, Virgilio Lazzari, Helen Olheim Ettore Panizza Naxos
1950 Josef Metternich, Rita Streich, Rufold Schock, Wilhem Lang, Margarete Klose Ferenc Fricsay Myto Records
1950 Leonard Warren, Erna Berger, Jan Peerce, Italo Tajo, Nan Merriman Renato Cellini RCA Red Seal
1952 Piero Campolonghi, Maria Callas, Giuseppe di Stefano, Alberto Herrera Umberto Mugnai Urania
1954 Giuseppe Taddei, Lina Pagliughi, Ferruccio Tagliavini, Giulio Neri, Irma Colasanti Angelo Questa Warner-Fonit
1954 Aldo Protti, Hilde Güden, Mario del Monaco, Cesare Siepi, Giulietta Simionato Alberto Erede Decca
1955 Tito Gobbi, Maria Callas, Giuseppe di Stefano, Nicola Zaccaria, Adriana Lazzarini Tullio Serafin EMI
1960 Ettore Bastianini, Renata Scotto, Alfredo Kraus, Ivo Vinco, Fiorenza Cossotto Gianandrea Gavazzeni Dischi Ricordi
1961 Cornell MacNeil, Joan Sutherland, Renato Cioni, Cesare Siepi, Stefania Malagú Nino Sanzogno Decca
1963 Robert Merrill, Anna Moffo, Alfredo Kraus, Ezio Flagello, Rosalind Elias Georg Solti RCA Victor
1964 Dietrich Fischer-Dieskau, Renata Scotto, Carlo Bergonzi, Ivo Vinco, Fiorenza Cossotto Rafael Kubelik Deutsche Grammophon
1967 Cornell MacNeil, Reri Grist, Nicolai Gedda, Agostino Ferrin, Anna di Stasio Francesco Molinari-Pradelli EMI
1971 Sherrill Milnes, Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Martti Talvela, Huguette Tourangeau Richard Bonynge Decca
1978 Sherrill Milnes, Beverly Sills, Alfredo Kraus, Samuel Ramey, Mignon Dunn Julius Rudel EMI
1979 Piero Cappuccilli, Ileana Cotrubas, Plácido Domingo, Nicolaj Ghiaurov, Elena Obraztsova Carlo Maria Giulini Deutsche Grammophon
1984 Renato Bruson, Edita Gruberova, Neil Schicoff, Robert Lloyd, Brigitte Fassbänder Giuseppe Sinopoli Philips
1988 Giogio Zancanaro, Daniela Dessi, Vincenzo La Scola, Paata Burchuladze, Martha Senn Riccardo Muti EMI
1989 Leo Nucci, June Anderson, Luciano Pavarotti, Nicolaj Ghiaurov, Shirley Verrett Riccardo Chailly Decca
1993 Alexandru Agache, Leontina Vaduva, Richard Leech, Samuel Ramey, Jennifer Larmore Carlo Rizzi Teldec
1998 Vladimir Cernov, Cheryl Studer, Luciano Pavarotti, Roberto Scandiuzzi, Denyce Graves James Levine Deutsche Grammophon

Enregistraments audiovisuals[modifica | modifica el codi]

Any Rigoletto, Gilda, Duc, Sparafucile, Maddalena Director Empresa discogràfica
1977 Cornell MacNeil, Ileana Cotrubas, Placido Domingo, Justino Díaz, Isola Jones James Levine Deutsche Grammophon
1982 Ingvar Wixell, Edita Gruberova, Lucioano Pavarotti, Ferruccio Furlanetto, Victoria Vergara Riccardo Chailly Decca
1987 Leo Nucci, Luciana Serra, Alfredo Kraus, Michele Pertusi, Ambra Vespasiani Angelo Compori Hardy Classics
2000 Paolo Gavanelli, Christine Schäfer, Marcelo Álvarez, Eric Halfvarson, Graciela Araya Edward Downes Opus Arte
2001 Leo Nucci, Inva Mula, Aquiles Machado, Mario Luperi, Sarah Maria Punga Marcello Viotti TDK
2004 Carlos Álvarez, Inva Mula, Marcelo Álvarez, Julian Konstantikov, Nino Surguladze Jesús López Cobos TDK
2005 Roberto Servile, Inva Mula, Marcelo Álvarez, Andrea Silvestrelli, Svetlan Serdar Kery Lynn Wilson Sony
2006 Leo Nucci, Elena Mosuc, Piotr Beczala, László Polgár, Katharina Peetz Nello Santi Arthaus Musik
2010 Zeljko Lucic, Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Georg Zeppendfield, Christa Mayer Fabio Luisi Virgin Classics
2013 Leo Nucci, Nino Machaidze, Francesco Demuro, Marco Spotti, Steganie Irányi Massimo Zanetti Unitel Classica
2013 Zlejko Lucic, Diana Damrau, Piotr Beczala, Stefan Kocán, Oksana Volkova Michele Mariotti Deutsche Grammophon

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  1. «Partitura general dels 3 actes». [Consulta: 14 maig 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rigoletto Modifica l'enllaç a Wikidata