Lina Pagliughi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLina Pagliughi
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1907
Nova York
Mort 2 d'octubre de 1980 (73 anys)
Gatì
Activitat professional
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Veu Soprano

IMDB: nm0656505
Modifica dades a Wikidata

Lina Pagliughi (Nova York, 27 de maig de 1907Gatteo, 2 d'octubre de 1980) fou una soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica.

Biografia[1][modifica]

Lina fou filla de pares d'origen italià: la mare era d'Albareto, un petit ajuntament de la província de Parma, i el pare va néixer a Montevideo, Uruguai, però amb ascendents italians, de Gènova.

A l'edat de dos anys la família es va traslladar a viure a San Francisco, on Lina va participar, a partir dels vuit anys i acompanyada al piano per la seva germana menor Flora, en funcions de cant organitzats de la comunitat italiana. El periòdic Italia la descriu com un nena prodigi per la seva gran capacitat memorística, que li permetia repetir una cançó perfectament després d'haver-la escoltat només un cop. La decisió de iniciar-la en l'estudi del cant va ser iniciativa del tenor italià Beniamino Gigli i, en particular, de la soprano italiana Luisa Tetrazzini, la qual va reconèixer les grans dots de Lina i va predir que seria la seva hereva. Linea Pagliughi es va diplomar al Conservatori de San Francisco i el 1926 es va traslladar a Milà per a completar la seva formació amb Gaetano Bavagnoli.

Aviar va començar a actuar en concerts i durant un d'aquests, al Teatro Dal Verme de Milà, va conèixer el tenor Primo Montanari, qui esdevindria el seu company de tota la vida i amb qui es casaria el 1929. El 1927 debuta al Teatro Nacional de Milà en el rol de Gilda en Rigoletto de Verdi. L'èxit és tal que immediatament va ser cridada pel segell La voce del padrone (filial italiana del segell britànic His Master's Voice, HMV) per a realitzar un enregistrament discogràfic de l'obra. Començava així un brillant carrera de soprano lírica-lleugera de coloratura, que la va portar als teatres més importants del món, entre ells el Metropolitan Opera de Nova York, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Royal Opera House Covent Garden de Londres i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on va interpretar Rigoletto el desembre de 1929.[2] El 1932 va participar a una gira per Austràlia.

A causa de la seva por a volar, que la obliga a fer llargs desplaçaments en vaixell, va acabar per actuar preferentment a Itàlia, apareixent en els més importants teatres de ciutats italianes, com ara Nàpols, Florència, Roma, Venècia i Parma, sent aclamada com l'hereva de Toti Dal Monte per les seves agilitats i la puresa del so, però diferenciant-se sensiblement d'ella per més un so de més volum i una major expressivitat. El seu repertori va incloure papers com ara Gilda de Rigoletto, el paper principal de Lucia di Lammermoor de Donizetti, Mimì en La Bohème de Puccini, Violetta en La traviata de Verdi, Amina en la La sonnambula de Bellini i Rosina en el El barber de Sevilla de Rossini.

El 1934 va començar una col·laboració amb l'Ente Italiano per le Audizioni Radiofoniche (EIAR) de Torí, interpretant Costanza en la primera emissió  radiofònica de Die Entführung aus dem Seraill de Mozart, seguida en el 1937 del paper del jove compositor en la primera d'Ariadne auf Naxos de Richard Strauss. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial va actuar per a l'exèrcit i va fer d'intèrpret d'anglès. Després de la guerra va reprendre la seva activitat operística, fins a la seva retirada dels escenaris el 1947.

Va col·laborar després amb la RAI en transmissions radiofòniques, freqüentment enregistrades pel segell Cetra. Entre altres, va participar en les primeres emissions radiofòniques, en format de concert, de Un giorno di regno de Verdi, el 1951, i d'Elisabetta, regina d'Inghilterra de Rossini, l'any 1953. El 1954 va canar el paper de Mirta en l'estrena pòstuma de Il bacio de Riccardo Zandonai, al Teatro dell'Arte de Milà. Va participar a més a diverses edicions dels Concerti Martini e Rossi de Torí, dels quals es conserven alguns enregistraments.

Va abandonar l'activitat artística el 1956, dedicant-se a l'ensenyament, juntament amb el seu marit. El 1966 es van traslladar a viure a Gatteo. Va enviudar el 1972 i va continuar ensenyant fins al 1980, quan va morir després d'una breu malaltia.

Curiositat[modifica]

El 1938 va "prestar" la set veu a les escenes de cant del personatge de La Blancaneu en el doblatge italià original de la cèlebre pel·lícula d'animació de la productora Walt Disney.[3]

Discografia[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • La Musica e il disco,  F.W. Gaisber, Fratelli Bocca, Milà 1949
  • Voci parallele, G. Lauri-Volpi, Garzanti, Milà 1951
  • La Musica e le Cose, L. Pinzauti, Vallecchi, Florència 1977
  • Lina Pagliughi: ricordi, B. Cernaz, Litografia Tuttastampa, Gambettola 1982

Referències[modifica]

  1. Patmore, David. «Lina Pagliughi, Bio, Albums, Pictures» (en anglès). A–Z of Singers, Naxos 8.558097-100. Naxos. [Consulta: 17 desembre 2017].
  2. «Rigoletto» (PDF). Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 17 desembre 2017].
  3. «Biancaneve e i siette nani, la follia di Walt Disney» (en italià). Movie for kids, 15-11-2017. [Consulta: 17 desembre 2017].