Riccardo Zandonai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Riccardo Zandonai (Sacco di Rovereto, Trentino, 28 de maig de 1883 - Trebbiantico de Pesaro, 5 de juny de 1944) va ser un compositor italià d'òpera.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Zandonai va nàixer a Sacco di Rovereto, llavors part de l'Imperi Austrohongarès. De noi ja va mostrar especials aptituds en els estudis musicals, i va ser admès al Conservatori de Pesaro l'any 1899, completant els seus estudis l'any 1902 - va cursar els estudis corresponent a 9 anys en només 3 anys -. Entre els seus professors cal esmentar Antonio Cicognani[1] i Pietro Mascagni, que l'estimava molt. Durant aquest període va compondre el Inno degli studenti trentini, que va esdevenir l'himne de l'organització de joves irredentistes de la seua província natal. El seu treball de graduació va ser l'òpera Il ritorno di Odisseo, (El retorn d'Ulisses) basada en un poema de Giovanni Pascoli. El mateix any 1902 va posar música a una altra obra de Pascoli: Il sogno di Rosetta.

La seua fama es va assentar amb l'òpera Francesca da Rimini, una adaptació lliure d'una tragèdia de Gabriele d'Annunzio que havia estat escrita expandint un passatge de La divina Comèdia de Dant. Aquesta òpera mai no ha caigut completament del repertori i ha gaudit de diversos enregistraments. Poc després de l'estrena, Zandonai va casar-se amb la soprano Tarquinia Tarquini, per a la qual va crear el paper de Conchita en l'òpera homònima (sobre un tema que anteriorment Puccini havia considerat i rebutjat).

Però aviat la guerra va esclatar. El patriòtic Zandonai va compondre l'any 1916 la cançó, Alla Patria, dedicada a Itàlia, amb el resultat que la seua casa i propietats a Sacco, aleshores sota el domini Austro-Hongarès, van ser confiscades. Després de la guerra li van ser retornades.

Quan Puccini va morir deixant inacabat el darrer acte de Turandot, Zandonai va estar entre els compositors que l'editor Ricordi considerava competents per a completar-lo. Fins i tot sembla que el mateix Puccini, en els seus últims dies, havia recomanat a Zandonai - i certament Arturo Toscanini va trobar adequada aquesta decisió - però, Tonio, el fill de Puccini, per raons que encara són obscures, va vetar Zandonai. Finalment, va ser Franco Alfano l'encarregat d'acabar l'òpera, i és la versió d'aquest, que Toscanini va abreujar i alterar, la que habitualment s'escolta.

El 1935 Zandonai esdevingué director del Conservatori de la seua estimada Pesaro. Aquest mateix any el Govern italià li concedí el Premi Mussolini. Ací va recuperar algunes òperes oblidades de Rossini, com Il viaggio a Reims i l'obertura de Maometto secondo. El 1941 va reorquestrar i reorganitzar en tres actes La gazza ladra.

El 1944 va morir a Pesaro en una operació quirúrgica per extreure els càlculs biliars.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Òpera[modifica | modifica el codi]

Obres religioses[modifica | modifica el codi]

Te Deum per a cor masculí i orgue (1906) Dos llibres de Melodie per canto e piano (1907, 1913) O Padre nostro che nei cieli stai per a cor, orgue i orquestra (1912) Messa da Requiem per a cor (1914)

Altres[modifica | modifica el codi]

Diverses composicions simfòniques:

  • Primavera in Val di Sole
  • Autunno fra i monti
  • Ballata eroica
  • Fra gli alberghi delle Dolomiti
  • Quadri di Segantini
  • Rapsodia trentina
  • Colombina
  • Concerto romantico per a violí
  • Concerto andaluso per a violoncel
  • Diverses bandes sonores de pel·lícules
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riccardo Zandonai

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. III, pàg. 60 (ISBN 84-239-4573-1)