Pesaro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPesaro
Escut de Pesaro
Piazza del Popolo, Pesaro, Italy.jpg
Plaça del poble de nit

Localització
Map of comune of Pesaro (province of Pesaro and Urbino, region Marche, Italy).svg
43° 54′ 37″ N, 12° 54′ 48″ E / 43.91015°N,12.9133°E / 43.91015; 12.9133
Estat Itàlia
Regió Marques
Província Província de Pesaro i Urbino
Població
Total 94.512 (2016)
• Densitat 745,54 hab/km²
Geografia
Superfície 126,77 km²
Altitud 11 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 61100
Fus horari
Prefix telefònic 0721
Codi ISTAT 041044
Codi cadastral G479
Altres dades
Agermanament

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Pesaro és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població propera als cent mil habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Pisaurum fou el nom clàssic de la ciutat de Pesaro, situada entre Fanum Fortunae (Fano) i Ariminum (Rímini) a la via Flamínia, i a la desembocadura del petit riu Pisarus (modern Foglia), del que segurament agafava el nom. El territori formava part de l'Ager Gallicum, el territori dels gals sènons, però no consta que abans del domini romà existís la ciutat. La primera vegada que s'esmenta el nom és quan es va fundar la colònia romana el 184 aC, al mateix temps que les de Potentia i Picenum. Cada colon va rebre 6 jugueres de terra i la ciutadania romana. La ciutat es va desenvolupar i va esdevenir una de les principals d'aquesta zona.

Cèsar la va ocupar després de creuar el Rubicó (49 aC). Marc Antoni hi va enviar un nou cos de colons però poc després va patir un terratrèmol (31 aC). Fou restaurada i poblada amb nous colons per August en temps del qual portava el títol de Colonia Julia Felix Pisarum; va romandre una colònia de certa importància durant tot l'imperi i fou seu del Collegium Fabrorum Navalium, degut al seu tràfic portuari.

Vitiges la va destruir durant la guerra gòtica (539) però Belisari la va restaurar (544). Inclosa a l'Exarcat de Ravenna, fou una de les ciutats de la Pentàpolis. Ocupada pels longobards el 751, el 756 els francs, després de derrotat al rei Astolf, la van entregar al Papa Esteve II.

Administrada pels seus bisbes, la comuna va afermar el seu poder al segle XII, però a començament del segle XIII el Papa la va concedir a la casa d'Este; el 1259 van arribar al poder els Manfredi però el Papa la va recuperar el 1266 i la va donar als Malatesta que la van posseir fins al 1445. Després va estar en mans dels Sforza (1445-1446, 1447-1500) dels Visconti (1445-1446) Cèsar Borges il Valentino (1500-1503) dels Sforza altre cop (1503-1512) i dels della Rovere (1513-1631), quedant inclosa en el ducat d'Urbino, de la que fou capital des de 1523[1] i es van construir nombrosos palaus i edificis i una nova muralla (el mur Roveresche). El 1631 fou reincorporada als Estats Pontificis.

Formaren part del Regne napoleònic d'Itàlia fins al 1815. El 1860 fou annexionada al Regne de Sardenya.

Senyors de Pesaro, família Sforza[modifica | modifica el codi]

  • Alessandro Sforza (1409-1473), senyor de Pesaro 1445-1446 i 1447-1473
  • Costanzo I Sforza (1447-1483), senyor de Pesaro 1473-1483
  • Giovanni Sforza (1466-1510), senyor de Pesaro 1483-1500 i 1503-1510 (casat el 1489 amb Maddalena Gonzaga († 1490) i el 1493 amb Lucrècia Borges (1480-1519) de la que es va divorciar el 1497.
  • Giuseppe Maria Sforza (Costanzo II) 1510-1512 († 1512)

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dennistoun, James. Memoirs of the Dukes of Urbino, illustrating the arms, arts, and literature of Italy, from 1440 to 1630 (en anglès). Longman, Brown, Green, and Longmans, 1851, p. vol.2, p.404.