Gabriele d'Annunzio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia
Gabriele D'Annunzio 02.jpg
Nom original(it) Gabriele D’Annunzio
Biografia
Naixement12 de març de 1863
Pescara (Itàlia)
Mort1r de març de 1938 (74 anys)
Gardone Riviera (Itàlia)
Causa de mortCauses naturals (Hemorràgia cerebral)
Lloc d'enterramentVittoriale degli italiani (en) Tradueix
  Diputat del Regne d'Itàlia 

5 d'abril de 1897 – 17 de maig de 1900
Dades personals
ReligióAteisme
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
C/O Convitto Nazionale Cicognini (en) Tradueix
Activitat
OcupacióDramaturg, polític, soldat, poeta, periodista, escriptor, assagista, guionista i aviador
PartitHistorical Right (en) Tradueix
The Extreme (en) Tradueix
Italian Nationalist Association (en) Tradueix
Carrera militar
Branca militarRegio Esercito
Rang militartinent coronel
ConflictePrimera Guerra Mundial
Participà en
10 de febrer de 1918burla de Bakar
1912Jocs Olímpics d'estiu de 1912
Obra
Obres destacables
Altres
TítolPrince of Montenevoso (en) Tradueix
ParellaAlessandra Carlotti di Rudinì (en) Tradueix
Eleonora Duse (1898–1901)
FillsMario D'Annunzio (en) Tradueix
Gabriellino D'Annunzio (en) Tradueix
Ugo Veniero D'Annunzio
Premis
Signatura

IMDB: nm0195339 Allocine: 16202 Allmovie: p86514 IBDB: 5734
Musicbrainz: 8c184461-06e7-4db4-a0a5-f3a8cd9ae978 IMSLP: Category:D'Annunzio,_Gabriele Find a Grave: 21833
Modifica les dades a Wikidata

Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Obra dramàtica[modifica]

  • Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
  • Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
  • La gloria, 1899.
  • La città morta, 1899.
  • La Gioconda, 1899.
  • Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[1]
  • L'Etiopia in fiamme, 1904.
  • La figlia di Jorio, 1904.
  • La fiaccola sotto il moggio, 1905.
  • Più che l'amore, 1906.
  • La nave, 1908.
  • Fedra, 1909.
  • Le Chèvrefeuille, 1910.
  • Il ferro, 1910.
  • Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
  • Parisina, 1912.
  • La Pisanelle, 1913.
  • Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[2]

Traduccions al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
  3. «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.

Enllaços externs[modifica]