Gabriele d'Annunzio

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia
Gabriele D'Annunzio 02.jpg
Nom original (it) Gabriele D’Annunzio
 Diputat del Regne d'Itàlia 

Biografia
Naixement 12 març 1863
Pescara
Mort 1 març 1938 (74 anys)
Gardone Riviera
Causa de mort Hemorràgia cerebral
Lloc d'enterrament Vittoriale degli italiani Tradueix
Religió Catolicisme
Educat a Universitat de Roma La Sapienza
C/O Convitto Nazionale Cicognini Tradueix
Activitat
Ocupació Dramaturg, polític, soldat, poeta, periodista, escriptor, assagista i guionista
Branca militar Regio Esercito
Rang militar tinent coronel
Conflicte Primera Guerra Mundial
Participà en
Data Activitat
Jocs Olímpics d'estiu de 1912
burla de Bakar
Obra
Obres destacables Il Piacere Tradueix
Francesca da Rimini Tradueix
Le vergini delle rocce Tradueix
The Intruder Tradueix
Altre
Títol Prince of Montenevoso Tradueix
Membre del partit polític Historical Right Tradueix
Parella Alessandra Carlotti di Rudinì Tradueix
Eleonora Duse (1898–1901)
Fill/a
Premi rebut
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0195339
Modifica dades a Wikidata

Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini). El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclau de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Obra dramàtica[modifica]

  • Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
  • Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
  • La gloria, 1899.
  • La città morta, 1899.
  • La Gioconda, 1899.
  • Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[1]
  • L'Etiopia in fiamme, 1904.
  • La figlia di Jorio, 1904.
  • La fiaccola sotto il moggio, 1905.
  • Più che l'amore, 1906.
  • La nave, 1908.
  • Fedra, 1909.
  • Le Chèvrefeuille, 1910.
  • Il ferro, 1910.
  • Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
  • Parisina, 1912.
  • La Pisanelle, 1913.
  • Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[2]

Traduccions al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
  3. «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.

Enllaços externs[modifica]