Margarida Xirgu i Subirà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMargarida Xirgu i Subirà
MARGARITA XIRGU.JPG
Nom original (ca) Margarida Xirgu
Biografia
Naixement (ca) Margarida Xirgu i Subirà
18 de juliol de 1888
Espanya Espanya, Catalunya Catalunya, Molins de Rei, Baix Llobregat
Mort 25 d'abril de 1969(1969-04-25) (als 80 anys)
Uruguai Uruguai, Montevideo
Lloc d'enterrament Molins de Rei
Nacionalitat espanyola, uruguaiana
Activitat
Ocupació Directora de teatre, actriu de teatre i actriu de cinema

IMDB: nm0944584
Modifica dades a Wikidata

Margarita Xirgu i Subirà (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888[1] - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu hispanouruguaiana.

Va començar com a actriu de teatre professional al Teatre Romea de Barcelona. El 1914 marxa a Madrid, on treballa al Teatre Espanyol, interpretant obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele d'Annunzio i Federico García Lorca.

Poc abans de la Guerra Civil espanyola es trasllada a Sud-amèrica.[2] Resideix alternativament a l'Argentina i a l'Uruguai, on posa en escena obres d'autors espanyols i obté el càrrec de directora de l'Escuela Dramática Municipal de Montevideo.

Va obtenir la nacionalitat uruguaiana,[3] va comprar una casa al balneari de Punta Ballena —al departament de Maldonado— i va romandre a l'Uruguai durant els seus últims vint anys de vida. El 1988, dinou anys després de la seva mort, la Generalitat demana la repatriació de les seves restes mortals, que actualment descansen a Catalunya, el seu lloc de naixement.

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

El 18 de juliol de l'any 1888 neix a Molins de Rei, filla de Pere Xirgu Martí i Pepeta Subirà Polls. Al cap de dos anys, la família es trasllada a Girona, on restaren durant 6 anys.

L'any 1896 la família es trasllada a Barcelona. Mentre estudia, Xirgu comença a freqüentar, junt amb el seu pare —membre de l'Ateneu del districte V— ateneus obrers i els Cors de Clavé. L'any 1900, Xirgu comença a treballar en un taller de passamaneria, simultaniejant la feina amb la seva tasca com a actriu en grups d'aficionats. El 1902 debuta en el teatre d'afeccionats al Salón Asiático de Barcelona amb Lo nuvi de Josep Feliu i Codina. L'any següent actua en Don Álvaro o la fuerza del sino, d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, a l'Ateneu del districte cinquè.

El 1905 els metges li descobreixen una greu malaltia pulmonar.

L'any 1906 la seva interpretació a Teresa Raquin, de Zola, al Cercle de Propietaris de Gràcia, és un èxit fulminant que li obre la porta de l'escena professional. El 8 de desembre de 1906 debuta professionalment al Teatre Romea amb l'obra Mar i Cel d'Àngel Guimerà, on interpreta el paper de Blanca. L'any següent, el 1907, mor el seu pare i Xirgu esdevé la cap de família: es fa càrrec de sa mare i del seu germà Miquel (4 anys menor que ella). La seva activitat al Teatre Romea li comença a comportar prestigi entre els companys de professió. El novembre de 1909 obté un èxit clamorós amb l'obra Joventut de príncep, de Wilhelm Meyer Forster, al Teatre Principal de Barcelona. Aquest mateix any roda la seva primera pel·lícula, Guzmán el Bueno.

El 1910 estrena Salomé d'Oscar Wilde al Teatre Principal de Barcelona. L'actriu balla la dansa dels set vels, tal com ho exigeix el paper. L'escàndol és servit i Margarida és despatxada del teatre. Aquest mateix any es casa amb el seu primer marit, Josep Arnall, el 22 de setembre.

L'any 1911, Àngel Guimerà escriu per l'actriu l'obra La reina Jove i Xirgu funda la seva pròpia companyia teatral.

Salt al teatre en castellà[modifica]

Poc després, el 1912, signa un contracte amb l'empresari Da rosa de Buenos Aires per actuar a Amèrica, fet que suposava l'entrada de l'actriu al teatre en castellà.

En paraules d'Antonina Rodrigo,[4] biògrafa de l'artista, «El traspàs de Margarita al teatre castellà és molt criticat. Perdien quelcom que els pertanyia.[...] Però jo crec que la reacció més feroç fou la de la intel·lectualitat. Perquè Margarida els feia molta falta. Car perdien la primera actriu jove del teatre català.»[5]

L'any 1913 Margarida Xirgu realitza la seva primera gira internacional. Actua a l'Argentina, l'Uruguai i Xile. Després de la gira americana l'actriu s'instal·la a Madrid (1914), on és ja un personatge popular. Es presenta al públic madrileny en el Teatro de la Princesa amb l'obra El patio azul (El pati blau) de Santiago Rusiñol i poc després en el mateix teatre interpreta l'obra Elektra de Hofmannsthal. La crítica es rendeix als seus peus; és definida com a renovadora de l'escena. Pérez Galdós, Benavente, Marquina, els germans Quintero..., li escriuen obres que ella estrena i que són molt ben acollides. L'any 1915 estrena a Barcelona El yermo de las almas, de Valle-Inclán; l'any següent estrena a Madrid, amb un gran èxit, l'obra Marianela, de Pérez Galdós. La consagració en el teatre castellà ja és un fet. En aquestes estrenes li segueixen les d'El mal que nos hacen de Jacinto Benavente (1917), obra escrita especialment per a l'actriu, i Santa Juana de Castilla de Pérez Galdós (1918) al Teatro de la Princesa de Madrid.

El 1919 es realitza la primera fusió entre la seva companyia i la d'Enric Borràs.

El 1920 estrena Una señora de Jacinto Benavente al Teatro Centro de Madrid.

L'any 1921 Margarida Xirgu realitza la seva segona gira americana, i actua a Mèxic i a Cuba. El 1922 representa La niña de Gómez Arias de Calderón de la Barca al Teatro Español de Madrid. L'any següent fa el seu tercer viatge a Amèrica: visita Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba.

El 1925 estrena al Teatre Goya de Barcelona Santa Juana de G. Bernard Shaw.

Medea i el teatre romà de Mérida[modifica]

Al llarg d'un viatge cap a Badajoz l'any 1926,[6] la Xirgu es detura a Mèrida. Allà l'artista s'enamora del seu del teatre Emèrita Augusta i intenta per primer cop de fer-hi representacions teatrals. Abans que ella ja s'ho havia proposat Maria Guerrero, que no ho havia aconseguit perquè pretenia muntar l'espectacle amb decorats de cartó, i el conservador del teatre s'hi oposà tenaçment. Els primers intents de la Margarida no fructificaren.[7]

Més endavant, arran de l'estrena d'El Otro de Miguel de Unamuno, la Xirgu expressa en una tertúlia el seu interès de muntar una peça clàssica, tot recordant una representació que va fer a les ruïnes de Chapultepec d'Elektra, l'heroïna de Sòfocles, reviscuda per Hofmannsthal. L'anhel de l'actriu és recollit pels contertulians i Unamuno indica que si la Xirgu vol representar una tragèdia de Sèneca, ell està disposat a traduir-la-hi. Margarida tria Medea i proposa que s'estreni al teatre romà de Mérida.[7]

En dues setmanes Unamuno, de forma totalment desinteressada, entrega a l'actriu el text traduït. Rivas Cherif pren la iniciativa i comença els contactes amb José Ramón Mélida, co-descobridor i conservador del teatre. En principi, el senyor Mélida també es mostra hostil als projectes de la Xirgu; però el seu pensament canvia radicalment quan l'actriu li expressa el desig de fer l'obra sense muntar cap tipus d'escenografia.[7]

El 18 de juny de 1933 s'estrena l'obra amb la Xirgu en el paper de Medea i Borràs en el de Jasón. El teatre aplega més de 3.000 espectadors, entre ells el president del Consell de Ministres, Azaña, alguns dels seus ministres, com el d'Instrucció Pública, el director de Belles Arts, l'alcalde de Madrid, l'ambaixador d'Itàlia (que entregà una corona com a regal de Roma a Mérida) i destacades personalitats de la intel·lectualitat i de l'art. La representació fou un èxit notable.[7]

Unamuno escriu: «Jo no he fet res més que fer parlar Sèneca en castellà. Sèneca no féu res més que explicar la història de Medea. Però Margarida Xirgu ha fet Medea. Ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima».

El Festival de Mérida nasqué, així, com el Primer Festival d'Art Clàssic, dins del Cicle d'Expansió Cultural organitzat per el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes,[8] amb un pressupost de 50.000 pessetes. Fruit de la conjunció de tres interessos: el de Margarita Xirgu, per a representar als clàssics en aquest teatre; el de Cipriano de Rivas Cherif, per programar espectacles a l'aire lliure, convertint el teatre «en un excel·lent instrument cultural que pot ser gaudit i comprès per totes les classes socials»[9] i el de Fernando de los Ríos, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de contribuir al renaixement del teatre dramàtic.

Aquesta Medea tornaria a representar-se el 1934 en el mateix escenari, durant la Semana Romana que inclogué, a més, l'Elektra de Hugo Von Hofmannsthal, en versió d'Eduardo Marquina, així com concerts simfònics i danses clàssiques a càrrec de la Banda Republicana, fet que demostra que el Festival de Mérida nasqué amb vocació de continuïtat.[6]

Èxit amb García Lorca[modifica]

El 1926 li fan un homenatge a l'Hotel Ritz de Madrid, per l'estrena de l'obra Santa Juana al Teatro Eslava. En aquest homenatge l'actriu sent a parlar d'un prometedor poeta. A l'estiu d'aquest any coneix a Federico García Lorca, amb el qual establí una prolífica relació de col·laboració i d'amistat, ja que el poeta de Fuente Vaqueros va estrenar quasi totes les seves obres importants amb ella.[10]

L'any 1927, Margarida estrena Mariana Pineda de Lorca, qui encara és un desconegut, al teatre Goya de Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. Més endavant, l'actriu estrenarà gairebé totes les grans obres del poeta: La zapatera prodigiosa (1930), Yerma (1934), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores (1935) i la reestrena de Bodas de sangre (1935), amb escenografia de José Caballero.

Segons Antonina Rodrigo: «Margarita Xirgu, sense cap dubte, és la gran actriu per antonomàsia de Federico García Lorca. No es pot llegir la vida de Federico, però sobretot el teatre de Federico, sense que hi aparegui Margarita Xirgu. Són dues figures universals. Aniran de la mà ja tot el camí que els resta. Que són solament 10 anys. Perquè Federico va ser assassinat, com tots sabem, l'any 36. ...»<[5]

El 1932 el president de la república espanyola la va condecorar amb l'Orde d'Isabel la Catòlica. Aquest mateix any es tornen a fusionar la seva companyia amb la d'en Enric Borràs. L'any següent és nomenada filla predilecta de Barcelona i estrena Medea de Sèneca traduïda per Miguel de Unamuno al teatre romà de Mérida, tot iniciant el Festival de Teatre Clàssic de la localitat.vegeu apartat Medea i el Teatre romà de Mèrida

El 1933 és nomenada Filla Adoptiva de Badalona.[11]

L'any 1935 retorna a Barcelona, on estrena Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores i reestrena Bodas de sangre, ambdues obres de Lorca.

El gener de 1936 deixa Barcelona per iniciar el seu quart viatge a Amèrica, des de Santander, i no en tornarà mai més. Inicialment Federico García Lorca l'ha d'acompanyar, però el poeta s'hi repensa en l'últim moment i es queda a Espanya, tot prometent trobar-se més endavant amb l'actriu. Malauradament aquest reencontre no s'esdevindrà mai: al juliol esclata la Guerra civil i a l'agost García Lorca és afusellat. En lloc de García Lorca, en aquest viatge la Xirgu és acompanyada per Irene Polo.[2]

La mort del poeta fou un cop dur per a la Xirgu. L'actriu dedica funcions i homenatges al poeta assassinat. Un dels més emotius tingué lloc a la localitat uruguaiana de Salto (l'any 1952 o 1953),[12] Xirgu recità el final de Bodas de sangre, però aquest cop fou diferent.[5] China Zorrilla[13] ens ho relata:

« I Margarida sempre feia la obra igual. Era com veure una pel·lícula dues vegades: sortia, s'asseia, posava la mà així i li deia a l'actor: "Sabes a lo que vengo." Sempre igual. I abans de començar el plor pel fill mort, donava dos "ayes" de dolor: "¡Ay, ay! No hay nadie aquí, debería contestarme mi hijo. Pero mi hijo es un puñado de hojas secas." Però aquell dia surt i no era un "ay" de dolor ni dos. Era una llàgrima desesperada, era un plor, ¡ay!. I tots els actors ens vàrem mirar. Que es això? Era un altre Margarida. Ens quedarem tant perplexes, tots. Era tan diferent a la seva manera de actuar. ¡Era veritat! Perquè aquell dia Margarida estava enterrant a Federico. Jo mai he vist una cosa igual. »
— China Zorrilla, declaracions en el Programa el meu avi TV3

Exili[modifica]

Margarida Xirgu
Flag of the Second Spanish Republic (plain).svgAntifeixista convençuda
Si bé Margarida Xirgu no formà part de cap partit polític, les seves inclinacions foren republicanes. Dies més tard de proclamar-se la República, Margarida saludà Manuel Azaña a les portes del Teatro Muñoz Seca amb un: Viva la República!.[14]
L'any 1932 rep, junt amb Enric Borràs, la insígnia de la encomienda de la Orden de la República Isabel la Católica de mans d'Azaña. L'amistat de l'artista amb Azaña i els germans Rivas Cherif li condicionen el pensament republicà. Així mateix la Xirgu era d'ideologia d'esquerres i sovintejà actes i festivals organitzats per partits i entitats d'esquerres i republicanes. L'any 1935, el 23 d'octubre, se celebra una funció popular de Fuenteovejuna, de Lope de Vega, en homenatge a la Xirgu i amb l'assistència de Lorca, però en realitat a benefici dels presoners pels esdeveniments revolucionaris d'octubre del 1934. Lluís Companys, president de la Generalitat i els consellers Lluhí i Vallescà i Comorera, des del penal del Puerto de Santa Maria, envien flors a Margarida, i des del penal de Cartagena, Ventura Gassol, Martí Barrera, Esteve i Mestres li envien un telegrama que diu: De cor i de pensament amb vos, germana nostra.
Ja en l'exili, durant la guerra, Margarida Xirgu manté una intensa campanya antifeixista. En una representació de Fuenteovejuna, de Lope de Vega, al Teatro Smart de Buenos Aires, replica l'ofensiva feixista en l'escena de les imprecacions: repudia els noms de Francisco Franco i Emilio Mola, reivindica la seva solidaritat amb els combatents que lluiten per la llibertat i per la democràcia, i proclama obertament la seva fe en la victòria de la República.
En una entrevista a Buenos Aires el juliol de 1939, feta pel pintor Ramon Subirats, l'actriu deixa clar quines son les seves idees: «Lenin era un home de molt de talent; però no crec en el poble rus... No oblidi que el que està succeint ara allí és fruit de la cultura que elaboren els homes del passat segle... Res no s'improvisa... Hi ha, actualment, molts interessos en joc que clamen contra un sol nom: "comunisme"! No obstant, l'argument és un altre. Hi ha molt de dolor en el món... Molta gent que sofreix... Per què aquesta obstinació a desviar l'essencial del problema i carregar el mort a una paraula a la qual hom vol donar-li significat destructiu? La consciència clama al cel!... I jo tinc fe absoluta! En l'afer d'Espanya sóc governamental. I no pas perquè sigui amiga personal d'Azaña, sinó perquè em sento republicana. Quan, vuit mesos abans de la guerra, vaig sortir de la península, ja es notava aquest antagonisme. La gent s'odiaven els uns als altres... Tot el que ha passat flotava en l'ambient... Hom pressentia quelcom d'horrible ja. Ací ens mirem amb mals ulls als lleials, oi?».[14]

Poc abans de l'inici de la Guerra Civil espanyola emprèn una gira per Amèrica del Sud amb obres de Lorca. L'any 1936 és un dels pitjors en la vida de l'artista: a l'esclat de la guerra civil se li afegiren les desgràcies de la mort del seu primer marit Josep Arnall, a L'Havana (Cuba) i la del seu gran amic Federico García Lorca.

El 1937 la Xirgu és nomenada delegada del Govern Català a Montevideo (el mateix any Pau Casals ho fou nomenat a Mèxic). La Xirgu és la gran actriu de la República Espanyola i les autoritats franquistes li ho fan pagar: l'any 1939 el govern franquista li confisca tots els seus béns i la condemna a l'exili. L'artista viu tant a Xile com a l'Argentina i l'Uruguai.

El 1941 la Xirgu es casa en segones núpcies amb Miquel Ortín, actor i administrador de la seva companyia teatral. L'any següent (1942) l'artista crea a Xile la primera escola d'art dramàtic del país i poc després de la seva creació el govern xilè vincula l'escola a la universitat. El 1943 presideix el consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Santiago de Xile.

El 1945 l'actriu estrena al Teatro Avenida de Buenos Aires (Argentina) l'obra pòstuma de Federico García Lorca La casa de Bernarda Alba, escrita per a ella, nou anys després de la mort de l'escriptor.

Els tres anys següents (1946-1948) l'artista realitza gires per Argentina, Uruguai i Xile.

El 1949 estrena El malentendido, d'Albert Camus, a Buenos Aires. Les autoritats argentines prohibeixen l'obra tres dies després de l'estrena, i aquest fet provoca que l'actriu dissolgui la companyia i torni a la seva casa de Xile. L'actriu decideix tornar a Espanya. A l'agost les autoritats espanyoles li tornen els béns confiscats. El seu germà Miquel Xirgu, que és professor de l'Institut del Teatre, parla amb el seu director Guillem Díaz-Plaja i el convenç de fer les gestions oportunes amb els organismes oficials per autoritzar el retorn de l'exili de la seva germana. Tot sembla preparat per al seu retorn, però l'artista rep un atac frontal a través d'un article de César González Ruano, publicat al diari Arriba el 26 d'agost de 1949, i reproduït per tota la premsa nacional; la Xirgu decideix quedar-se a Sud-amèrica.[15][16]

Aquest mateix any és nomenada directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, EMAD i directora de la Comedia Nacional de l'Uruguai. El 12 de novembre de 1949, en un acte públic celebrat al Teatro Solís, s'inaugura oficialment la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) de Montevideo, sota la direcció de Margarida Xirgu, amb l'assistència del President de l'Uruguai (1947-1951 i 1955-1956) Luis Conrado Batlle Berres, i de l'Intendent de Montevideo Andrés Martínez Trueba —més tard també President de l'Uruguai (1951-1954). La Xirgu és nomenada directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo i codirectora de la Comedia Nacional de Uruguay.

Al seu costat es van formar actors de la talla d'Amelia de la Torre, Cándida Losada, Enrique Diosdado i Alberto Closas. A la Comèdia Nacional de l'Uruguai, al Teatro Solís de Montevideo, actua una jove China Zorrilla a Romeu i Julieta, Somni d'una nit d'estiu i Bodas de sangre.

L'any 1953 es gradua la primera promoció de la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) de Montevideo. Els millors actors d'aquesta, i successives promocions, passen a engruixir, com a becaris, les files de la Comedia Nacional.

L'any 1956 la Xirgu celebra les noces d'or amb el teatre, a l'edat de 68 anys, i ho fa amb una activitat frenètica, representant diverses obres durant aquest any. El 1r de febrer de 1957 dimiteix de la seva triple funció de directora de la Escuela de Arte Dramático Municipal de Montevideo i d'actriu i directora escènica de la Comedia Nacional del Uruguay, en solidaritat amb els alumnes, als quals se'ls vetava de formar part de la comissió gestora. No obstant, representarà els compromisos adquirits amb anterioritat. Xirgu deixa la Comedia Nacional.

Darrers anys[modifica]

L'any 1959 l'artista obté la carta de ciutadania uruguaiana.[17]

L'any 1962 l'artista ha d'ésser intervinguda quirúrgicament, i, tot i la gravetat de l'operació, se'n recupera ràpidament.

El 1965 és nomenada Presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del Actor, una casa de descans per als actors retirats, i Directora del Teatro de Verano de Punta del Este (el qual es construirà al costat de la Casa de l'Actor).

EL 1966 rep un homenatge al Casal Català de Buenos Aires. El teatre d'aquesta societat rep el nom de Margarita Xirgu.

El mateix any, amb motiu del 350è aniversari de la mort de Cervantes, torna a dirigir a la Comedia Nacional, al Teatre Solís. El 31 de març de 1967 Margarida Xirgu dirigeix el seu darrer muntatge per a la Comedia Nacional amb l'obra Pedro de Urdemalas de Cervantes. Aquest mateix any, tot i la prohibició mèdica, dirigeix Yerma de Lorca a Massachusetts.

L'actriu mor el 25 d'abril de 1969 a Montevideo. És vetllada al Museo del Teatro de Montevideo. El fèretre està cobert amb una bandera catalana; fan guàrdia quatre joves del Casal Català, amb els seus vestits típics catalans i els seus estendards. L'enterren al cementiri del Buceo.

El 6 de maig del 1969 la Càmera de Senadors de la XL Legislatura, per unanimitat, expressa la gratitud de l'Estat uruguaià: «a la eximia actriz, catalana universal, presencia impalpable, de aquel trozo de arte maravilloso de la Madre Patria, cuya trascendencia y proyección repartió por el mundo y por nuestro Uruguay».[18]

Així mateix es va disposar que l'Escuela Municipal de Arte Dramático, de la qual Margarida va ser fundadora-directora, dugués el nom d'Escuela Municipal de Arte Dramático Margarita Xirgu. També un dels carrers de Montevideo duu el nom de Margarita Xirgu.

El novembre de 1977 Ángel Curotto i Miquel Ortín, com a representants de l'Academia Nacional de Letras de Uruguay, escriuen al President de la Generalitat de Catalunya, l'Honorable Sr. Tarradellas, demanant-li que sol·licités la repatriació de les despulles de Margarida Xirgu.

Les seves restes van ser repatriades per la Generalitat de Catalunya a Molins de Rei, el seu poble natal. El novembre de 1988 l'Ajuntament de Molins de Rei va retre homenatge a Margarida Xirgu, amb una colla d'actes que varen començar el 25 de novembre i que finalitzaren el 18 de desembre del mateix any, amb l'acte d'enterrament de les seves restes mortals portades des del cementiri del Buceo de Montevideo. L'Ajuntament de Molins de Rei va construir un monument funerari dissenyat per Miquel Planas i inspirat en el neolític mediterrani, en forma de talaiot. En un pedestal darrere de la làpida del mausoleu, es va gravar la frase: "No soñar, no esperar, no creer en alguna cosa, es como no existir". Aquest epitafi és extret d'unes declaracions de l'actriu fetes a l'Argentina l'any 1956, quant un periodista emplaça a la Xirgu que doni el nom d'algun dels seus alumnes-actors, com exponent d'una nova generació d'intèrprets. Margarida fonent-los a tots en un mateix anhel, respon:

«Sin ilusión, sin fe no he podido trabajar nunca. No soñar, no esperar, no creer en algo es como no existir. Y yo, por suerte, para salvarme de la angustia de lo inexistencial, tuve siempre fe, creí en Dios, en la criatura humana, en la libertad, en el arte. Por eso vivo y sobrevivo a todo cuanto es negación. Y por eso me siento hoy nueva, renovada en mis ilusiones, puestas íntegramente en todos mis alumnos sin excepción, deseando que triunfen estos compañeros míos que llegan mañana..

Memorials[modifica]

Racó de Margarida Xirgu a Molins de Rei
  • Un jurat reunit a Molins de Rei atorga anualment des de 1973 el Premi Memorial Margarida Xirgu a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina.[19]
  • Escultura dedicada a la gran actriu de teatre feta per l'escultor Eudald Serra. Es troba a la plaça del Canonge Colom, al Raval (Barcelona), davant del teatre Romea. A terra prop de l'escultura hi ha la inscripció: "A la gran Margarita Xirgu, actriz de inmaculada historia artística, lumbrera del teatro español y admirable creadora", de Federico García Lorca.
  • Exposició dedicada a Margarida Xirgu. Durant gairebé dos mesos, del 18 de març al 16 de maig de 2010, el Museu de Badalona va realitzar l'exposició "Margarida Xirgu. De Badalona a Punta Ballena", amb la col·laboració dels descendents de l'actriu i de l'Institut del Teatre de Barcelona. Amb motiu d'aquesta exposició es va publicar una extensa biografia.[20]
  • Escultura i plaça dedicada a l'actriu, davant del Teatre Auditori de Can Palots, a Canovelles. La plaça que se situa davant del teatre està dedicada a l'actriu i, l'any 2011, s'hi col·locà una escultura feta per un artista local. En aquesta escultura s'hi pot llegir un poema que Federico García Lorca va dedicar a l'actriu.
  • El Racó de Margarida Xirgu i Subirà és un monument dedicat a Margarida Xirgu a Molins de Rei. L'any 1980 se li va retre un homenatge en forma de monument, prop de la casa on va néixer. Es tracta d’una escultura de pedra vermella, procedent del desaparegut pont de Carles III, amb el bust de l’actriu de terra cuita, obra de l’artista Carme Rodón Badia, amb l’entorn enjardinat.[21]

Fons[modifica]

El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta d'uns 4.000 documents entre complements, indumentària (4 peces senceres), fotografies i un seguit de documents de caràcter patrimonial molt variat: invitacions, targetes postals, correspondència, retalls de premsa, 4 capses amb uns 2.000 retalls de premsa, programes de mà, medalles, etc. El fons ingressà l'any 1970 en una primera fase fruit del donatiu del Sr. Miguel Ortín, marit de l'actriu, i el 2001 es va complementar amb una altra aportació de material per part de la Sra. Ramona Ortín, neboda de Miguel Ortín.[22]

Referències[modifica]

  1. «Partida de naixement de Margarida Xirgu i Subirà» (en castellà). margaritaxirgu.es. [Consulta: 20 desembre 2012].
  2. 2,0 2,1 La Xirgu i la dissortada Irene Polo
  3. Biografia de Margarida Xirgu. Diari uruguaià La República
  4. Antonina Rodrigo. Biògrafa. Entre els seus diversos llibres biogràfics, s'hi compta el llibre Margarita Xirgu y su teatro publicat el 1974, El 1994 el llibre es reeditat amb informació nova.
  5. 5,0 5,1 5,2 el meu avi: Margarida Xirgu (programa monogràfic de TV3)
  6. 6,0 6,1 Medea, traducción: Miguel de Unamuno, Apèndix, pàg.89
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 MEDEA
  8. Juan Aguilera Sastre y Manuel Aznar Soler. ‘Cipriano de Rivas Cherif y el teatro español de su época (1891-1967)'. Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 1999
  9. Mª Carmen Gil Fombellida. Rivas Cherif, Margarita Xirgu y el teatro en la II República. Fundamentos, Monografías RESAD, 2005
  10. Rodrigo, Antonia. «Margarita Xirgu, La actriz lorquiana». A: Mujeres para la historia: la España silenciada del siglo XX (en castellà). Barcelona: Ediciones Carena, 2003, p. 336. ISBN 9788488944955 [Consulta: 11 febrer 2010]. 
  11. Membrives, Marta «El Punt Avui». Badalona reivindica Margarida Xirgu amb una exposició i una biografia, 18-03-2010.
  12. EMAD i COMÈDIA NACIONAL DE L' URUGUAI
  13. Concepción "China" Zorrilla de San Martín (Montevideo, Uruguai 14 de març del 1922-) actriu. És filla de l'escultor José Luis Zorrilla i néta de l'escriptor Juan Zorrilla, "el poeta de la Patria", com el defineixen els llibres de text uruguaians. Ha traduït moltes obres de teatre i cançons de grans comèdies musicals.
  14. 14,0 14,1 MARGARIDA XIRGU ANTIFEIXISTA CONVENÇUDA
  15. 1949 EL POSSIBLE ANY DE TORNADA DE L'EXILI
  16. La Xirgu, entre la historia y la leyenda, article de Javier Villa a el Cultural.es, 15/05/2008
  17. Biografia de Margarida Xirgu. Diari uruguaiàLa República
  18. COM VA MORIR MARGARIDA XIRGU
  19. Premis Memorial Margarida Xirgu
  20. Foguet, Francesc. Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena. Biografies badalonines, Badalona, 2010
  21. «Guia d’espais singulars d’interès turístic». Turisme Molins de Rei. [Consulta: 9 maig 2018].
  22. Manual de l'Investigador del MAENoia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida Xirgu i Subirà Modifica l'enllaç a Wikidata