Museu de Badalona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de Badalona
Badalona - Edifici del Museu de Badalona (Dalt de la Vila).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1955 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorMargarida Abras Pou[1]
Part deXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Xarxa de Museus d'Arqueologia i Jaciments de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmuseudebadalona.cat Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona creat el 1955 i ubicat a la plaça Assemblea de Catalunya de Badalona. El museu també gestiona altres edificis com la Casa dels Dofins, el Jardí de Quint Licini, Can Miravitges i el Conducte d'aigües.

Història[modifica]

La institució creada l'any 1955 per l'Ajuntament de Badalona arran del descobriment l'any 1954 de les termes romanes de l'antiga Baetulo per l'arqueòleg i historiador local Josep Maria Cuyàs. L'edifici fou construït sobre les termes i no s'inaugurà fins a l'any 1966.[2] En el seu subsol es podien visitar part de les restes de la ciutat romana: les termes, part d'un carrer i un conjunt de botigues. El 2010 es va afegir al recorregut el jaciment del Decumanus: amb restes del cardo maximus i del decumanus maximus, de diverses botigues o tabernae i de tres insulae, i de l'exposició permanent que explica els primers hàbitats testimoniats a Badalona -prehistòria, edat del ferro i cultura ibèrica- així com la història i característiques de la Baetulo romana, amb peces molt destacades (les Pollegueres, la Venus de Badalona, la Tabula hospitalis, el Vas de les Naus, el retrat d'Agripina i tres esteles ibèriques).

A més, el Museu disposa d'un fons molt ric de materials arqueològics procedents de les excavacions que porta a terme, i també conserva una gran varietat d'objectes d'altres èpoques (d'art, de la vida quotidiana, d'oficis, industrials, etc.) que testimonien la història de la ciutat.[3]

Àmfora romana, al Museu de Badalona

Durant el 2010 va estar tancat al públic sis mesos per obres de rehabilitació.[4] Es va reobrir el 17 de desembre, oferint una nova museografia que permet veure un jaciment de 3.400 m².[5][6] El 2020 el Museu de Badalona va celebrar els deu anys d'aquesta museïtzació i va inaugurar la renovació d'algunes de les vitrines de l'exposició permanent Baetulo, ciutat romana.[7]

Arxius[modifica]

El museu és seu i té obert a la consulta pública l'Arxiu d'Imatges, format per fotografies i audiovisuals, i que en l'actualitat té més d'1 milió de fotografies que cronològicament van del segle XIX a l'actualitat,[8] l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona, que conserva la documentació de l'Ajuntament de Badalona fins a l'any 1945 i fons procedents d'empreses, entitats o particulars de la ciutat,[9] i l'Arxiu Josep M. Cuyàs, que va ser donat el 1992 per la família de l'historiador i primer director del museu i que aplega una quantitat important i variada de documentació, fotografies i una considerable col·lecció de premsa.[10]

El museu disposa també d'una extensa biblioteca de temàtica local i una col·lecció de premsa local, la més extensa que existeix.[11][12]

Magna Celebratio[modifica]

Des de 2005, any del cinquantenari de la fundació del Museu, anualment, s'organitzà un festival romà anomenat Magna Celebratio,[13] dedicat a diverses activitats com la reconstrucció històrica d'oficis i activitats de la vida quotidiana dels romans i del dia a dia de la ciutat, portes obertes —que ja s'organitzaven amb anterioritat—i visites guiades al patrimoni romà de la ciutat, a més de xerrades, conferències, espectacles o jornades de cuina romana, amb la participació d'alguns restaurants locals.[14][15] El festival s'ha celebrat ininterrompudament, tret del 2020 a causa de la pandèmia de COVID-19,[16] i que es recuperà l'any següent adaptat a la mesures sanitàries, amb activitats presencials i virtuals.[17]

Equipaments[modifica]

  • Museu de Badalona: Seu central construïda sobre les termes de Baetulo, situades en el subsòl del museu, on també l'espai del Decumanus amb l'exposició permanent. Cal destacar la Venus de Badalona.
  • Casa dels Dofins: Domus, llar senyorial estructurada al voltant d'un atri obert. Destaquen la bellesa dels mosaics de les habitacions
  • Casa de l'Heura: domus, veïna de la anterior, on es poden observar restes del cardo maximus, diverses habitacions i especialment la part rústica o de treball de la casa.[18]
  • Jardí de Quint Licini: Estany que presidia el peristil d'una vila del segle I dC. És el lloc on es trobà l'oscil·lum de marbre i la Tabula Hospitalis
  • Can Miravitges: masia d'origen medieval, reformada entre els segles XVII i XVIII i museïtzada per explicar les transformacions del camp en aquesta època i la vida a pagès fins a començaments de segle xx.[19]
  • Conducte d'aigües: Sistema que permetia transportar aigua de les mines de la Serralada Litoral a la ciutat. Hi ha 38 metres visitables dels 92 descoberts.[20][21]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Noticiari». Agenda del Museu de Badalona, gener-abril 2015.
  2. «Badalona». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 18 octubre 2013].
  3. Planas, Mònica «Baetulo, la Badalona Romana». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 60-91. ISSN: 1695-2014.
  4. El Periódico, Una ampliació amb més peces i visites guiades Immersió en la vida romana Consulta 19/12/2010
  5. AADD «Una remodelació exemplar». Sàpiens. Descobreix la teva història. Grup Cultura03, 100, febrer 2011, pàg. 1. ISSN: 1695-2014 [Consulta: 24 març 2011].
  6. «Un nou Museu, un dia històric per a Badalona». Arxivat de l'original el 2011-02-09. [Consulta: 23 desembre 2010].
  7. Cedó, Fede «Badalona mostra els seus tresors». La Vanguardia, 28-12-2020, p. 33.
  8. «Arxiu fotogràfic del Museu de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
  9. «Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
  10. «Arxiu J. M. Cuyàs Tolosa». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
  11. «Biblioteca del Museu de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
  12. «Hemeroteca del Museu de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
  13. «Desfilada d'estaferms per Badalona per celebrar el 50è aniversari del descobriment de les termes romanes». Vilaweb, 21-05-2005.
  14. «Magna celebratio: la Baetulo més autèntica». Sàpiens, abril 2017.
  15. «Badalona celebra la Magna Celebratio». La Xarxa de Comunicació Local, 24-04-2009.
  16. «Badalona aplaza el festival romano Magna Celebratio». La Vanguardia, 16-04-2020.
  17. «Torna Magna Celebratio a Badalona». Papers de vi, 19-04-2021.
  18. Membrives, Marta «Badalona tindrà aviat una altra casa romana visitable». El Punt Avui, 14-09-2017.
  19. «Masia de Can Miravitges». Visitmuseum - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2021].
  20. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 15-17. ISBN 84-393-5437-1. 
  21. Masanés, Cristina «Una remodelació exemplar». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 9. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Badalona