Decumanus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista del decumanus maximus de Palmira, a Síria

El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (castrum) o en una colònia.

El principal d'aquests carrers s'anomenava decumanus maximus, el qual s'encreuava perpendicularment amb el cardo maximus, l'altra gran artèria urbana. Habitualment, a la intersecció entre aquests dos carrers principals es trobava el fòrum, o plaça major de la ciutat. El decumanus, a més a més, unia dues de les portes del campament: la Pretòria (la més propera a l'enemic) i la Decumana.

Per exemple, a l'antiga Bàrcino (l'actual Barcelona), el decumanus maximus començava a la porta de la muralla que hi ha a la plaça Nova, vora la catedral, l'única de les portes romanes que queden a la ciutat.

La paraula llatina decumanus té l'origen en la línia traçada pels àugurs d'est a oest quan interpretaven els auspicis dels déus.