Montornès del Vallès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMontornès del Vallès
Bandera de Montornès del Vallès Escut de Montornès del Vallès
Bandera de Montornès del Vallès Escut de Montornès del Vallès
Montornès del Vallès.jpg
Montornès vist des del turó del Montcau

Localització
Localització de Montornès del Vallès respecte del Vallès Oriental.svg
41° 33′ 41″ N, 2° 16′ 01″ E / 41.561388888889°N,2.2669444444444°E / 41.561388888889; 2.2669444444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Capital Montornès del Vallès
Entitats de població 2
Població
Total 16.218 (2016)
• Densitat 1.590 hab/km²
Gentilici Montornesenc, montornesenca
Geografia
Superfície 10,2 km²
Altitud 116 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Antoni Montero Dominguez
Indicatius
Codi postal 08170
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08136
Codi IDESCAT 081363
Altres dades
Agermanament Amgala (Sàhara Occidental)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Montornès del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. S'estén per la vall baixa del riu Mogent, fins prop de la seva confluència amb el riu Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m)

Història[modifica | modifica el codi]

La recerca arqueològica confirma la presència a la zona d'assentaments neolítics (jaciment de la bòbila d'en Joca, cistes de la Torrassa, etc.), ibèrics (Poblat del Turó de Sant Miquel)[1] i romans (fortalesa militar de can Roina, terminus Augustalis i restes de vil·les a Can Masferrer, Can Palau i la Torrassa).

L'any 1108 apareix documentat el castell de Montornès,[2] que fou propietat comtal fins que el 1342 Pere el Cerimoniós el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d'Ametlla per la de Montornès.

Com a municipi es va formar a partir del segle XIX al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà el terme del Castell de Montornès. Posteriorment es va passar a anomenar Sant Miquel de Montornès.

A Montornès es va lliurar la penúltima batalla de la Guerra dels Remences, el 4 gener de 1485. El veguer de Barcelona, el temible Pere Anton de Rocacrespa, fou derrotat pels pagesos revoltats encapçalats per Bartomeu Sala, nascut a Montornès i nebot del cabdill remença Pere Joan Sala. La victòria comportà, mesos més tard, l'alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgació de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que establia les bases pel progrés social de l'època Moderna.[3]

Posteriorment el municipi va mantindre la seva vida agrícola només alterada per la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, el bandolerisme, la Guerra del Francès i la Guerra Civil espanyola.

L'any 1933 es va segregar del terme el fins llavors veïnat de Vallromanes.

L'any 1940, acabada la Guerra Civil espanyola, Montornès tenia poc més de mil habitants. No va ser fins a l'any 1964 que hi hagué la gran transformació. Aquesta va arribar amb la inauguració, del polígon industrial Riera-Marsà, promogut pel propietari de bona part de la plana del riu Mogent. Es van construir fàbriques i els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, complex allunyat un quilòmetre del centre urbà.

Seguidament va haver-hi una arribada massiva d'immigrants procedents del sud de l'estat Espanyol que va fer augmentar considerablement la població del municipi.

Les feines del camp es van anar substituint per les activitats de producció i serveis.

L'any 1984 el sector anomenat popularment el Raval es va segregar del terme juntament amb una part del municipi de La Roca del Vallès, formant un nou municipi independent: Vilanova del Vallès.

Des de llavors el municipi no ha deixat de fer créixer la seva industria. I no ha parat de rebre immigrants, aquest cop de tot el món.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Félix Montero Garcia PSUC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Félix Montero Garcia / Esteban López Torreblanca PSUC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Esteban López Torreblanca IC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Esteban López Torreblanca / M. Pilar Carrillo Márquez IC 15/06/1991 --
1995 - 1999 José M. Ruiz Alarcón PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 José M. Ruiz Alarcón / Daniel Cortés Martín PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Daniel Cortés Martín PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Daniel Cortés Martín PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Antonio Montero Domínguez ICV-EUiA 11/06/2011 --
Des de 2015 José Antonio Montero Domínguez ICV-EUiA 13/06/2015 --

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Montornès Centre 12.293
Montornès Nord 3.749
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
38 41 36 250 546 1.180 1.149 1.179 1.044 1.112
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.169 1.264 1.011 1.166 1.402 7.364 10.128 10.869 10.929 11.363
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.970 12.098 12.426 13.171 14.065 14.516 15118 15819 16222 16217
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1940 es produeix la desagregació de Vallromanes (402 hab.), i el 1981 la de Vilanova del Vallès (1.322 hab).

Festa Major[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de Montornès se celebra el tercer cap de setmana de setembre. Dels diferents actes que s'inicien divendres a la nit i conclouen el dilluns següent, destacaríem diversos moments que fan característica i pintoresca aquesta festa major:

El primer d'ells, és conegut com la "cremada de l'Ajuntament". La colla de diables del poble munta cada any un espectacle pirotècnic i musical en el qual sembla que es cremi la Casa de la Vila. Alguna vegada, es va fer el mateix espectacle, però tenint com a base l'església romànica del poble. Un altre moment especial és el corre-foc que, després de repartir foc i soroll pels carrers del poble acompanyats d'altres colles convidades, acaben la seva passejada a la Plaça Pau Picasso amb un mar de foc.

Cal destacar també, el "Ball de la Batalla" que duu a terme la colla de gegants de Montornès protagonitzada pels dos gegants del poble: en Pere Anton de Rocacrespa i en Bartomeu Sala. És l'única dansa de gegants en la que un dels dos, en Pere Anton que és el soldat, cau a terra vençut, sostingut a l'últim moment pels membres de la colla gegantera.

Per últim, cal destacar els moments que ens ofereixen les diferents colles del poble amb les seves propostes i activitats que, any rere any, s'esforcen a mantenir i dur a terme.

Masies[modifica | modifica el codi]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Planas, Mònica «Dos noms per a un castell». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  2. Corominas, Joan. Onomasticon cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 367. ISBN 847256844X. 
  3. Alcalá, César. Les guerres remences. Editorial UOC, 2010, p. 86. ISBN 8497889266. 
  4. «Exposició “20 anys de gegants”». Ajuntament de Montornès, setembre 2009. [Consulta: 15 febrer 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]