Rijeka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rijeka
Rijeka
Bandera deRijeka Escut deRijeka
(bandera) (escut)
Localització
Rijeka situat respecte Croàcia
Rijeka
Localització de Rijeka a Croàcia
Vista de Rijeka
Vista de Rijeka
Estat
• Comtat
Croàcia Croàcia
Comtat de Primorje-Gorski Kotar
Superfície 44 km²
Altitud 0 - 499 msnm
Població (2001)
  • Densitat
140.469 hab.
3.192,48 hab/km²
Coordenades 45° 19′ 0″ N, 14° 25′ 0″ E / 45.31667°N,14.41667°E / 45.31667; 14.41667Coord.: 45° 19′ 0″ N, 14° 25′ 0″ E / 45.31667°N,14.41667°E / 45.31667; 14.41667
Dirigents:
• Alcalde:

Vojko Obersnel
Zona horària +1
Web

Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada a la Badia de Kvarner a la Mar Adriàtica. En l'actualitat és la tercera ciutat del país després de la capital, Zagreb, i Split amb 128,624 habitants (cens del 2011)[1]. Comptant l'àrea metropolitana, que inclou els municipis adjacents a la ciutat, la població total arriba als 245,054 habitants (2011)[2]. El 82,529% de la població és croata (cens de 2011) tot i que hi ha minories de bosnis, italians i serbis. Rijeka a més és la capital del Comtat de Primorje-Gorski Kotar i a més capital episcopal de l'Arquebisbat de Rijeka. És el principal port de Croàcia i un dels més importants del Mar Adriàtic[3]. La seva Universitat data del 1973 però les seves arrels es remunten al 1632. A més és seu del Teatre Nacional de Croàcia Ivan pl. Zajc, inicialment construït el 1791, i de la Universitat de Rijeka fundada el 1973 però les seves arrels històriques es remunten a l'Escola de Teologia del 1632[4]
L'economia de la ciutat depèn del transport marítim, de les drassanes i del turisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Història Antiga i Medieval[modifica | modifica el codi]

Les primeres restes antigues trobades corresponen al Neolític. Així tenim el jaciment celta de Tharstica situat en un turó (en l'actualitat, Trsat, part de Rijeka) i el d'una tribu de mariners, els Liburni, localitzat a la part baixa del port naturtal de la ciutat. Plini el Vell menciona Tarstica en la seva Història Natural  (iii.140).

A l'època d'August, els romans varen reconstruir Tharstica com municipium al marge dret del petit riu de Rječinad (el nom del qual signfica "El gran riu") i li van posar el nom de Flumen. Fins al segle VI d.C la ciutat formà part de la província romana de la Dalmàcia. Després del segle IV, també de la nostra era, Rijeka es dedicà a Sant Vitus, el patró de la ciutat i se la reanomenà Terra Fluminis sancti Sancti Viti o en alemnay, Sankt Veit am Pflaum. A partir de la caiguda de l'Imperi Rom à el segle V, la ciutat fou governada poels diferents pobles que d'ara en endavant ocuaparan Itàlia: prim er els ostrogots, despés els bizantins a partir del segle VI i posteriorment els llombards i els àvars. Un segle després hi arribaren els croates donant-li el nom de Rika svetoga Vida (que significa "el riu de Sant Vitus". Durant aquella època Rijeka fou un fortí feudal rodejat per una muralla.

El 799 Rijeka fou atacada pels francs de Carlemany i sotmesa a setge fins que finalment pogueren ocupar i devastar el castell. Des d'aleshores Fiume (Rijeka) formà part de l'Imperi Carolingi. A partir del segle X, amb la descomposició de l'antic Imperi de Carlemany, la localitat passà a formar part del Regne de Croàcia i a partir del següent segle passarà a domini magiar amb la unió del Regne de Croàcia al d'Hongria, un domini que, a grans trets, perdurarà fins al 1918 ara ja sota el nom d'Imperi Austrohongarès, fora dels anys 1803-1813 en què sota el domini francès s'incorporà a les Províncies Il.líriques dins l'Imperi napoleònic, o Primer Imperi Francès.

Sota la sobirania dels Habsburg[modifica | modifica el codi]

Després de passar al domini dels Habsburg el 1466, la ciutat fou atacada i el 1509 saquejada pels venecians. En canvi, els turcs otomans atacaren la ciutat diverses vegades però no l'arribaren a conquerir mai. Des del segle XVI endevant la ciutat serà reconstruïda en estil renaixentista i Barroc. El 1719 l'emperador Carles VI declarà Fiume (Rijeka) port lliure, al costat del de Trieste.

Per ordre de l'emperadriu Maria Teresa el 1776 la ciutat és incorporada al Regne d'Hongria però administrativament dins de Croàcia. A causa de diferents protestes provinents de la mateixa ciutat de Fiume (Rijeka), el 1779 la localitat passà a ser governada com a Corpus separatum direcament des de Budapest per un governador nomenat pel govern hongarès en tant que era l'únic port internacional magiar. A partir d'això el port de Fiume (Rijeka) fou rival directe del de Trieste, aleshores austríac. Entre els segles XVIII i XIX Rijeka forma part d'Hongria, d'Austria, de França fins que finalment el 1867 amb el Compromís austrohongarès la ciutat és anexionada de nou i per última vegada al Regne d'Hongria mantenint el seu status especial de corpus separatum. Durant aquesta centúria Fiume (Rijeka) fou una important base naval i, a partir de mitjans del mateix segle, seu de l'Acadèmia Naval austrohongaresa on es formaven els oficials de la marina de guerra imperial.

Durant la segona meitat del segle XIX, en especial en l'últim quart del segle, Fiume (Rijeka) viu una gran etapa d'expansió econòmica afavorit pel desenvolupament del comerç internacional amb l'establiment de diferents companyies comercials d'abast internacional i la connexió feroviària amb la xarxa ferroviària de l'Imperi el 1877. Per exemple, d'aquesta època data l'establiment de la Companyia Reial de Navegació Hongaresa "Adria", o una paperera que venia paper de cigarrets arreu del món. O també la instal.lació d'una refineria de petroli que durant deu anys serà de les més grans d'Europa produint 60 mil tones de petroli a l'any[5]. La ciutat també serà seu de les primeres indústries fabricants de torpedes o de fotografia. Gràcies a aquesta etpa de prosperitat econòmica, Fiume (Rikeja) serà el cinquè port de la Mediterrània, després després dels de Marsella, Gènova, Nàpols i Trieste (amb el qual mantenia un aestreta competència la qual cosa no deixa de reflectir el caràcter dual de la monarquia austrohongaresa). D'aquí també el ràpid creixemnet econòmnic que viu la ciutat entre 1880 i 1910, passant dels 21.000 habitants als 50.000, respectivament.

A més del ràpid creixement econòmic que experimenta la ciutat durant el segle XIX fins el 1914, Fiume (Rijeka) viu una alteració del seu component de població a causa de les mesures portades pel govern magiar afavorint la immigració de poblacions d'altres parts de l'Imperi. Així, en el cens del 1910 constaven 24.000 persones ítaloparlants, 13.000 de parla croata, a més de 6.500 ciutadans d'origen hongarès i diferents milers d'altres nacionalitats com eslovens, alemanys, txecs, eslovacs i grecs[6].

El conflicte ítaloiugoslau i l'Estat Lliure de Fume[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estat Lliure de Fiume.

La desintegració de l'Imperi Austrohongarès a la tardor del 1918 va originar una etapa de rivalitat entre Itàlia i el recentment fundat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (després, Regne de Iugoslàvia) que pretenien el domini sobre la ciutat excusant-se en el component demogràfic de la ciutat i en reivindicacions "irredemptistes" (com és el cas dels italians). De fet, el 65% de la població era italiana, d'un total de 35.839 habitants, però la població dels suburbis i del voltant de la ciutat com és el cas de Sušak eren d'origen hongarès. Després d'una breu ocupació militar per part del nou nat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, seguida de la seva annexió al regne com a Corpus separatum, una força militar internacional integrada per britànics, francesos, italians i estadounidencs ocupà la ciutat mentre es debatia el seu futur a la Conferència de Pau de París del 1919 [7]. El 10 de setembre del mateix any el Tractat de Saint-Germain declarava la dissolució de l'Imperi Austrohongarès establint, entre altres límits territorials de la nova Austria sorgida després de la guerra, la incoporació del Tirol del Sud a Itàlia. En canvi, els límits orientals no quedaven del tot clars. Això, i l'ambigüitat del govern regit per Francesco Saverio Nitti, ajudà a que tan sols dos dies després, el 12 de novembre per tant, tropes irregulars italianes sota el comandament del poeta futurista Gabriele d'Annunzio ocupessin militarment la ciutat establint el seu propi estat amb el nom de Regència italiana del Carnaro. L'estat subsistí fins el 1920, en què arran del Tractat de Rapallo del mateix any signat entre el govern italià Giovanni Giolitti i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, es convertí en l'Estat Lliiure de Fiume, i es regí per una constitució pròpia, la Carta de Carnaro. Segons establia l'acord diplomàtic signat entre els dos estats. Fiume es convertia en un Estat lliure independent. D'Annunzio, en canvi, rebutjà l'acord i va emetre una proclama en la qual considerava que Fiume (Rijeka) estava en estat de guerra amb Itàlia. L'exèrcit italià bombardejà la ciutat provocant el dia de Nadal del 1921 una cinquantena de víctimes mortals, fet que es coneix amb el nom de Nadal Sagnant (Natale di Sangue, en italià)

The subsequent democratic election brought the overwhelming victory of the autonomist party and the election of Rijeka's first president Riccardo Zanella, officially recognized and greeted by all major powers. The creation of a constituent assembly for the new country did not put an end to strife within the city: a brief Italian nationalist seizure of power was ended by the intervention of an Italian royal commissioner, and a short-lived local Fascist takeover in March 1922 ended in a third Italian intervention. Seven months later Italy herself fell under Fascist rule and the fate of Rijeka was set, the fascist party being among the strongest proponents of the annexation of Rijeka to Italy.

Amb el Tractat de Roma del 27 de gener del 1924, signat per Itàlia i Iugoslàvia, però no reconegut per altres països, Fiume (Rijeka) passava a formar part territorial del Regne d'Itàlia mentre que Sušak s'incorporava al veí Regne dels Serbis, Croats i Eslovens passant a ser regida per una administració conjunbta entre ambdós estats. Finalment, Mussolini annexionarà per decret Fiume (Rijeka) el 16 de març del 1924. La ciutat es convertirà en la capital de la província del mateix nom canviant-se el 1930 pel de Procíncia de Fiume/ Província de Carnaro. Durant els anys del feixisme italià la ciutat viràr una etapa de desenvolupament industrial i del seu tràfic portuari.

Rijeka durant la II Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Quan esclatà la II Guerra Mundia Fiume (Rijeka) es trobà en una difícil situació: la majoria de la població era italiana però els seus voltants, com s'ha vist anteriorment, estaven poblats per croates. Quan Iugsolàvia fou atacada per les forces de l'Eix el juny del 1941 i posteriorment fou disgregat en diferents estats independents (l'Estat Independent de Croàcia dels ústaixa), l'original província de Fiume fou engrandida amb la incorporació de Kupa i les illes de Veglia (en l'actualitat amb el nom de Krk i d'Arbe (ara amb el nom de Rab)[8] (Tractat de Roma del 1941). Després que Itàlia es rendís als aliats el setembre del 1943 Fiume (Rijeka) i els territoris del voltant foren annexionats a Alemanya formant part de l'anomenda Zona d'operacions del Litoral Adriàtic. L'activitat dels partisans continuà i s'intensificà: per exemple, el 30 d'abril del 1944, a la vora de la vila de Lipa, les tropes alemanyes com a represàlia a un atac partisà, mataren 263 civils[16]

A causa de la importància industrial i naviliera de Fiume (Rijekaq), la localitat fou un objetiu freqüent dels bombardejos aliats i lloc de batalla entre les tropes alemanyes i els partisans la qual cosa provocà grans danys tant demogràfics com urbanístics. Finalment les tropes iugolsaves ocuparen la ciutat el 3 de maig del 1945. La ciutat estava pràcticament destruïda com també la seva infrastructura industrial.

Després de la II Guerra MundialI [edit][modifica | modifica el codi]

El destí final de la ciutat un cop acabi la guerra mundial serà fruït d'una combinació de de força i diplomàcia. El tres de maig del 1945, en el seu avenç cap a Trieste, les tropes iugoslaves ocuparen Fiume (Rijeka). L'annexió formal a la Iugoslàvia comunista de Tito s'efectuà pel Tractat de París (1947). The city's fate was again resolved by a combination of force and diplomacy. This time the city of Rijeka became part of Yugoslavia (within the federal state of Croatia), a situation formalized by the Paris peace treaty between Italy and the wartime Allies on 10 February 1947. Once the change in sovereignty was formalized, 58,000 of the 66,000 Italian speakers were gradually constrained to emigrate (they became known in Italian as esuli istriani or the exiles from Istria) or endure a harsh oppression by the new Yugoslav communist regime during the first decade of its existence, when the communist party adopted a Stalinist approach to the local ethnic question.

The discrimination and persecution many inhabitants experienced at the hands of the Yugoslav populace and officials in the last days of World War II and the first years of peace still remain painful memories for the exiled ones and somewhat of a taboo for Rijeka's political elites which still deny the events.[23] Summary executions of alleged fascists (often proven anti-fascists or apolitical), aimed at hitting the intellectual class, Italian public servants, military officials and even ordinary civilians (at least 650 executions of Italians took place immediately after the war[24]), and forced most ethnic Italians to leave Rijeka in order to avoid being a victim of harsher forms of ethnic cleansing. The removal was a meticulously-organized operation, aimed at convincing the hardly assimilable Italians to leave the country, as testified decades later by representatives' of the Yugoslav leadership.[25]

Only one third of the original population (mostly Croats) remained in the city, and subsequently the city was resettled by many immigrants from various parts of Yugoslavia, changing the city demographics once again. A period of reconstruction began. During the period of the Yugoslav communist administration in the 1950s–1980s the city grew both demographically and economically, based on its traditional manufacturing industries, its maritime economy and its port, then the largest inYugoslavia. However, many of these industries were mostly a product of a socialist planned economy and could not be sustained once the economy transitioned to a more market-oriented model in the early 1990s.

In 1991 Yugoslavia broke apart, and the federal state of Croatia became independent during the Croatian War of Independence. Since then, the city has somewhat stagnated both economically as well as demographically, with some of its largest industries and employers either going out of business (the Jugolinija shipping company, the torpedo factory, the paper mill and many other medium or small manufacturing and commercial companies) or struggling to stay economically viable (the city's landmark 3. Maj shipyards). A difficult and uncertain transition of the city's economy away from manufacturing and towards the service industry and tourism is still in progress.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Dades històriques de població de Rijeka
Any Població ±%
1880 27,904 —    
1890 38,959 +39.6%
1900 51,419 +32.0%
1910 66,042 +28.4%
1921 61,157 −7.4%
1931 72,111 +17.9%
1948 67,088 −7.0%
1953 73,718 +9.9%
1961 98,759 +34.0%
1971 129,173 +30.8%
1981 158,226 +22.5%
1991 165,904 +4.9%
2001 144,043 −13.2%
2011 128,624 −10.7%
Font: Naselja i stanovništvo Republike Hrvatske 1857–2001, DZS, Zagreb, 2005

In the census of 2011, city proper had a population of 128,624, which include:[26]

  • Croats: 106,136 (82.52%)
  • Serbs: 8,446 (6.57%)
  • Bosniaks: 2,650 (2.06%)
  • Italians: 2,445 (1.90%)

Other groups, including Slovenians and Hungarians, formed less than 1% each.

The following table lists the city's population, along with the population of ex-municipality (disbanded in 1995), the urban and the metropolitan area. The ex-municipality includes the cities/municipalities of Rijeka, Kastav, Viškovo, Klana, Kostrena, Čavle, Jelenje, Bakar and Kraljevica. The urban area includes the ex-municipality along with adjacent cities/municipalities of Opatija, Lovran, Mošćenička Draga, and Matulji, which form urban agglomeration. The metro area, which also includes cities/municipalities of Crikvenica, Novi Vinodolski, Vinodolska, Lokve, Fužine, Delnice and Omišalj, which all gravitate to the City and are within 30 km of down town, has a population of 245,054.

Any City Proper Municipality Àrea

urbana

Àrea

metropolitana

2011 128,624 185,125 213,666 245,054
2001 144,043 191,647 220,538 251,813
1991 165,904 206,229 236,028 266,763
1981 158,226 193,044 222,318 250,478

Clima i Geografia[modifica | modifica el codi]

Rijeka's position overlooking the Kvarner Bay with its islands (Cres, Krk) on the south, the Učka mountain on the west, the mountains of Gorski Kotar to the north and the Velebit range to the east offers an impressive natural setting.

The terrain configuration, with mountains rising steeply just a few miles inland from the shores of the Adriatic, provides for some striking climatic and landscape contrasts within a small geographic area. Beaches can be enjoyed throughout summer in a typically Mediterranean setting along the coastal areas of the city to the east (Pećine, Kostrena) and west (Kantrida,Preluk). At the same time, the ski resort of Platak, located only about 10 kilometers (6.2 mi) from the city, offers alpine skiingand abundant snow during winter months (at times until early May). The Kvarner Bay and its islands are visible from the ski slopes.[27]

Rijeka has a Humid subtropical climate with warm summers and relatively mild and rainy winters. Snow is rare (usually 3 days per year, almost always occurring in patches). There are 22 days a year with a maximum of 30 °C (86 °F) or higher, while on one day a year the temperature does not exceed 0 °C (32 °F). Fog appears in about 4 days per year, mainly in winter. The climate is also characterized by frequent rainfall. Cold (bora) winds are common in wintertime.

Dades climàtiques de Rijeka
Més Gener Febrer Març Abril Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Dec Any
Record high °C (°F) 20.0

(68)

21.4

(70.5)

24.0

(75.2)

27.3

(81.1)

33.7

(92.7)

36.7

(98.1)

40.0

(104)

39.2

(102.6)

34.8

(94.6)

28.8

(83.8)

25.5

(77.9)

20.4

(68.7)

40.0

(104)

Average high °C (°F) 9.4

(48.9)

10.0

(50)

13.5

(56.3)

17.9

(64.2)

22.6

(72.7)

26.9

(80.4)

29.8

(85.6)

29.5

(85.1)

23.9

(75)

19.2

(66.6)

14.5

(58.1)

10.1

(50.2)

18.94

(66.09)

Daily mean °C (°F) 6.6

(43.9)

6.9

(44.4)

10.1

(50.2)

14.2

(57.6)

18.4

(65.1)

22.5

(72.5)

25.0

(77)

24.8

(76.6)

20.0

(68)

15.7

(60.3)

11.9

(53.4)

7.7

(45.9)

15.32

(59.57)

Average low °C (°F) 3.8

(38.8)

3.7

(38.7)

6.6

(43.9)

10.4

(50.7)

14.1

(57.4)

18.1

(64.6)

20.5

(68.9)

20.1

(68.2)

16.1

(61)

12.1

(53.8)

9.2

(48.6)

5.3

(41.5)

11.67

(53.01)

Record low °C (°F) −11.4

(11.5)

−12.8

(9)

−7.7

(18.1)

−0.2

(31.6)

2.1

(35.8)

7.4

(45.3)

10.4

(50.7)

9.1

(48.4)

4.8

(40.6)

0.6

(33.1)

−4.5

(23.9)

−8.9

(16)

−12.8

(9)

Averageprecipitationmm (inches) 128.7

(5.067)

104.1

(4.098)

113.0

(4.449)

113.8

(4.48)

103.3

(4.067)

119.9

(4.72)

70.1

(2.76)

101.5

(3.996)

156.5

(6.161)

203.9

(8.028)

181.9

(7.161)

155.6

(6.126)

1,552.3

(61.113)

Average precipitation days(≥ 1 mm) 8.6 7.0 7.7 9.6 9.2 9.4 5.9 7.0 8.6 9.7 9.6 8.8 101.1
Average snowy days(≥ 1 cm) 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 4
Mean monthlysunshine hours 108.9 124.5 149.9 176.3 235.4 252.3 298.4 274.6 204.2 163.9 102.8 96.9 2,188.1
Font #1: World Meteorological Organisation (UN)[28]
Font #2: National Meteorological and Hydrological Service (Croatia) [29]

Main sights[edit][modifica | modifica el codi]

  • Tvornica "Torpedo" (the Torpedo factory). The first European prototypes of a self-propelled torpedo, created byGiovanni Luppis, a retired naval engineer from Rijeka. The remains of this factory still exist, including a well-preserved launch ramp used for testing self-propelled torpedoes on which in 1866 the first torpedo was tested.

Inside the Sanctuary of the Madonna of Trsat

  • Svetište Majke Božje Trsatske – the Sanctuary of Our Lady of Trsat. Built 135 m (443 ft) above sea level on the Trsat hill during the late Middle Ages, it represents the Guardian of Travellers, especially seamen, who bring offerings to her so she will guard them or help them in time of trouble or illness. It is home to the Gothic sculpture of the Madonna of Slunj and to works by the Baroque painter C. Tasce.
  • Old gate or Roman arch. At first it was thought that this was a Roman Triumphal Arch built by the Roman Emperor Claudius Gothicus but later it was discovered to be just a portal to the pretorium, the army command in late antiquity.
  • Rijeka Cathedral, dedicated to St. Vitus.

Transport [edit][modifica | modifica el codi]

The Port of Rijeka is the largest port in Croatia, with a cargo throughput in 2013 of over 9 million tonnes, most of which was oil, general cargo and bulk cargo and 131,310 TEUs. In 2008 the Port of Rijeka recorded 4376 ship arrivals. The port is managed by the Port of Rijeka Authority. The first record of a port in Rijeka date back to 1281, and in 1719, the Port of Rijeka was granted a charter as a free port. Good ferry connections with the surrounding islands and cities within Croatia exist in Rijeka, but no direct foreign passenger ship connections. There are coastal lines toSplit and onwards to Dubrovnik operated twice a week, which has international connections. Pula offers more direct southward connections from northwestern Croatia.

Rijeka has efficient road connections to other parts of Croatia and neighbouring countries. The A6 motorway connects Rijeka to Zagreb via the A1, while the A7 motorway, completed in 2004, links Rijeka with Ljubljana, Slovenia via Ilirska Bistricaand Italy. The A7 acts as the Rijeka bypass motorway and facilitates access to theA8 motorway of the Istrian Y network starting with the Učka Tunnel, and linking Rijeka with Istria. As of August 2011, the bypass is being extended eastwards to theKrk Bridge area and new feeder roads are under construction.

The city is difficult to get to by air; the city's own international airport, Rijeka Airportis located on the nearby island of Krk across the tolled Krk Bridge. Handling only 140,000 passengers in 2013, the facility is more of a charter airport than a serioustransport hub, although various scheduled airlines have begun to serve it.

Rijeka is integrated into the Croatian railway network and international rail lines. A fully electrified railway connects Rijeka to Zagreb and beyond towards Koprivnica and the Hungarian border as part of Pan-European corridor Vb. Rijeka is also connected to Trieste and Ljubljana by a separate electrified line that extends northwards from the city. Rijeka is has direct connections by daily trains to Vienna, Munich, and Salzburg, and night trains running through Rijeka. Construction of a new high performance railway between Rijeka and Zagreb, extending to Budapest is planned, as well as rail links connecting Rijeka to the island of Krk and between Rijeka and Pula.

Esport[modifica | modifica el codi]

Rijeka was host to the 2008 European Short Course Swimming Championships. In its more than 80 years of history, LEN had never seen so many records set as the number of them set at the Kantrida Swimming Complex. A total of 14 European Records were set of which 10 World Records and even 7 World Best Times. This championship also presented a record in the number of participating countries. There were more than 600 top athletes, from some 50 European countries. Swimmers from 21 nations won medals and 40 of the 51 national member Federations of LEN were present in Rijeka.

HNK Rijeka is Rijeka's main football team, currently playing in the first Croatian division. Rijeka's other important sports clubs are RK Zamet (handball), VK Primorje EB (waterpolo), KK Kvarner (basketball) and ŽOK Rijeka (women's volleyball).

Ciutats agermanades [edit][modifica | modifica el codi]

Rijeka està agermanada amb les següents ciutats:

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Rellotge de torre d'estil barroc a Rijeka
HNK Ivana pl. Zajca

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

[1]: "Population by Age and Sex, by Settlements, 2011 Census: Rijeka". Census of Population, Households and Dwellings 2011. Zagreb: Croatian Bureau of Statistics. December 2012, a http://www.dzs.hr/default_e.htm

[2]: Manca la font. Dades extretes de la pàgina de la Wipedia anglesa dedicada a la ciutat.

[3]: «Rijeka». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana

[4]: http://www.uniri.hr/index.php?option=com_content&view=article&id=1123&Itemid=218&lang=en

[5]: http://www.ina.hr/default.aspx?id=269, consultat el 31 d'agost 2015.

[6]: A.J.P. Taylor: The Habsburg Monarchy, 1809–1918, University of Chicago Press, Paperback edition, 1976,ISBN 0-226-79145-9, page 26

[7]: Stanislav Krakov, Dolazak srpske vojske na Rijeku i severni Jadran, Beograd: Jadranska Straza,1928/29;[The Arrival of the Serbian Army in Fiume and the Northern Adriatic

[8]: Reial Decret Legislatiu del Regne d'Itàlia, 18 de maig del 1941, nº 452, a it.wikisource.org/wiki/R.D.L._18_maggio_1941,_n._452_-_Sistemazione_dei_territori_che_sono_venuti_a_far_parte_integrante_del_Regno_d%27Italia, consultat 1 setembre 2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]