Mihály Csíkszentmihályi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMihály Csíkszentmihályi
Mihaly Csikszentmihalyi.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 29 de setembre de 1934 (82 anys)
Rijeka
Alma mater Universitat de Chicago
Activitat professional
Ocupació psicòleg, catedràtic d'universitat i psiquiatre
Ocupador Universitat de Chicago
Claremont Graduate University
Premis i reconeixements

IMDB: nm4816323
Modifica dades a Wikidata

Mihaly Csikszentmihalyi (Fiume, 29 de setembre de 1934), és professor de psicologia a la Universitat de Claremont (Califòrnia) i va ser cap del departament de psicologia a la Universitat de Chicago i del departament de sociologia i antropologia a la Universitat Lake Forest. Ha destacat pel seu treball sobre la felicitat, la creativitat, el benestar subjectiu i la diversió, però és més famós per la seva creació de la idea de flux i per la feina que ha realitzat durant molt de temps sobre aquest tema. Ha escrit nombrosos llibres i més de 120 articles o capítols. Martin Seligman, qui fos president de l'Associació Psicològica Nord-americana, va descriure a Csikszentmihalyi com el més important investigador del món en el tema de la psicologia positiva. És un dels psicòlegs més citats avui en dia en camps diversos de la psicologia i els negocis.

Flow: The Psychology of Optimal Experience[modifica | modifica el codi]

Flow: The Psychology of Optimal Experience,[1] és una de les seves obres més destacades. En ella, Csíkszentmihályi esbossa la seva teoria que quan les persones són més felices és quan es troben en un estat de flux —un estat de concentració o absorció completa en l’activitat que tenen entre mans i en la situació. És un estat en què les persones estan tan implicades en una activitat que no hi ha res més que sembli que importi.[1] La idea de flux és idèntica al sentiment de trobar-se a la zona o d’estar en sintonia. L’estat de flux és un estat òptim de motivació intrínseca, en què la persona està totalment immergida en el que fa. Aquest és un sentiment caracteritzat per un sentiment de gran absorció, compromís, realització, satisfacció i habilitat —i durant el qual les inquietuds temporals (el temps, el menjar, el propi jo, etc.) habitualment s’ignoren.[1]

En una entrevista per a la revista Wired, Csíkszentmihályi descrivia el flux com “estar completament implicat en una activitat per ella mateixa. L’ego desapareix. Els temps vola. Qualsevol acció, moviment i pensament se segueix inevitablement de l’anterior, com ara tocar jazz. Tot el teu ser hi està implicat i utilitzes les teves habilitats al màxim."[2]

Csíkszentmihályi caracteritzava nou estats constitutius d’assolir el flux que inclouen “l’equilibri repte-habilitat, la fusió d’acció i consciència, la retroacció immediata i clara, la concentració en la tasca en qüestió, la paradoxa del control, la transformació del temps, la pèrdua de la timidesa i una experiència autotèlica.”[3] Per tal d’assolir l’estat de flux, s’ha de trobar un equilibri entre el repte de la tasca i l’habilitat de l’executant. Si la tasca és massa fàcil o massa difícil, el flux no pot tenir lloc. Tant el nivell d’habilitat com el nivell de repte s’han de correspondre i han de ser alts; si l’habilitat i el repte són baixos i es corresponen aleshores l’apatia és el resultat.[4]

Un estat que Csíkszentmihályi va investigar va ser el de la personalitat autotèlica.[3] La personalitat autotèlica és aquella en què una persona executa actes perquè són intrínsecament gratificants, no perquè vol aconseguir objectius externs.[5] Csíkszentmihályi descriu la personalitat autotèlica com un tret que posseeixen els individus que poden aprendre a gaudir situacions que moltes altres persones trobarien dissortades.[1] Les investigacions han demostrat que els aspectes relacionats amb la personalitat autotèlica inclouen la curiositat, la persistència i la humilitat.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Csíkszentmihályi, Mihály. Flow: The Psychology of Optimal Experience (en anglès). P.S., 1 de juliol de 2008, p. 303. ISBN 978-0061339202. 
  2. «Go With The Flow» (en anglès), 01-09-1996. [Consulta: 30 març 2017].
  3. 3,0 3,1 Fullagar, Clive J.; Kelloway, E. Kevin «Flow at work: An experience sampling approach» (en anglès). Journal of Occupational and Organizational Psychology, 82(3). Blackwell Publishing Ltd, 2009, pàg. 20. DOI: 10.1348/096317908X357903 [Consulta: 30 març 2017].
  4. Csikszentmihalyi, Mihály «Finding flow». Psychology Today, 1997, pàg. 7 [Consulta: 30 març 2017].
  5. Carr, Alan. Positive psychology. The Science of happiness and human strengths (en anglès). 2nd edition. Oxford: Routledge, 15 juliol, 2011), p. 432. ISBN 978-0415602365. 
  6. Csikszentmihalyi, Mihály; Nakamura, J. «Positive psychology: Where did it come from, where is it going?». A: K.M. Sheldon, T. B. Kashdan, & M.F. Steger. Designing positive psychology (en anglès). 1st edition. Nova York, NY: Oxford University Press, 31 gener 2011, p. 504. ISBN 978-0195373585. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mihály Csíkszentmihályi Modifica l'enllaç a Wikidata