Burgàs
 Burgàs | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Бургас (bg) | |||||
|
|||||
 Imatges de Burgàs | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bulgària | ||||
| Província | Província de Burgas | ||||
| Municipi | Burgas Municipality  | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 206.371 (2015) | ||||
| • Densitat | 813,62 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 253.644.000 m2 (253,644 km2) | ||||
| Banyat per |
mar Negra, Lake Mandrensko , Lake Burgas i Lake Atanasovsko | ||||
| Altitud | 30 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle |
Dimitar Nikolov (2007) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 8000-8034 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 056 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
Burgàs (búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgàs. Té una població de 210.260 habitants (43684 habitants el 1956). És la quarta ciutat del país després de Sofia, Plòvdiv i Varna. És capital de la província de Burgàs i centre industrial i turístic. La ciutat disposa d'aeroport
Història[modifica]
Burgàs fou la clàssica Pyrgos (Πύργος), fundada per colons d'Apol·lònia de l'Euxí (Zozòpolis) com a punt d'observació militar inicialment contra un altre estat de la zona, la ciutat de Mesèmbria. A la zona també hi va haver els establiments de Castrition, Skafida i Rossokastron. Sota els romans es va dir Deultum i fou establerta com a colònia militar per Vespasià. Sota el domini bizantí es va dir Pirgos (Πύργος, que vol dir "torre"). Va passar als otomans el 1367/1368 i fou una base naval otomana utilitzada durant les campanyes dels Balcans; fou també un lloc per la construcció de vaixells, especialment després de la batalla de Lepant (1571). Al segle XVII es deia Ahelo-Pirgas i s'estava convertint en una vila. Una comissió de reforma otomana la va visitar el 1784 i va agafar el nom de Burgàs; a començament del segle XIX fou atacada algunes vegades pels bandits anomenats kurzdhali; fou una etapa dels russos en el seu avanç cap a Edirne el 1829. Hi va viure per un temps el poeta polonès Adam Mickiewicz (1855) i en aquest temps ja havia adquirit una certa preeminència economica.[1] Al temps de la independència de Bulgària tenia tres mil habitants, la majoria grecs.
Una de les illes del Príncep, prop d'Istanbul, i 10 llocs d'Anatòlia occidental, porten també aquest nom.
Atraccions[modifica]
- Museu històric regional de Burgàs
- Museu Etnografic
- Museu de Naturalessa i Ciencia
- Galeria d'art
- Casa de l'opera
- Festival Internacional de Folklore
Personatges[modifica]
- Apostol Karamitev (1923–1973), actor
- Dimitar Dimitrov (nascut 1959), entrenador de futbol
- Georgi Chilikov (nacut 1978), futbolusta
- Georgi Kostadinov (nascut 1950), boxejador campió olímpic
- Georgi Kaloyanchev (nascut 1925), actor
- Georgi Mihalev (nascut 1968), nedador
- Kostas Vàrnalis (1884–1974), poeta grec
- Nedyalko Yordanov (nascut 1940), escriptor
- Nikola Stanchev (nascut 1930), primer campió olímpic búlgar
- Petya Dubarova (1962–1979), poetessa
- Prodan Gardzhev (1936–2003), lluitador campió olímpic
- Radostin Kishishev (nascut 1974), futbolista
- Zlatko Yankov, (nascut 1966), futbolista
- Todor Kiselichkov, (nascut 1975), futbolista
Agermanaments[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Burgas, Bulgaria (Eyewitness Travel), Jonathan Bousfield and Matt Willis, Dorling Kindersley Limited, Londres, 2008, p. 210.
- ↑ «Batumi - Twin Towns & Sister Cities» (en anglès). Ajuntament de Batumi. Arxivat de l'original el 4/5/2012. [Consulta: 2 abril 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgàs |
