Conferència de Pau de París (1919)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Consell dels Quatre en la conferència de pau: Lloyd George, Vittorio Orlando, Georges Clemenceau, i Woodrow Wilson.

La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals. La conferència s'inicia el 18 de gener del 1919[1] i s'acabà a l'agost 1920, amb algunes interrupcions durant el seu transcurs. A les reunions hi acudiren diplomàtics de més de 32 països sota la direcció del Consell dels Quatre: el primer ministre britànic Lloyd George; el President dels Estats Units, Woodrow Wilson; el president de govern francès i ministre de la guerra alhora, Georges Clemenceau, i el president del govern italià Vittorio Emanuele Orlando. De fet, varen ser aquests quatre líders els que van decidir les gran qüestions a tractar i, finalment, van imposar les seves condicions. Els vençuts ni tan sols van ser escoltats i només se'ls convocà per comuni car-los els acords presos[2]

Aquesta conferència consagrà la desaparició de tres imperis, l'imperi alemany, l'Imperi austrohongarès i l'imperi otomà i la creació de nous estats a Europa: el renaixement de Polònia, la creació de Txecoslovàquia, i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (Iugoslàvia). Les colònies alemanyes es van dividir o compartir entre el Regne Unit, França, Bèlgica, Sud-àfrica, els Estats Units i el Japó mentre que l'Orient Mitjà anteriorment possessió otomana es dividí entre els mandataris de la Lliga de Nacions a França i Anglaterra. Reparacions derivades de la guerra són exigides des d'Alemanya, que veu al seu territori oriental amputat des de la vila de Danzig administrada per Polònia.

Fites[modifica | modifica el codi]

Les principals fites a les quals s'arribaren fou la creació de la Societat de Nacions i els cinc Tractats de Pau amb els països vençuts. Els tractats són els següents:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. HYMANS Paul, Mémoires, t. 1, Bruxelles, Institut de sociologie Solvay, 1958, p. 310
  2. PERTIERRA DE ROJAS, José Fernando. Las relaciones internacionales durante el periodo de entreguerras (en castellà). Madrid: Akal, 1991, p. 11-14. ISBN 84-7600-587-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferència de Pau de París (1919) Modifica l'enllaç a Wikidata