Krk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaKrk
(hr) Krk Modifica el valor a Wikidata
Bascanska draga 07.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusIlla Modifica el valor a Wikidata
Part deKvarner Gulf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaComtat de Primorje – Gorski Kotar (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
 45° 04′ 44″ N, 14° 36′ 03″ E / 45.0789°N,14.6008°E / 45.0789; 14.6008Coord.: 45° 04′ 44″ N, 14° 36′ 03″ E / 45.0789°N,14.6008°E / 45.0789; 14.6008
Banyat permar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud568 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altObzova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (569 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície405,78 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkrk.hr Modifica el valor a Wikidata
Mapa de l'illa de Krk
Vista de la ciutat de Krk

Krk (pronunciat [kr̩̂k]; en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.

Krk és, juntament amb Cres, l'illa més gran de l'Adriàtic, amb una superfície de 405,78 km². També és l'illa més poblada, amb nombroses ciutats i pobles, amb un total de 19,383 habitants (2011).[1] Tot i recents investigacions que situen Cres com a l'illa més gran de Croàcia, les dades oficials més recents mostren que són de la mateixa mida.[2]

Economia i infraestructura[modifica]

Krk es troba bastant a prop de la part continental i s'hi arriba mitjançant un pont de formigó, de dos arcs, de 1.430 metres construït el 1980. Aquest és un dels ponts de formigó més llargs del món. Degut a la proximitat amb la ciutat de Rijeka, Omišalj també té l'Aeroport de Rijeka,[3] i el Port,[4] així com una refineria de petroli (relacionada amb les instal·lacions portuàries cisterna Rijeka). Un monestir es troba a la petita illa de Košljun en una badia a la costa de Krk.

Krk és un popular destí turístic a causa de la situació i la proximitat a Eslovènia, el sud d'Alemanya, Àustria i el nord d'Itàlia. Des de l'esfondrament del bloc oriental comunista, molts turistes han vingut des d'Hongria, Romania i altres països de l'antic bloc de l'Est.

Cultura i religió[modifica]

Krk ha estat històricament un centre de la cultura croata. Diversa literatura en alfabet glagolític va ser creada i en part conservada a Krk (en particular, l'Estela de Baška, el text més antic conservat en croat).[5][6]

Les muralles de la ciutat de Krk no van poder suportar els atacs dels àvars (segle vii), però a diferència de Salona, Scardona i Aeona, la vida a Krk va tornar ràpidament a la normalitat. Els croats van penetrar a la ciutat en diverses ocasions. Van conservar molts dels noms romans que hi van trobar i, per tant, es diu que Krk té un "dialecte mosaic". Després del Pax Nicephori (812), tota l’illa va ser cedida a l’Imperi bizantí i es va governar d’acord amb les normes d’aquest Imperi. Durant el regnat de l’emperador Constantí Porfirogenit (segle X), Krk era conegut com a Vekla, de la qual la variant romanitzada, també utilitzada pels venecians, era Veglia.[7]

Els venecians van conquerir la ciutat per primera vegada el 1001 i, a partir de llavors, la història de Krk va estar estretament lligada a la història de la República de Venècia durant set segles. Durant el regnat de Pere Krešimir IV els governants croats van recuperar el seu poder, però els venecians van prendre Krk per segona vegada el 1118.[8]

Es va convertir en part del regne de SHS (1918-1929) més tard Iugoslàvia, després de la Primera Guerra Mundial, el 1920.[9] Després d'aquesta data, el poble de Veglia / Krk era l'únic municipi predominantment de llengua italiana a Iugoslàvia. Després de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels italians va marxar.

Ciutats[modifica]

Els municipis i assentaments més grans a Krk són:

  • La ciutat epònima de Krk, amb 19,383 persones (2011)
  • Omišalj (italià: Castelmuschio; alemany: Moschau): 2.998 persones
  • Malinska-Dubašnica - Malinska, la capital del municipi (en italià: Malinsca; alemany: Durischal): 2.726 persones
  • Punat (en italià: Ponte; alemany: Sankt Maria): 1.876 persones
  • Dobrinja (en italià: Dobrigno; alemany: Dobrauen): 1.970 persones
  • Baška (italià: Bescós; alemany: Weschke): 1.554 persones
  • Vrbnik (en italià: Revetlles; alemany: Vörbnick): 1.245 persones

Boachen - Gabonjin Krassitz - Krašica Sankt Anton - Sankt Anton Foska - Pinezići Sankt Maria - Glavotok Sankt Niklas - Valbiska Sniewitz - Njivice

Fills il·lustres[modifica]

Altres[modifica]

  • L'illa de ficció Everon del vídeo joc "Operation Flashpoint: Cold War Crisi" es basa en Krk.
  • El paral·lel 45 nord, passa per l'illa de Krk, fent que l'illa de Krk quedi a mig camí entre l'equador i el Pol Nord. La cruïlla del paral·lel 45 està marcat amb un pal indicador.

Referències[modifica]

  1. Ostroški, Ljiljana, ed. (December 2015). Statistički ljetopis Republike Hrvatske 2015 [Statistical Yearbook of the Republic of Croatia 2015] (PDF). Statistical Yearbook of the Republic of Croatia (in Croatian and English). 47. Zagreb: Croatian Bureau of Statistics. p. 47. ISSN 1333-3305. Retrieved December 27, 2015.
  2. Leder, Tea Duplančić; Ujević, Tin; Čala, Mendi «Coastline lengths and areas of islands in the Croatian part of the Adriatic Sea determined from the topographic maps at the scale of 1 : 25 000"». Geoadria, 9, 1, 11-01-2017, pàg. 5–32. DOI: 10.15291/geoadria.127. ISSN: 1848-9710.
  3. Abraham, Rudolf. The Islands of Croatia: 30 walks on 14 Adriatic islands (en anglès). Cicerone Press Limited, 2014-05-19. ISBN 978-1-78362-070-8. 
  4. Dienel, Hans-Liudger. Unconnected Transport Networks: European Intermodal Traffic Junctions 1800-2000 (en anglès). Campus Verlag, 2004, p. 146. ISBN 978-3-593-37661-5. 
  5. «The Baska Tablet». croatianhistory.net. [Consulta: 3 octubre 2021].
  6. Verkholantsev, Julia. The Slavic Letters of St. Jerome: The History of the Legend and Its Legacy, or, How the Translator of the Vulgate Became an Apostle of the Slavs (en anglès). Cornell University Press, 2014-09-30, p. 42. ISBN 978-1-5017-5792-1. 
  7. Fine, John V. A. (Jr ). When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans: A Study of Identity in Pre-Nationalist Croatia, Dalmatia, and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods (en anglès). University of Michigan Press, 2010-02-05. ISBN 978-0-472-02560-2. 
  8. Tanner, Marcus. Croatia: A Nation Forged in War; Third Edition (en anglès). Yale University Press, 2010-07-27. ISBN 978-0-300-17159-4. 
  9. Wakounig, Marija; Ruzicic-Kessler, Karlo. From the Industrial Revolution to World War II in East Central Europe (en anglès). LIT Verlag Münster, 2011, p. 190. ISBN 978-3-643-90129-3. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krk
Guia de viatges de Krk a Wikivoyage.