Mario del Monaco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMario del Monaco
S.Kragujevic, Mario Del Monako.JPG
modifica
Nom original(it) Mario Del Monaco modifica
Biografia
Naixement27 juliol 1915 modifica
Florència (Itàlia) modifica
Mort16 octubre 1982 modifica (67 anys)
ospedale Umberto I (Itàlia) (it) Tradueix modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentPesaro modifica
Activitat
OcupacióCantant d'òpera i cantant modifica
GènereÒpera modifica
VeuTenor modifica
InstrumentVeu modifica
Premis

Lloc webmariodelmonaco.net modifica
IMDB: nm0215648 Musicbrainz: b806fe4e-7717-44fb-8432-ccfe60ac606c Discogs: 696193 Allmusic: mn0002207006 Find a Grave: 28699579 Modifica els identificadors a Wikidata

Mario del Monaco (Florència, 27 de juliol de 1915 - Mestre, 16 d'octubre de 1982) fou un tenor italià. El gran volum de la seva veu i l'amplitud de registres, en greus i aguts, li permeteren abraçar un extens repertori i convertir-se en el successor de la tradició dramàtica que compta amb escasses figures, tals com Francesco Tamagno, Enrico Caruso, Gianfranco Massini o Jussi Björling.

Del Monaco realitzà els estudis de música i cant en el Conservatori de Pesaro i els completà com autodidacte. El 1944 debutà interpretant el paper de Turidu, Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, i el seu ascens al primer pla de l'operística fou ràpid: el 1946 assolí un gran èxit en el Covent Garden de Londres amb la Tosca de Giacomo Puccini, i I pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Es convertí en el millor tenor dramàtic de la post-guerra sent successivament titular de La Scala de Milà i del Metropolitan Opera de Nova York, cobrint les dècades de 1950 a 1960 com el millor tenor de l'època, recorreguent altres grans teatres europeus i americans: Colón de Buenos Aires, Òpera de Viena, Bolshoi de Moscou, Òpera de París, Liceu de Barcelona, la Fenice de Venècia, Palacio de Bellas Artes de Mèxic, etc.

Fou molt amic de Ramon Vinay. L'amistat entre ambdós cantants els conduí a realitzar un experiment, la interpretació d'un Otello conjunta, a Brussel·les el 1959, en la que Del Monaco interpretà a Otello i Vinay en Iago (baríton), experiment que resultà molt reeixit.

Foren excel·lents les seves interpretacions de:

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario del Monaco