Cheryl Studer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCheryl Studer
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'octubre de 1955 (62 anys)
Midland
Alma mater University of Tennessee
Activitat professional
Ocupació Cantant, cantant d'òpera i catedràtica d'universitat
Veu Soprano

IMDB: nm0836052
Modifica dades a Wikidata

Cheryl Studer (Midland, Michigan, USA, 24 d'octubre de 1955) és una soprano estatunidenca.

Després d'haver estudiat en el seu país, es traslladà a Viena, on fou alumna de Hans Hotter. El 1980 fou contractada per l'Opera de Munic, en la que interpretà nombrosos rols, especialment d'òperes de Wagner i Strauss. La seva presentació als Estats Units tingué lloc el 1984 com la Micaela de Carmen, a Chicago. Aquest mateix any debutà a Bayreuth amb l'Eva de Els mestres cantaires de Nuremberg. El 1987 i els anys següents assolí en aquest festival un èxit immens amb la producció de Lohengrin, de Werner Herzog.

La seva primera aparició en l'Òpera de Viena arribà el 1989 amb la Chrysothemis d'Elektra. A Viena també ha cantat òperes com La traviata, Les noces de Figaro, Don Giovanni, Lohengrin o Il trovatore. El seu repertori és immens i inclou òperes de Rossini, Mozart, Verdi, Wagner, Strauss, Gounod i també opereta, lieder i oratori.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Charles Gounod, Faust, Leech, van Dam, Hampson amb l'Orquestra del Capitole de Tolosa dirigida per Michel Plasson (EMI).
  • Franz Lehár, La vídua alegre, Skovhus, Bonney, Trost, Terfel amb la Filharmònica de Viena dirigida per John Eliot Gardiner (DG).
  • Wolfgang Amadeus Mozart, La flauta màgica, Araiza, Te Kanawa, Ramey, Barham, Bär, van Dam i The Academy of Saint Martín in the Fields dirigida per sir Neville Marriner (PHILIPS).
  • Richard Strauss, Salome, Teerfel, Rysanek, Hiestermann i l'Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín dirigida per Giuseppe Sinopoli (DG).
  • Giuseppe Verdi, Attila, Ramey, Shicoff, Zancanaro amb l'Orquestra del Teatre de La Scala dirigida per Riccardo Muti (EMI).
  • Richard Wagner, Tannhauser, Domingo, Baltsa, Salminen, Schmidt i la Philarmonia Orchestra, dirigida per Giuseppe Sinopoli (DG).

Bibliografia[modifica]