Laserdisc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticLaserdisc
Laserdisc logo.svg
LDDVDComparison-mod.png
Un Laserdisc (esquerra) en comparació d'un DVD (dreta)
Desenvolupador Philips
Llançament 1978
Sèrie disc òptic i videodisc Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

El Laserdisc o LD va ser el primer sistema d'emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules. Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com a Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, ara se'l coneix com a Universal Music Group), propietari de la patent, el va rebatejar com a Disc-Vision el 1969. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978.

MCA posseïa els drets sobre el catàleg de pel·lícules més gran del món, i les van distribuir sota aquest format. Pioneer Electronics, gairebé en la mateixa data, va començar a fabricar reproductors i discos imprimibles sota el nom de Laser DiscoVision.

L'any 1981, LaserDisc va ser el nom que per fi es va quedar per a aquest format. MCA també va fabricar discos per a altres companyies de cinema a part d'Universal que havia estat la seva sòcia.

El format també ha estat conegut com a LV (LaserVision, marca registrada per Philips). De vegades, els seus reproductors també són referits com VDP (Video Disc Players).

Formats[modifica]

  • Els discs CAV (velocitat angular constant) – o discs de reproducció estàndard- suportaven algunes característiques úniques com la congelació de la imatge, la càmera lenta y al reproducció inversa. Els discs CAV es feien girar a una velocitat rotacional constant de reproducció, llegint un fotograma per cada volta. D’aquesta manera, 54000 fotogrames individuals (o 30 minuts de vídeo) podien ser emmagatzemats en una sola cara del disc. Altre atribut únic era reduir la visibilitat d’ambigüitats entre pistes adjacents. CAV va ser utilitzat amb menor freqüència que el CLV, reservat per a edicions especials de llargmetratges. Una de les avantatges d’aquest format era l’habilitat de referenciar cada fotograma d’una pel·lícula.
  • Els discs CLV (velocitat lineal constant) – o discs de llarga duració- no tenien la característica “trick play” com els CAV, oferint només reproducció per aquells reproductors  LaserDiscs que incloïen una memòria de fotogrames digital. Aquests reproductors afegien característiques no disponibles en els VCR como: reproducció endavant a velocitat variable, cap enrere y pausa. Podien emmagatzemar fins a 60 minuts de àudio/vídeo per cara, podent emmagatzemar pel·lícules menors de dos hores en un sol disc, abaratint costos.
  • Els discs CAA (acceleració angular constant). A començament de la dècada de 1980, degut als problemes amb la distorsió ambigua sobre els Laserdics, CLV Pioneer va presentar el format CAA per a dics de llarga durada. L’accelerament angular constant és molt similar a la velocitat lineal constant excepte el fer de que CAA canvia la rotació angular del disc de forma controlada en lloc de disminuir la velocitat gradualment com quan un disc CLV és llegit. Amb l'excepció de 3M/Imation, tots els fabricants de Laserdisc adopten l’esquema de codificació de CAA.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laserdisc Modifica l'enllaç a Wikidata