Jean-Léon Gérôme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Léon Gérôme
Jean-Leon Gerome.jpg
Jean-Léon Gérôme
Dades biogràfiques
Naixement 11 de maig de 1824
Vesoul, França
Mort 10 de gener de 1904(1904-01-10) (als 79 anys)
París, França
Sepultura Cementiri de Montmartre
Nacionalitat França França
Educació Tallers de Paul Delaroche i Charles Gleyre
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
College Gérôme
Activitat professional
Ocupació Pintor i escultor
Art Pintura, Escultura
Gènere Pintura d'història i pintura religiosa
Moviment Academicisme, orientalisme, estil neogrec
Mestres Paul Delaroche i Marc-Charles-Gabriel Gleyre
Deixebles Vassili Veresxaguin, Odilon Redon, Mary Cassatt, Léon Bakst, Thomas Eakins, Édouard Vuillard, Gustave Caillebotte, Abbott Handerson Thayer, Dennis Miller Bunker, Lawton S. Parker, André Castaigne, Paul Peel, Léon Coutil, Pascal Dagnan-Bouveret, Eugène Burnand, Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy, Henry Siddons Mowbray, Delphin Enjolras, Charles Albert Waltner, Kenyon Cox, Eugeniusz Żak, Georges Ferdinand Bigot, Osman Hamdi Bey, Douglas Volk, Wyatt Eaton, J. Alden Weir, Edward Cucuel, Frank Myers Boggs, Frederick Arthur Bridgman, Henri Rapin, Henry Herbert La Thangue, Thomas Millie Dow, William McGregor Paxton, Gustave Courtois, Henry Moret, Stanisław Chlebowski, Julius LeBlanc Stewart, Théodore Ralli, William Stott, Albert Aublet, Alexandre Bloch, Armand Beauvais, Charles Crès, Eugène François Deshayes, Fernand Pelez de Cordova, François-Maurice Roganeau, François-Raoul Larche, Alexandre Gamba de Preydour, Gaston Simoes de Fonseca, Georges Picard, Gustave Corlin, Hosui Yamamoto, Jacques Gay, Jean Richard Goubie, Jean Roque, Joseph Apoux, Joseph Bail, Joseph Wencker, Jules Flour, Louis Barillet, Paul-Maurice Duthoit, Pierre-Paul-Léon Glaize, Prosper Henri Wirth, Émile Barau, Émile Nickels, Edwin Lord Weeks, Laureà Barrau i Buñol, Aloysius O'Kelly, Carl Frederick von Saltza, George Bridgman, Herbert Cyrus Farnum, Jules Ernest Renoux, William Lamb Picknell, William de Leftwich Dodge, Wynford Dewhurst, Théophile Poilpot, Saint-Elme Gautier, Maurice Réalier-Dumas, Félix Desgranges, Eugène Vincent Vidal, Franc-Lamy, Lucien Lantier, Gabriel Guay i Auguste Alleaume
Obra
Obres destacades Pollice Verso
Slave Market in Rome
Bonaparte Before the Sphinx
The Duel After the Masquerade
Premis i reconeixements
Gran oficial de la Legió d'Honor
Modifica dades a Wikidata
Jean-Léon Gérôme.

Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 11 de maig de 1824 - París, 10 de gener de 1904) fou un pintor i escultor francès academicista. Les seves obres són, en general, de tema històric, mitològic i oriental o bé retrats, amb les quals va portar l'academicisme tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels màxims exponents de l'orientalisme a França, essent també mestre d'una llarga llista d'artistes. Malgrat ser un dels pintors més cèlebres de la seva època, no ha gaudit d'una bona fortuna crítica.

Biografia[modifica]

Va néixer a Vesoul (Alt Saona, França) l'11 de maig de 1824. Fill d'un orfebre, va estudiar dibuix al liceu de la seva ciutat natal. El 1839 va marxar a París per estudiar al taller de Paul Delaroche, esdevenint ben aviat el seu deixeble més avançat. Gérôme acompanyà el seu mestre al seu viatge a Itàlia l'any 1844. Va continuar la seva formació a la ciutat de Roma durant un any i, després, al taller de Charles Gleyre a París.

Va debutar al Salon de 1847 amb la seva obra Joves grecs fent lluitar uns galls, amb la qual va guanyar una medalla de tercera classe, el seu primer premi com a pintor. En els anys següents, la seva popularitat i prestigi van augmentar, obtenint un gran reconeixement per les seves obres. Gérôme continuà conreant el mateix gènere, essent imitat per altres deixebles de Gleyre. El seu estil va entusiasmar Théophile Gautier, que anomenà aquests pintors neogrecs o pompeians perquè buscaven els seus referents als vasos grecs i les pintures murals romanes.

El seu èxit al Salon li va proporcionar nombrosos encàrrecs, com la decoració del Musée des Arts et Métiers, la de la capella de Sant Geroni a l'església de Saint-Séverin de París (1852) i la de l'Exposició Universal de París (1855), entre d'altres. A la mateixa Exposició Universal hi envià les pintures L'edat d'August i El naixement de Crist, que van tenir un gran èxit. En aquestes obres s'aprecia el seu progressiu abandonament de l'estil neogrec per un hiperrealisme orientalista.[1]

El seu orientalisme s'havia alimentat als seus viatges a Turquia, als Balcans i a la riba del Danubi el 1854 i a Egipte el 1857. Els llocs i ambients que l'artista va visitar quedaren recollits als dibuixos i esbossos que hi realitzava i que utilitzava per a les seves composicions en tornar al seu taller.

Començà a conrear el gènere del retrat arran del seu matrimoni amb una de les filles del marxant d'art Adolphe Goupil que li va obrir el mercat americà, on va trobar els seus admiradors més fidels.[2] En la seva producció trobem també grans pintures d'història de gust neoclàssic, temes napoleònics i composicions ambientades al segle XVII.

Amb la seva obra Cèsar (1859), Gérôme va intentar tornar als orígens de la seva pintura, però no va rebre gaire interès per part del públic. Els seus quadres posteriors no només no li van retornar la reputació perduda, sinó que va aconseguir que part del públic s'escandalitzés pels temes que l'artista escollia per a les seves obres. Les seves obres es van popularitzar gràcies a les reproduccions que se'n van fer a l'època, ja fossin litogràfiques, cromogràfiques o fotogràfiques.

Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'École des Beaux-Arts l'any 1864, on va exercir la docència durant trenta-nou anys. Treballà simultàniament al seu taller fins al 1894. Va ser elegit membre de l'Institut de France el 1865 i gran oficial de la Legió d'Honor el 1878.

L'any 1878 comença a practicar l'escultura, malgrat no deixar de pintar per poder finançar la seva nova afició.

En els seus darrers anys, l'artista va fer una defensa aferrissada de l'academicisme enfront del nou art impressionista, del qual va ser un feroç detractor. Això el va dur a enfrontar-se, principalment, al pintor impressionista Claude Monet.[3]

Va morir el 10 de gener de 1904 a París i va ser enterrat al Cementiri de Montmartre de la mateixa ciutat.

La seva obra va ser rescatada de l'oblit al segle XX gràcies a alguns col·leccionistes i experts americans.[4]

Obres destacades[modifica]

Mercat d'esclaus, 1867 (Ermitage).

Pintura[modifica]

Algunes de les obres pictòriques més importants de Gérôme són les següents:

Escultura[modifica]

Gérôme també va tenir èxit com a escultor. La seva primera obra va ser una gran estàtua de bronze d'un gladiador victoriós trepitjant el seu contrincant, que es va mostrar en públic a l'Exposició Universal de 1878. El tema d'aquesta escultura parteix del de la seva pintura Pollice verso (1872). Aquell mateix any va exhibir una estàtua de marbre al Saló de 1878, basada en les seves primeres pintures Anacreonte, Baco y Cupido (1848).

Entre la seva extensa producció destaca Omphale (1887), així com la seva estàtua d'Enric d'Orleans que es troba davant del Castell de Chantilly (1899).

L'artista va experimentar amb diversos materials i incrustacions: marbre, bronze, marfil, pedres precioses i pasta.

Referències[modifica]

  1. Ritzenthaler, Cécile. L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers. Paris: Editions Mayer, 1987, p. 168-173. 
  2. Ritzenthaler, Cécile. L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers. Paris: Editions Mayer, 1987, p. 172. 
  3. Harding, James. Les peintres pompiers. La peinture académique en France de 1830 à 1880. Paris: Flammarion, 1980, p. 112. 
  4. Ritzenthaler, Cécile. L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers. Paris: Editions Mayer, 1987, p. 173. 

Bibliografia[modifica]

  • Harding, James. Flammarion. Les peintres pompiers. La peinture académique en France de 1830 à 1880, 1980. 
  • Ritzenthaler, Cécile. Editions Mayer. L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers, 1987. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Léon Gérôme Modifica l'enllaç a Wikidata