La Internacional

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLa Internacional
L'Internationale.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalL'Internationale Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó, himne i anthem Modifica el valor a Wikidata
CompositorPierre Degeyter Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaEugène Pottier Modifica el valor a Wikidata
Lletra deEugène Pottier, Arkady Kots (en) Tradueix, Henriette Roland Holst, Kálmán Kalocsay, Xiao San (en) Tradueix, Charles Hope Kerr, Takamaru Sasaki (en) Tradueix i Neno Vasco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
EpònimPrimera Internacional Modifica el valor a Wikidata
Creació1871 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecançó protesta, Cançó de propaganda i anthem Modifica el valor a Wikidata
Movimentcomunisme, socialisme, anarquisme, socialisme democràtic, socialdemocràcia i republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Part deArbejdersangbogen Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretBilly Bragg Modifica el valor a Wikidata
Antu library-music.svg
La Internacional (rus)
Gravació de La Internacional en rus.

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

La Internacional és l'himne del moviment obrer. La primera versió de la lletra va ser composta el 1871 per l'obrer francès Eugène Pottier. Va ser musicada el 1888 per Pierre Degeyter per al Dia Internacional dels Treballadors a Lilla.[1]

A partir d'aquí va convertir-se en l'himne de partits i sindicats socialistes i comunistes. També va ser l'himne de la Unió Soviètica fins al 1941.[1] També va ser l'himne de l'Associació Internacional de Treballadors i de la II, III i IV Internacional.[cal citació]

Va ser traduïda al català per Maximilià Thous i Llorens presumiblement el 1937.[a] El 1976 Maria Aurèlia Capmany en va fer una nova versió[b] més moderada per al congrés constituent del PSC.[1][2]

Lletra de Maximilià Thous:

Amunt els pàries de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
els proletaris cridem guerra,
tot el món és de guerra un clam.

Del passat no en deixarem cap rastre,
estols d'esclaus tots amunt, tothom,
el mon canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.

La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

Obrers, llauradors, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.

Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau dolça seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

Notes[modifica]

  1. Disponible a Viquitexts.
  2. Disponible al web de l'Associació Triangle Blau.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bracho Lapiedra, Llum; Turney Taggart, Edmund G. «La Internacional: Traducció, Evolució i Discurs». Quaderns de Filologia. Estudis literaris., XIII, 2008, pàg. 125-144.
  2. Font, Jordi. «Ciutadana Maria Aurèlia». Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r maig 2020].