Lluita de classes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Part de la secció del

Socialisme
Red flag waving.svg

Corrents

Socialisme utòpic
Socialisme llibertari
Comunisme
Socialisme marxista
Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Socialisme humanista
Socialisme reformista
Socialisme cristià
Socialisme del segle XXI

Pensament

Internacionalisme
Marxisme
Obrerisme
Sindicalisme

Conceptes

Autogestió
Cooperativisme
Democràcia
Igualitarisme
Justícia social
Lluita de classes
Revolució proletària

modifica

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banqués) o capitalista. Tot i que és fonamental en el marxisme o materialisme històric, no és exclusiu d'ell.[1]

Segons Karl Marx i Friedrich Engels,[2] a través de la història les persones han tractat d'organitzar-se en diferents tipus de societats sota la tensió causada per pobres i rics, homes lliures i esclaus, patricis i la plebs, senyors feudals i serfs, mestres de corporacions i oficials, capital i proletariat. Aquest conflicte només es pot resoldre, segons ells, quan s'arribi a una societat sense classes i sense que això comporti la desaparició del procés i el progrés històrics, cosa que ells proposen assolir amb el comunisme.

Camps concernits per la lluita de classes[modifica | modifica el codi]

La lluita de classes és única, però pot donar-se en tres àrees diferents, que no estan mai totalment separades, encara que potser en alguna època, per les seves circumstàncies particulars, una d'elles pugui dominar sobre les altres. Aquestes són:[1]

Lluita de classes al marxisme[modifica | modifica el codi]

Segons Karl Marx la lluita entre classes socials és el motor de la història.[3] És a dir que el conflicte entre classes socials, en el sentit marxista, o sigui la relació dels diferents grups d'una societat amb els mitjans de producció, ha estat la base sobre la que s'han produït els fets que donen forma a la història. Per Marx, la solució és l'eliminació de les classes socials quan la classe més desvalguda i universal, el proletariat) aconsegueixi emancipar a tota la humanitat.

Marx i Engels escriuen al Manifest Comunista: "La història (escrita) de totes les societats existents fins ara és la història de la lluita de classes". La paraula dins del parèntesi reflecteix la nota al peu de pàgina que Engels va afegir més tard, posant de manifest que van existir societats abans d'haver-hi classes socials. El propi Marx diria respecte a la lluita classes, en una carta a Joseph Weydemeyer escrita l'any 1852, que no era un descobriment seu i que alguns burgesos, historiadors i economistes, ja la coneixien i l'havien exposat; que ell només hi havia afegit el punt de vista del proletariat i les seves pròpies idees i filosofia.[nota 1]

Les "classes" segons el marxisme[modifica | modifica el codi]

La noció de Marx de la classe no té res a veure amb les castes hereditàries, ni són exactament les classes socials en el sentit sociològic de classe alta, mitjana i baixa; que generalment són definides en termes de l'ingrés quantitatiu o de la riquesa.

En comptes d'això, Marx descriu una classe econòmica. El fet de pertànyer a una classe es defineix com la relació que es té amb els mitjans de producció. Per exemple, la posició d'hom en l'estructura social que caracteritza al capitalisme. Marx parla principalment de dos classes que inclouen a l'àmplia majoria de la població, el proletariat i la burgesia. Altres classes, tals com la petita burgesia, comparteixen característiques de les dos classes principals.

Lluita de classes segons el marxisme cultural[modifica | modifica el codi]

Oposada a una concepció -basicament l'anterior- que es pot considerar economicista, mecanicista, estructural, ahistòrica (és a dir, antimarxista) i presentista, el marxisme cultural proposa una lectura lligada al que considera una categoria històrica, única forma que ha de correspondre al Materialisme històric.

Dins d'aquest paradigma el concepte ha estat definit per Edward Palmer Thompson. Per a aquest activista i historiador la lluita de classes és:

a) Una categoria històrica que es refereix a les persones relacionant-se les unes amb les altres per processos socials a través del temps. És quelcom que ha tingut lloc històricament i des d’aquest fet empíricament observable deduïm, usem i teoritzem sobre el concepte. La noció de classe com a categoria estàtica, fins i tot usat com a mesura quantitativa, prové del teoricisme: per exemple, a determinades relacions de producció “corresponen” determinades classes.
b) A falta de conceptes alternatius, es pot usar com categoria històrica heurística però anacrònica per a societats anteriors al capitalisme –només en aquestes darreres societats el concepte és explícitament present-, sempre que no es separi de la noció de lluita de classes, que és el concepte prioritari, un "procés històric evident i universal".[4]
c) No s’entenen les parts (classes) sense entendre el tot (lluita de classes). És a dir, les classes no són entitats separades preexistents que busquen, troben una altra classe i s’hi enfronten (!!!)... és en aquest procés de lluita de classes –que és alhora econòmic, social, cultural...- on es descobreixen a si mateixes com a classe (consciència de classe): "Classe i consciència de classe són l'últim i no el primer graó d'un procés històric real".[5] La concepció estàtica en canvi pressuposa que la classe existeix prèviament i d’aquí en deriva la lluita de classes.
d) les classes no estan exemptes de determinacions objectives i són formacions tant econòmiques com culturals, no es pot donar prioritat teòrica a un aspecte sobre l’altre:
"Les classes succeeixen al viure[6] els homes i les dones les seves relacions de producció i a l'experimentar les seves situacions determinants, dintre del conjunt de relacions socials, amb una cultura i unes expectatives heretades i al modelar aquestes experiències en formes culturals.[7]
e) no es pot partir de cap model base-superestructura o camp primari-camp derivat per a l'explicació de tot plegat: la consciència de classe no és un fet superestructural derivat, no pot existir una classe social sense alguna forma de consciència de si mateixa (la “plebs” del XVIII tenia una noció dels seus drets), la concepció “leninista-platònica” [8] de “falsa consciència” no té sentit històricament: la consciència de qualsevol grup determinat és sempre la que és, no es pot deduir “quina ha de ser” d’una teoria ideal.
f) No és tracta de que la lluita de classes sigui el "motor" o la "força impulsora de la història" –el substitut de La Idea de Hegel o l'alè vital dels escolàstics medievals-:
"la lluita de classes és el procés (o una part del mateix) i les classes en són el cos (o una part del mateix). Vista així la història és el seu propi motor".[9]
És en aquest sentit que l'esmentada i coneguda frase inicial del Manifest Comunista pren tota la seva dimensió.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Carta de Karl Marx a Joseph Weydemeyer: "No em correspon el mèrit d'haver descobert l'existència les classes en la societat moderna ni la lluita entre elles. Molt abans meu, alguns historiadors burgesos havien exposat el desenvolupament històric d'aquesta lluita de classes i alguns economistes burgesos l'anatomia econòmica d'aquestes. El que jo he aportat ha estat: 1) L'existència de les classes només va unida a determinades fases històriques de desenvolupament de la producció. 2) La lluita de classes condueix, necessàriament, a la dictadura del proletariat. 3) Aquesta mateixa dictadura no és res més que el transit cap a l'abolició de totes les classes i cap a una societat sense classes." 5 de març de 1852

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Lluita de classes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Universitat de València, 1991, p. 16. ISBN 8437007895. 
  3. Cohen, Gerald Allan. Karl Marx's Theory of History (en anglès). Oxford University Press, 2000, p. 148. ISBN 0199242062. 
  4. Thompson, 1979 p.37
  5. Thompson, 2002, p. 171
  6. Marx, 1845
  7. Thompson, 1979, p. 38
  8. Thompson, 2002, p. 175
  9. Thompson, 1981, p. 169

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marx, Karl; Engels, Friederich. La ideologia alemana. Equip L’Eina (trad.). Barcelona: L’Eina Editorial, 1988. 
  • Thompson, E.P. Tradición, revuelta y consciència de clase. Estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial. Barcelona: Crítica, 1979. 
  • Thompson, E.P. Las peculiaridades de lo ingles y otros ensayos. Alzira Valencia: Centro Francisco Tomas y Valiente UNED, 2002. 
  • Thompson, E.P. Miseria de la teoria. Barcelona: Crítica, 1981.