Edward Palmer Thompson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEdward Palmer Thompson
E P Thompson at 1980 protest rally.JPG
Biografia
Naixement 3 febrer 1924
Oxford
Mort 28 agost 1993 (69 anys)
Worcester
Educat a Corpus Christi College Tradueix
Dragon School Tradueix
Activitat
Camp de treball Història
Ocupació Escriptor, historiador de l'edat moderna, historiador, novel·lista, periodista, biògraf i labor historian Tradueix
Ocupador Universitat de Leeds (1948–1965)
Universitat de Warwick
Branca militar Exèrcit britànic
Conflicte Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge Dorothy Thompson Tradueix
Fill/a Kate Thompson
Pare Edward John Thompson Tradueix
Germà o germana
Modifica dades a Wikidata

Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador anglès, militant socialista i pacifista. És probablement més conegut pel seu treball històric sobre els moviments radicals britànics de finals del segle XVIII i principis del XIX, en particular, pel seu llibre sobre La Formació de la classe obrera a Anglaterra (1963). Autor de destacades biografies, com la de William Morris (1955) i, a títol pòstum, la de William Blake (1993), va ser alhora un prolífic periodista i assagista. Va publicar també una novel·la de ciència-ficció i una col·lecció de poesia.

Fou membre del Partit Comunista Britànic i un dels intel·lectuals destacats del Partit durant els anys de la post-guerra mundial, però el va abandonar el 1956 degut a l'oposició a la invasió soviètica d'Hongria.

Després va ocupar un paper clau en la configuració d'una nova esquerra a Gran Bretanya a finals de 1950. Des d'una posició independent d'esquerra socialista al marge de l'ortodòxia soviètica i partint d'un marxisme britànic de to heterogeni i separat de la resta de tendències europees, va elaborar una anàlisi pròpia que s'inscriu dins el socialisme humanista: subratllava la pluralitat per sobre dels blocs de classes, amb un gir antropocèntric.

Crític irreconciliable amb els governs laboristes dels anys 1964-70 i 1974-79, va ser un dels líders més destacats del moviment pacifista i contra a l'armament nuclear a l'Europa dels 80.

Primers anys[modifica]

Nascut a Oxford en el si d'una família de missioners metodistes que havien exercit el seu força temps a la India, on el seu pare fou amic del nacionalisme hindú. Tant el seu pare com el seu germà foren poetes i la intenció primera de E.P. era dedicar-se a la poesia. Va iniciar la seva formació en literatura per després passar-se a la història. El seu germà gran, oficial de l'exèrcit, va morir mentre lluitava a la Segona Guerra Mundial juntament als partisans comunistes de Bulgària. Edward va servir a l'exèrcit a Itàlia en el mateix conflicte i posteriorment estudià al Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge, on es va afiliar al Partit Comunista Britànic. El 1946 va formar part del Grup d'historiadors del Partit Comunista, juntament amb Christopher Hill, Eric Hobsbawm, Rodney Hilton, Dona Torr i altres. Aquest grup va posar en marxa la revista Past and Present (Passat i Present) el 1952. Per aquella època era professor a la Universitat de Leeds.

William Morris[modifica]

El primer treball important de Thompson va ser la biografia de William Morris (1834-1896), escrita el 1955 quan encara era membre del Partit Comunista. Aquest artista romàntic que va assajar diversos intents revolucionàris contra el victorianisme, fou un personatge cabdal pels esforços del grup d'historiadors comunistes, per emfatitzar que el marxisme tenia arrels tradicionals a la Gran Bretanya, en plena època d'atacs contra el Partit per la cacera de bruixes anticomunista. Hi havia, però, també la intenció de recuperar aquest artista que va acabar a les files del socialisme a finals del XIX davant dels seus crítics.

Encara que el treball polític de Morris està en un primer pla, Thompson també utilitza el seu talent literari per comentar aspectes artístics de Morris tals com els principis de la seva poesia romàntica, que havien rebut relativament poca consideració.

En el prefaci de la segona edició el 1976 (passats una vintena anys), assenyala que la primera edició no havia rebut gaire atenció, cosa que ho associava al seu punt de vista marxista d'aleshores. Tanmateix, en aquesta segona edició en fa una revisió exhaustiva on arriba a suprimir més de 100 pàgines (per la presència de judicis moralistes i la influència estalinista) variant una obra que passa a ser la d'un autor novell lluny dels cercles acadèmics habituals a la d'un autor ja consagrat.

Primers moments de la Nova Esquerra[modifica]

Després que Nikita Khrusxov fes el seu "discurs secret" per al 20é Congrés del PCUS el 1956, en el que revelava que el lideratge del partit soviètic havia estat sempre conscient dels crims de Stalin, Thompson (amb John Saville i altres) va iniciar la publicació dissident The Reassoner dins del Partit Comunista Britànic. Sis mesos més tard, ell i la majoria dels seus companys deixen el partit en protesta i indignació per la invasió soviètica d'Hongria del mateix any.

Sense abandonar la línia marxista anomenada "socialisme humanista", amb Saville i altres publiquen ara la revista The New Reasoner, una alternativa socialista i democràtica a un marxisme que consideren asfixiant i incapaç, tant el del comunisme oficial com el del trosquisme i la socialdemocràcia del Partit Laborista. The New Reassoner és una de les primeres publicacions del que es coneix com la Nova Esquerra, un moviment informal de dissidents esquerranistes estretament relacionats amb l'incipient moviment pel desarmament nuclear de finals dels anys 50 i principis de la dècada de 1960.

The New Reassoner es fusionarà amb Universities and Left Review formant la New Left Review el 1960, on hi participa Thompson. La direcció de la revista passa posteriorment, però, a Perry Anderson, que des de 1968 amb gent com Tariq Ali es farà més propera al trosquisme. Així Thompson passarà a l'edició de la revista Socialist Register. En aquest moment i amb Raymond Williams i Stuart Hall publica el «Manifest del Primer de Maig de 1967», una resposta des de l'esquerra al govern laborista de Harold Wilson.

La formació de la classe obrera anglesa[modifica]

Considerada una de les millors obres d'història escrites al segle XX, The Making of English Work Class (La Formació de la Classe Obrera Anglesa) fou publicada el 1963 mentre treballava a la Universitat de Leeds. Thompson estudia en aquesta obra a l'oblidada primera classe treballadora de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, dins del món cultural i social de l'esquerra política coetània, tractant de recuperar tot l'imaginari de les classes subalternes. Com manifestava en el ja famós Prefaci:

«I am seeking to rescue the poor stockinger, the Luddite cropper, the 'obsolete' hand-loom weaver, the 'Utopian' artisan, and even the deluded follower of Joanna Southcott, from the enormous condescension of posterity. Their crafts and traditions may have been dying. Their hostility to the new industrialism may have been backward-looking. Their communitarian ideals may have been fantasies. Their insurrectionary conspiracies may have been foolhardy. But they lived through these times of acute social disturbance, and we did not. Their aspirations were valid in terms of their own experience; and, if they were casualties of history, they remain, condemned in their own lives, as casualties.»[1]
[Estic tractant de rescatar al pobre teixidor de mitges, al tundidor ludita, a l'obsolet teixidor de teler manual, a l'artesà Utòpic, fins i tot a l'il·lús seguidor de Joana Southcott, de l'enorme prepotència de la posteritat. Els seus oficis artesanals i les seves tradicions potser s'estaven morint. La seva hostilitat cap al nou industrialisme potser era retrògada. Els seus ideals comunitaris potser eren fantasies. Les seves conspiracions insurreccionals potser eren temeràries. Però ells van viure en aquells temps d'aguts trastorns socials, i nosaltres no. Les seves aspiracions eren vàlides en termes de la seva pròpia experiència; i si van ser víctimes de la història, continuen, condemnats en les seves pròpies vides, sent victimes]

D'aquesta i d'altres obres és important destacar la caracterització i la forma en què es defineix classe social. Per a Thompson, la classe no és una estructura, sinó una relació social i humana que canvia amb el temps, el resultat d'una experiència comuna, d'una identitat i dels interessos d'un grup que s'enfronten als d'un altre grup (vg. Lluita de classes segons el marxisme cultural)

Aquesta interpretació va tenir continuïtat i va crear escola: David Montgomery i Herbert Gutman van fer estudis similars sobre la classe treballadora d'Amèrica. Thompson demostrà la capacitat d'un marxisme arrelat en l'experiència real dels treballadors. La Formació... va ser escrita al mateix temps que vivia a Halifax, West Yorkshire i es basava alguna de les seves experiències amb la població local d'aquell lloc.

Freelance polemista i debat amb l'althusserisme[modifica]

A principis dels 70 abandonà la Universitat de Warwick en protesta per la mercantilització de la Universitat, documentat a Warwick Universitat Limited (1971). Continuà ensenyant i fent conferències com a professor visitant, en particular als Estats Units, però cada cop més treballava com a escriptor independent, publicant i dirigint articles i assajos, molts d'ells com a contribucions a la revista històrica La Nova Societat Socialista.

El 1978 va publicar La Miseria de la teoria un dur atac al marxisme estructuralista de Louis Althusser i els seus seguidors a la Gran Bretanya i a la New Left Review. Provocà un viu debat en els mitjans intel·lectuals anglesos. Finalment, el 1981 se celebrà una acalorada discussió pública davant centenars d'assistents entre els defensors de l'althusserisme -els membres de l’Escola d’Estudis Culturals de Birminghan Richard Johnson i Stuart Hall- i el mateix Thompson. En l'obra, Thompson s'enfronta durament amb el que considera un elitisme i idealisme "teològic" d'arrel estalinista, que pretén buidar al marxisme d'historicisme, empirisme i humanisme, però que parteix del desconeixement de quina és la pràctica historiogràfica d'aquells moments, cometent errors tals com confondre treball empíric i empirisme.

La veu del moviment pacifista[modifica]

A partir del 1980, Thompson va passar a ser un dels més destacats portaveus del nou moviment per al desarmament nuclear. A la Gran Bretanya, va publicar Protesta i sobreviu contra el plamflet governamental sobre la guerra nuclear Protegeix-te i sobreviu, exercint un paper important en la Campanya per al Desarmament Nuclear. Amb altres intel·lectuals publiquen el 1980 una Crida pel Desarmament Nuclear Europeu, on es demana una Europa lliure d'armes nuclears des de Polònia fins a Portugal, document fundacional de l'END (European Nuclear Desarmament).

Thompson va jugar un paper clau a l'END i al CND en tota la dècada de 1980, amb molta popularitat com a orador i obrint un diàleg entre el moviment pacifista de l'Europa occidental i els dissidents soviètics de l'Europa oriental, en particular a Hongria i Txecoslovàquia, per la qual cosa fou acusat fins i tot de ser un peó de l'imperialisme nord-americà per part de les autoritats soviètiques.

Autor de desenes d'articles durant aquest període, va publicar un llarg assaig d'atac als ideòlegs d'ambdós bandols de la guerra freda, La doble exposició (1985), editant una col·lecció d'assajos contra Ronald Reagan i la Iniciativa de Defensa Estratègica "Star Wars" (1985).

William Blake[modifica]

El darrer llibre de Thompson sobre William Blake(1993) era el producte d'anys d'investigació i fou publicat poc després de la seva mort; mostra fins a quin punt Blake s'inspira en les idees dissidents religioses arrelades en el pensament dels opositors a la monarquia més radicals durant la guerra civil anglesa.

Obres[modifica]

Història

Biografia i altres

  • William Morris: Romantic to Revolutionary (1955)
  • Witness Against the Beast: William Blake and the Moral Law (1993)
  • The Romantics: England in a Revolutionary Age (1997)
  • "Alien Homage": Edward Thompson and Rabindranath Tagore (1993)

Generals

  • The Making of the English Working Class (1963)
  • Moral Economy of the English Crowd in the Eighteenth Century (1971)
  • Whigs and Hunters: The Origin of the Black Act (1975)
  • Albion's Fatal Tree: Crime and Society in Eighteenth Century (1975)
  • Family and Inheritance: Rural Society in Western Europe, 1200-1800 (1978)
  • Customs in Common: Studies in Traditional Popular Culture (1991)

Teoria

  • The Poverty of Theory and Other Essays (1978)
  • Persons and Polemics: Historical Essays (UK) o Making History: Writings on History and Culture (USA) (1994)

Altres obres

Activismes

  • Warwick University Limited (1971)
  • Open Letter to Leszek Kolakowski (1974)
  • The Poverty of Theory and Other Essays (1978)
  • Writing by Candlelight (1980)
  • Beyond the Frontier: The politics of a Failed Mission (1994)

Pacifisme

  • Protest and Survive (1980)
  • Zero Option (1982)
  • The Heavy Dancers (1985)
  • Double Exposure (1985)
  • Star Wars (1985)

Literatura

  • The Sykaos Papers, Being an account of the voyages of the Poet Oi Paz to the system of Strim in the Seventeenth Galaxy... (1988)
  • The Collected Poems (1999)

Referències[modifica]

  1. E. P. Thompson The Making of the English Working Class London: Victor Gollancz (1963); 2nd edition with new postscript, Harmondsworth: Penguin, 1968, third edition with new preface 1980.

Enllaços externs[modifica]