Harold Wilson
 Molt HonorableHarold Wilson | |
|---|---|
 | |
| Nom original | (en) James Harold Wilson |
| 67è Primer Ministre del Regne Unit 5è de la Reina Elisabet II | |
| 16 d'octubre de 1964 – 19 de juny de 1970 | |
| Monarca | Elisabet II |
| 69è Primer Ministre del Regne Unit 7è de la Reina Elisabet II | |
| 4 de març de 1974 – 5 d'abril de 1976 | |
| Biografia | |
| Naixement |
11 de març de 1916 Huddersfield, West Yorkshire (Anglaterra) |
| Mort |
24 de maig de 1995 (als 79 anys) Londres (Anglaterra) |
| Causa de mort | Càncer colorectal i malaltia d'Alzheimer |
| Lloc d'enterrament | Cornualla |
| Nacionalitat | Britànic |
| Religió | Congregacionista |
| Educat a | Jesus College |
| Activitat | |
| Ocupació | Acadèmic |
| Ocupador | Universitat d'Oxford |
| Altre | |
| Títol | Baró |
| Membre del partit polític | Partit Laborista |
| Cònjuge | Mary Baldwin |
| Fill/a | |
| Premi rebut | |
 | |
|
| |
 | |
 | |
James Harold Wilson, baró Wilson de Rievaulx KG, OBE, FRS, PC (11 de març de 1916 – 24 de maig de 1995). Polític membre del Partit Laborista, fou primer ministre del Regne Unit en dues etapes: entre 1964 i 1970, i entre 1974 i 1976. És considerat per molta gent com un dels polítics més intel·lectuals del segle XX.
Política[modifica]
Per febrer de 1974, quan ja començaven a notar-se els greus efectes de la crisi econòmica de 1973, es convocaren eleccions generals després d'una vaga dels minaires. Wilson, candidat pel Partit Laborista, guanyà les eleccions per poc. A mesura que avançava l'any la situació econòmica millorà un xic (s'acabà la vaga dels minaires i d'altres mesures d'emergència que havia pres el govern) i Wilson, envalentit pel decurs dels esdeveniments, tornà a convocar eleccions generals, per al mes d'octubre de 1974, que de nou guanyaria el Partit Laborista, tot i que també per un marge molt estret.
Dimissió[modifica]
El 16 de març de 1976, Wilson va sorprendre a tot el país anunciant la seva dimissió com a primer ministre. En el seu discurs, afirmà que sempre s'havia plantejat abandonar el càrrec als 60 anys i que en aquell moment ja es trobava esgotat físicament i mental. De fet, els seus col·laboradors més propers sabien, des de finals dels anys '60, que Wilson no volia ser Premier més de 8 o 9 anys. Tot i això, la raó més veraç seria que el mateix Wilson havia pres consciència que l'alzhèimer començava a afectar-lo, amb símptomes com ara la pèrdua de memòria o la falta de concentració.
Poc després del seu anunci oficial, la reina Elisabet II anà a sopar a la residència del primer ministre, al número 10 de Downing Street, per acceptar la seva dimissió. Aquest honor reial només l'havia concedit abans a un altre Premier: sir Winston Churchill.
| Precedit per: Alec Douglas-Home |
Primer Ministre del Regne Unit 1964 - 1970 |
Succeït per: Edward Heath |
| Precedit per: Edward Heath |
Primer Ministre del Regne Unit 1974 - 1976 |
Succeït per: James Callaghan |
Fonts[modifica]
- Simon Ford: Wreckers of Civilisation - The Story of Coum Transmissions & Throbbing Gristle, Black Dog Publishing, 2003.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harold Wilson |
