Caça de bruixes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cacera de bruixes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Maccarthisme».
La Pedra de l'Escàndol, monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la caça de bruixes a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau

La caça de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria,[1] inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486. El moviment va desencadenar-se el 1484, després de la butlla papal Summus desiderantes affectibus del papa Innocenci VIII.[2]

Milers de persones van morir durant tres segles, les persecucions tot i compartir uns factors comuns, van prendre diferents característiques segons el temps i l'espai.[3] Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d’arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.[4]

El moviment no va limitar-se a les regions catòliques, i envaí també els estats protestants d'Alemanya,[5] com l'il·lustra el cas de la ciutat luterana de Lemgo, on sobre una població d'a penes deu mil habitants, la caça va comptar amb 272 víctimes documentades.[6] «La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme[7]

Caça de bruixes als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

La cacera de bruixes als Països Catalans començà a partir del segle XIV, quan el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què assegura l'existència de bruixes i les formes de descobrir-les.

Al segle XIV es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors relativament lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Al segle XV es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes. Al segle XVII es van donar els anys de persecució màxima i sistemàtica, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa, amb tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del segle XVIII. S'estima que durant aquest període van ser executades més de 400 dones.

Caces de bruixes modernes[modifica | modifica el codi]

Per extensió, el mot també s'aplica a tot fenomen de caça de persones, bocs expiatoris considerades per la vox populi o pels poders públics com la causa de problemes o com dissidents incòmodes.[8] El terme s'aplica a moviments de persecució fundat en rumors, suposicions i prejuís sense fonament legal o científic contra grups de persones «perilloses» per la coherència de la societat. El maccarthisme des de finals dels anys 1950 als Estats Units d'Amèrica que veia el perill comunista tot i en pel·lícules més ini la persecució d'artistes que seguiria, en forma l'exemple emblemàtic dels temps moderns.[9] S'utilitza sovint al periodisme com per exemple per a descriure la possible destitució de Martín Rodríguez i Sol que va defensar el dret a decidir[10] o l'acció contra els mestres dels Balears que refusen la política d'adoctrinament.[11] Tot i la persecució conjecturable dels adeptes de l'unitarisme al·legada als mitjans de comunciació catalans per Alícia Sánchez-Camacho, certs interpreten com una caça de bruixes.[12]

Caça de bruixes en l'art[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caça de bruixes Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Caça de bruixes». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi Soler i Font i Toni Strubell, «Efemèrides», El Punt Avui, 5 de desembre de 2013
  3. Anna, «Caça de bruixas», El Rincón del Vago, s.d.
  4. «La bruixeria a Catalunya», Barcelona, Generalitat de Catalunya, s.d.
  5. Albert Toldrà i Vilardell, Asmodeu: Dona, dimoni i sexe a l'edat mitjana, València, Universitat de València, 2011, pàgina 80, ISBN 9788437084503
  6. Janina Schnormeier, Die Hexenverfolgung am Beispiel der Stadt Lemgo: Volkstümliche Vorstellungen und historische Rekonstruktion, Editorial GRIN, 2011, pàgines 56 ss., ISBN 9783640871834 (en català: La persecució de les bruixes des de l'exemple de la ciutat de Lemgo: representacions populars i reconstrucció històrica)
  7. Emma Riverola, «Caça de bruixes», El Periódico, 26 de juny del 2013
  8. «Els PSC continua la seva caça de bruixes contra els independentistes», Infoindepe, 8 de desembre de 2013
  9. «Èxit de l’obra de teatre sobre la caça de bruixes a Castellar», L'acutal.cat, 3 de desembre de 2013
  10. «“És una caça de bruixes”», Rac1, 5 de març de 2013
  11. Jordi Caldentey, «Caça de bruixes contra els mestres que no adoctrinin», Diari de Balears, 7 d'agost de 2013
  12. ACN, «Camacho denuncia la “censura i la caça de bruixes” del govern i del CAC contra 13TV i Intereconomía», El Punt Avui, 27 de novembre de 2013
  13. Obrint Pas, »Caça de bruixes»