Obrint Pas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióObrint Pas
Obrint Pas (2005).jpg
Obrint Pas en 2005.
Dades base
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic rock
Activitat
Període actiu 1993-2014
Membres Xavi Sarrià - veu i guitarra
Miquel Gironès - dolçaina, percussions, gralla i veu
Miquel Ramos - teclats, samplers i veu
Robert Fernández - guitarra
Jaume Guerra - baix
Ximo Tomàs Maki - bateria
Albert Benavent - trompeta
Marcos Úbeda - trombó
Xabi Arakama- trikitixa
DJ Chola - scratch i bases
Discogràfica Propaganda pel fet
45 Revolucions
Estil Ska, hardcore punk, rock, reggae i folk

Web www.obrintpas.com
Facebook: 20971782022 Twitter: obrintpas MySpace: obrintpas
Modifica dades a Wikidata

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.

Història[modifica]

A principis de la dècada de 1990, sorgí un nou moviment musical que es vindicà al marge de la institucionalització que havia patit el rock en català. Aquesta fornada musical s'emmirallà, en gran part, en el rock radical basc i s'erigí com a rock combatiu català. Aquest moviment, implícit d'una alta càrrega de discurs anticapitalista i independentista, es difongué a través de centres socials alliberats i espais alternatius, trobant un bon caldo de cultiu en els moviments socials i grups com Obrint Pas, KOP o Inadaptats.[1]

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, establí contacte a l'institut Benlliure de València.[2] El 1994 enregistraren la seua primera maqueta amb la qual van participar en la fase final del III Tirant de Rock organitzat per Acció Cultural del País Valencià, del qual van resultar un dels quatre guanyadors.[2] Com a premi el grup participà amb tres cançons en el CD compartit Tirant de Rock; una de les tres cançons escollides va ser "A València".[2] El novembre del mateix any i amb els mateixos mitjans enregistren una segona maqueta, La nostra hora, a la qual seguiria una tercera maqueta, publicada l'any 1995 amb el títol de Recuperant el somni. Durant els anys posteriors, la banda participà en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar-ne la música.[cal citació]

El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la banda mateixa), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas. Després editaren Obrint pas (2000), el primer disc amb la discogràfica Propaganda pel fet. El grup es va consolidar amb Terra (2003), un treball en què augmentaren les seues influències de tipus folk, incloent estils com la cúmbia; posteriorment enregistraren La flama (2004), amb el qual es projectaren a altres països. El seu cinquè treball va ser un disc en directe, En moviment! (2005), acompanyat del DVD Un poble en moviment! enregistrat al concert que tingué lloc al Campus de Tarongers de la Universitat de València amb motiu de la festivitat del 25 d'abril en homenatge a Ovidi Montllor.[cal citació]

L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot Espanya i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.[cal citació]

A l'abril de 2007 el grup va publicar el seu sisè disc, Benvingut al paradís, enregistrat al Mas Nou de Cinctorres i que comptà amb la col·laboració de nombrosos artistes i grups com ara Miquel Gil, La Gossa Sorda, els veneçolans Area 23, l'italià Rude AKA Barriobeat, els occitans Alif Sound System, el basc Xabi Arakama de Trikizio o Pep Gimeno Botifarra. El disc va ser editat per Propaganda pel fet i inclou el DVD Assaltant el Paradís, amb imatges de l'enregistrament del disc i de la seua gira Internacionalista Tour 2006.[cal citació]

El novembre del 2007, es publicà el llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), el primer llibre en què aquest grup té un paper protagonista. Es tracta d'un treball a mitjan camí entre el reportatge periodístic i l'assaig literari que explica els darrers quinze anys d'història del País Valencià en l'àmbit polític, social i cultural, a través de les cançons i la trajectòria del grup. Els autors són els periodistesvalencians Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan.[cal citació]

Entrevista a Obrint Pas del web Tres Deu, 2013.

Amb el pas dels anys, Obrint Pas ha consolidat la projecció a l'Estat espanyol amb actuacions a festivals com el Viña Rock d'Albacete; Extremusika de Càceres; Lumbreiras Rock de Múrcia; Derrame Rock d'Astúries; Festival por los Derechos Sociales d'Andalusia; Festichan, Mostra das Culturas, Lenguas Vivas, Dia da Patria, Festival Poesia No Condado de Galícia; Kilometroak, Sagarrondotik, Bilboko Aste Nagusia, Arabatakada del País Basc; Baitu Rock de Burgos; Festival Interpueblos i Internacionalista de Madrid així com sales i centres socials. Al mateix temps ha continuat recorrent el món en gires per països d'Europa com Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, França, Bèlgica, Àustria, Bòsnia, Croàcia, Suïssa, Portugal, la República Txeca o Eslovènia així com països d'Amèrica del Sud com Veneçuela i Cuba i de l'Àfrica i l'Orient Mitjà com el Marroc i Palestina o d'Àsia com Japó.[cal citació]

El 7 de novembre del 2008, al blog del grup destacava la notícia del primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià anomenat Històries del Paradís i publicat per l'Editorial Bromera. Un llibre que conta vint-i-cinc històries que ocorren simultàniament a diferents punts del planeta.[cal citació]

El 24 d'octubre de 2010, «La flama» fou la cançó del lipdub més multitudinari de la història, segons la World Record Academy. El clip va enregistrar-se a la ciutat de Vic i va comptar amb la presència de 5.771 persones. A finals d'agost de 2016 comptava amb més de 2,3 milions de visites a youtube. Una versió de la cançó, que comptava amb la presència de Miquel Gil i Feliu Ventura, es va triar per un lipdub al poble de Porrera, impulsat per l'associació cultural Lo Cirerer i enregistrat per Televisió de Catalunya en 3D.[3]

Obrint Pas en concert, en 2012.

Dos mesos després feren la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.[4]

El 8 d'abril de 2011 surt al mercat el seu nou disc-llibre Coratge (Propaganda pel fet). Després de quatre anys sense publicar cap disc, el grup publica aquest disc-llibre de 15 cançons i 90 pàgines escrites per escriptors, poetes, músics i periodistes com Eduardo Galeano, Isabel-Clara Simó, Vicent Partal, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, David Segarra, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Manuel Baixauli, Marc Granell, Elvira Cambrils, David Fernàndez, Laia Altarriba, entre d'altres.[5]

El disc-llibre Coratge entrà directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'Estat espanyol.[6]

El juliol del 2011 tornaren al Japó per actuar al Fuji Rock, el festival musical més gran d'Àsia i un dels més multitudinaris del món.[4] Poc després el seu disc Coratge fou editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.[7]

El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d'una ronda de concerts el 2013 que donarà pas a tres actuacions en acústic el 2014 a Barcelona, Palma i València.[8][9]

El 2014 Xavi Sarrià publicà la novel·la Totes les cançons parlen de tu amb l'editorial Sembra edicions.[10]

45 Revolucions[modifica]

Amàlia Garrigós entrevista Obrint Pas després d'anunciar la seua retirada dels escenaris (2013).

45 Revolucions Records va ser un segell discogràfic creat el 1998[11] per Obrint Pas amb la col·laboració d'altres grups com Sant Gatxo, Ki Sap, Front Semicorxera d'Alliberament Nacional/Terra Vermelha, Atzukak, Arròs Caldós, i Feliu Ventura.[12]

A Obrint Pas, després de guanyar el primer premi del concurs de maquetes Enderrock de l'any 1996, se'ls va concedir, com a guanyadors del concurs, de gravar un disc amb la discogràfica Música Global, que havia estat segell de molts grups d'èxit dels Països Catalans. No obstant això, després de discussions entre la discogràfica i el grup de música, els Obrint Pas decidiren de no acceptar el contracte i muntar la seua pròpia discogràfica l'any 1997 amb suport d'altres grups del País Valencià.[12]

Discografia[modifica]

  • Feliu Ventura, Estels de tela (45 Revolucions Records, 2000)[13]
  • Ki Sap, Ki Sap (45 Revolucions Records, 1999)[13]
  • Ki Sap, L'Horta Ska (45 Revolucions Records, 1998)[13]
  • Obrint Pas, La revolta de l'ànima (45 Revolucions Records, 1997)[13]
  • Sant Gatxo, Sant Gatxo (45 Revolucions Records, 1998)[13]
  • Front Semicorxera d'Alliberament Nacional/Terra Vermelha, Veus guerrilheiras (45 Revolucions Records, 1998)[13]

Discografia[modifica]

Maquetes[modifica]

Àlbums[modifica]

Altres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enderrock «Ofensiva radical». Enderrock [Barcelona], núm. 200, juny 2012, pàg. 119. ISSN: 1136-7393.
  2. 2,0 2,1 2,2 Vilarnau, Joaquim; Xavier Mercadé «4.11.1993: La formació d'Obrint pas» (paper). Enderrock. Grup Enderrock, 189, juliol 2011, pàg. 18. ISSN: 1136-7303.
  3. Enderrock «Obrint Pas, la flama en moviment». Enderrock [Barcelona], núm. 200, juny 2012, pàg. 122. ISSN: 1136-7393.
  4. 4,0 4,1 «Obrint pas agrada al Japó». CCMA.cat, 30-07-2011. [Consulta: 13 desembre 2016].
  5. «Obrint Pas fa el salt al Japó: edita disc en japonès i enceta gira al festival més gran de l'Àsia». Llibertat.cat, 21-07-2011. [Consulta: 13 desembre 2016].
  6. «Generación ´Llei d´Ús´» (en castellà). Levante-EMV, 30-11-2013. [Consulta: 12 desembre 2016].
  7. «Obrint Pas captiva els japonesos». Vilaweb.cat, 01-08-2011. [Consulta: 13 desembre 2016].
  8. «Obrint Pas faran una "aturada temporal"». Diari Ara, 15 març del 2012.
  9. «Els Obrint Pas anuncien una "aturada temporal" pel 2014». 324.cat, 15-03-2012.
  10. «Totes les cançons parlen de tu». LlegirEnCatalà.cat. [Consulta: 13 desembre 2016].
  11. Grau, Daniel. «Obrint Pas inaugura el catálogo del sello 45 Revolucions» (en castellà). El País, 26-04-1998. [Consulta: 6 agost 2011].
  12. 12,0 12,1 «Obrint Pas». Decibel.cat. [Consulta: 29 gener 2012].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Llistat d'àlbums de la discografica 45 Revolucions Records». Via Sona. [Consulta: 8∕8∕2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obrint Pas Modifica l'enllaç a Wikidata