Sidonie
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de rock |
| Història | |
| Lloc de constitució | Barcelona |
| Activitat | |
| Activitat | 1997 – |
| Segell discogràfic | Sony Music |
| Gènere | Indie rock i rock psicodèlic |
| Altres | |
Premis | |
| Lloc web | sidonie.net |
      | |
Sidonie és un grup musical català format a Barcelona a finals de la dècada del 1990. Els seus components són Marc Ros (cantant i guitarrista), Jesús «Jess» Senra (segones veus, baix, sitar, guitarres elèctriques i acústica) i Axel Pi (bateria). Els seus treballs denoten la influència de George Harrison, David Bowie, Pink Floyd, Syd Barrett, Primal Scream, The Beatles, Beach Boys i Beck Hansen.[1]
El 2025, arran del seu primer disc íntegrament en català, Catalan graffiti,[2] Sidonie va guanyar el premi Enderrock de la crítica al millor artista de l'any.[3]
Trajectòria
[modifica].jpg)
Sidonie es va donar a conèixer gràcies a un concurs de joves talents de l'Hospitalet de Llobregat on firmaren un contracte amb una petita discogràfica independent catalana anomenada Bip Bip Records. Durant l'estada en aquest segell discogràfic publicaren diversos treballs com les maquetes Dragonfly i Roja, tot i que la que els portà a l'èxit fou l'homònima Sidonie, d'on es van extreure diverses cançons com a sintonia publicitària: «Sidonie goes to Moog», per als anuncis de la cadena FNAC o «Feelin' down'01» per a un anunci institucional de l'Estat espanyol. Aquest últim fou polèmic, ja que el grup Sidonie envià un comunicat referint-se que ells no estaven d'acord amb el que explicava el Govern en aquell anunci i que ningú no els havia informat que la seva cançó seria publicada amb tal finalitat.
Obtenint un gran èxit amb el disc debut Sidonie, els contractà Sony Records, que, abans de sortir a la llum el seu últim treball, llançaren un disc de senzills i cares B anomenat La estación de la libélula.
Amb Sony Records van publicar diversos discos. Shell Kids, un disc que seguia els passos del seu debut però que tingué menys ressò, Fascinado, treball on totes les cançons estan escrites en castellà, i Costa Azul, també en castellà. El 18 d'agost del 2009 publicaren el seu cinquè àlbum anomenat El incendio.
Després dels seus dos primers discs en anglès, les cançons han estat escrites en castellà. Al seu àlbum El regreso de Abba, del 2020, van presentar la seva primera cançó en català, «Portlligat», com a senzill.[4]
Sidonie ha fet col·laboracions amb altres grups, com els madrilenys Pereza o els catalans Sopa de Cabra i Love of Lesbian. El 2005 col·laboraren en un disc de nadales amb Marc Parrot. Al novembre del 2025 publiquen Catalan graffiti, primer àlbum íntegrament en català. Algun dels senzills del disc foren «Sé» o «Et puc odiar molt més».[5]
Discografia
[modifica]Àlbums d'estudi
[modifica]- Sidonie (2001)
- Shell Kids (2003)
- Fascinado (2005)
- Costa Azul (2007)
- El incendio (2009)
- El fluido García (2011)
- Sierra y Canadá (2014)
- El peor grupo del mundo (2016)
- El regreso de Abba (2020)
- Catalan graffiti (2025)[6]
EP
[modifica]- Dragonfly (2001)
- Let It Shine (2003)
- The Vicious Ep - Sidonie vs. Sideral (2003)
Àlbums recopilatoris
[modifica]- Let It Flow (2002)
- La estación de la libélula (The Bip Bip years) (2004, doble CD)
- Nada es real pero es mejor. Canciones 2005-2011 (2011, només a iTunes)
- Lo más maravilloso (2018)
Box sets
[modifica]- 20 años (2018, capsa amb 9 CDs)
DVD
[modifica]- Fascinado (2005)
Referències
[modifica]- ↑ «Sidonie - La Fonoteca» (en castellà). [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ Portillo, Tini. «El grupo Sidonie presenta su primer disco íntegramente en catalán» (en castellà), 25-06-2025. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ «Remei de Ca la Fresca, Sidonie i Rosalia guanyen els Premis Enderrock 2025 de la crítica». Enderrock.cat, 18-12-2025. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ «El nou disc de Sidonie inclourà la seva primera cançó en català». diaridebarcelona.cat, 30-05-2020. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Jes Senra: «Amb el nou disc ha nascut un nou Sidonie»». Enderrock.cat. [Consulta: 18 novembre 2025].
- ↑ Duñó, Borja. «Cuando escucharon el disco, nos dijeron: «oye, que no se entienden las letras». Y yo: «a ver, es que están en catalán». Time Out, 14-11-2025.
