Blaumut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBlaumut
Componenets de Blaumut.jpg
Dades
Tipus grup de música
Forma jurídica
Creació 2011, Catalunya Catalunya
Activitat
Membres
Oriol Aymat (violoncel, veus i xiulets)
Xavi de la Iglesia (veu, guitarres i baix)
Vassil Lambrinov (violí, serra, xiulets i percussions)
Manel Pedrós (bateria i veus)[1]
Manuel Krapovickas (Contrabaix i baix elèctric)
Discogràfica Picap
Estil Música pop, cançó d'autor, Folk

Lloc web www.blaumut.com
Modifica les dades a Wikidata

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista.[1] Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (contrabaix i baix elèctric).[2] Fan lletres plenes d'imatges, arranjaments d'instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l'atmosfera de les seves cançons.[2]

Història[modifica]

Foto dels Blaumut
Concert dels Blaumut a Igualada (2016)

Vassil Lambrinov i Xavi de la Iglesia van començar el 2003 a fer gravacions casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats.[2] Des de 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona. L'any 2011 van firmar contracte discogràfic amb Picap, i el setembre de l'any següent van publicar el seu primer àlbum, que portava per títol El turista.[2] Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, la formació ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer gran èxit «Pa amb oli i sal» conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona al Camp Nou o bé per la seva aparició regular a totes les emissores de radiofórmula catalanes.[2] Segons Enderrock, El turista reflecteix «aquesta manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».[1]

El setembre de 2013 foren guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seva versió musical del poema I beg your pardon, de Salvador Espriu.[3]

Discografia (cançons)[modifica]

  • El turista (2012), Picap:
  1. Bicicletes
  2. Only You (i el teu xampú)
  3. El llimoner
  4. Les 7 i quart
  5. Islàndia
  6. 100 °C
  7. El turista
  8. Massa tard
  9. Esquimals
  10. Pa amb oli i sal
  11. Paisatge núm. 8
  12. Octubre
  • El primer arbre del bosc (2015), Autoedició:
  1. El primer arbre del bosc
  2. Tornarem a casa
  3. Normal
  4. Passes la pàgina en blanc
  5. Vuit
  6. El millor gos per a un nom
  7. Vent que mou el temps
  8. Qui va matar el Sr. Cordills?
  9. Cartes de l'orient
  10. Piano
  11. De moment
  12. Amsterdam
  13. El pont de l'Accademia
  • El segon arbre del bosc, EP (2015), Autoedició:
  1. Simplement
  2. Vent que mou el temps (acústica)
  3. Passes la pàgina en blanc (acústica)
  4. De moment (acústica)
  5. Amsterdam (acústica)
  1. Atlàntida
  2. Houston
  3. Quart de lluna minvant
  4. Equilibri
  5. Chaplin
  6. Vint-i-un botons
  7. Ara que tot va bé
  8. Encara
  9. A peu
  10. Demà
  11. La vida moderna dels déus
  12. Sud-conscient
  13. El camí dels elefants
  • Singles:
    • I beg your pardon (2013, del disc Amb Música Ho Escoltaries Potser Millor, Picap) - Poema de Salvador Espriu
    • Coral·lí (2013, del Disc de la Marató 2013)
    • Previsions d'acostament (2016, El llibre blau de Blaumut)
    • Mil nits en vetlla (2017, del Disc de la Marató 2017) - Versió de la cançó Nights in White Satin del grup The Moody Blues.[4]
    • Com a casa (2018, promoció del Centre de Neonatologia Avançada Vall d'Hebron)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Neix Blaumut amb 'El turista'». Enderrock.cat, 23-10-2012. [Consulta: 1r febrer 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2013». Generalitat de Catalunya.
  3. «Blaumut arrasen al Cerverí». Enderrock, 27-09-2013 [Consulta: 28 setembre 2013].
  4. «"Mil nits en vetlla", per Blaumut». TV3.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blaumut Modifica l'enllaç a Wikidata