Elvira Cambrils Miralles

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Elvira Cambrils)
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula de personaElvira Cambrils Miralles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Pego (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: elvira.cambrils Modifica el valor a Wikidata

Elvira Cambrils Miralles (Pego, 6 de febrer de 1955) és una narradora i novel·lista valenciana. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, obté la càtedra de Filosofia de batxillerat l'any 1981 i exerceix la docència en instituts del País Valencià fins al 2015.

Biografia[modifica]

Elvira Cambrils i Miralles naix a Pego el 6 de febrer de 1955 en una família de botiguers. La infantesa transcorre feliç entre els jocs al carrer, l'escola i els estius a la platja. Cursa el batxillerat a Pego i Oliva. Els anys d'universitat a València (1972-1977) són decisius per a la formació d'una nova perspectiva del món. Estudia Filosofia Pura, entra en contacte amb la política i és membre del grup de teatre La Castanya.[cal citació]

El 1981 aconsegueix la càtedra de batxillerat de Filosofia i exerceix la docència per instituts de les comarques centrals valencianes, activitat a la que dedica la vida professional fins a 2015. Cofundadora d'una Ràdio Lliure, hi col·labora amb el magazín setmanal Graffiti (1985-88). Participa en diverses exposicions col·lectives de fotografia (1987-1996) com a membre de l'associació fotogràfica Diafrakma. El compromís polític la du a l'ajuntament de Pego com a regidora entre 1991-94. L'interés per l'escriptura roman latent fins al 1995, quan descobreix en el diari d'un viatge per les Cíclades el poder de les paraules per a recrear la vida. L'any 2000 és decisiu per a l'entrada en l'aventura literària: arran d'un viatge pel mezzogiorno italià i Sicília, rere les petjades d'Ulisses, descobreix l'escriptura dietarística com a eina d'aprenentatge literari. Les anotacions dels vint-i-tres dies d'aquest viatge li serveixen de base per a una sèrie de relats, alguns dels quals acaben formant part del llibre Mira'm, Amor[1][2] (Bromera, 2007) que guanya el premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva.[3][4] Torna a les ones, ara en una Ràdio Municipal i amb vocació literària, amb Estirant el fil (2003-06), espai setmanal de cròniques de viatges, textos de divulgació filosòfica i contes. El 2004 s'uneix al col·lectiu En defensa del territori.[cal citació]

El premi de narrativa per als primers relats de ficció l'anima a indagar en el camp de la novel·la i, a l'edat en què s'espera que una escriptora arribe a la plenitud, s'endinsa en les beceroles de la narrativa amb penes, treball i frustracions; però, també, amb tantes alegries i hores de felicitat que no pot renunciar-hi. De la mà de Maria Cambrils, la feminista oblidada, i la història recent del país, escriu El bes de l'aigua (Edicions del Bullent, 2010), la primera novel·la.[5][6][7] Foc a la llar guanya el XXX premi de narrativa breu Felipe Ramis, 2011, convertint-se en la primera dona a rebre aquest guardó, que es publicarà en el recull de contes Nits de contes al Palau (Lletra Impresa, 2023). Publica la segona novel·la, Tot el que tinc per ballar amb tu (Edicions del Bullent, 2014),[8][9][10][11][12] una novel·la on assaja en la ficció la possibilitat d'una vida bona seguint els ensenyaments de la filosofia moral clàssica. Amb Vestida de lluna (Edicions del Bullent, 2016), premi Soler i Estruch de narrativa, un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la, explora el terreny de l'autoficció.[13]

Participa en trobades literàries com ara «Escriptores en la Biblioteca Valenciana» (sant Miquel dels Reis, 2009), «Nit de contes al palau» (Gandia, 2012), «Tertúlia literària» amb Carles Mulet (Jesús Pobre, 2014), «La societat i el món dels nostres dies: Repàs a la creació artística actual (Narrativa)» (Seu Universitat d'Alacant La Nucia, 2015)[14] o «Veus femenines: Literatura i Inclusivitat», Tàrbena, 2019.[cal citació]

La seua trajectòria cívica i literària ha estat reconeguda amb el premi «Jo, dona», 2016 de la Regidoria d'Igualtat de l'ajuntament de Pego;[15] el «Donatge», 2020 de Matria, Associació de dones de Dénia; i la «Lletra Lila», 2022, concedit per la Junta Territorial del País Valencià de l'AELC.[16]

El 2017 la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones li concedeix l'accèssit lliure de Narrativa de Dones pel relat La mar d'Essaouira.[cal citació]

El 2018 publica la tercera novel·la, A la platja de Camus (Edicions del Bullent, 2018), una història a quatre veus sobre la dificultat d'arribar a la veritat, on l'autora s'endinsa en els mecanismes del procés cognitiu rere les petjades dels valencians d'Algèria.[17][18][19][20][21] I la novel·la breu Ariadna adormida en Fundació Bromera per al foment de la lectura.[cal citació]

El 2021 és guardonada amb el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa per la novel·la Aire, (Aila Edicions, 2021).[22][23][24][25]

El 2023 publica Mare Lluna en la Fundació Bromera per al foment de la lectura en valencià. I rep el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià que atorga la Diputació d'Alacant per Argila i calç, una història de sororitat entre Blanca Miralles, una escriptora anciana, i Amina Houdan, una adolescent migrada que travessa mitja Àfrica a la cerca d'una vida digna.[cal citació]

Publicacions[modifica]

Novel·la[modifica]

  • El bes de l'aigua, 2010
  • Tot el que tinc per ballar amb tu, 2014
  • A la platja de Camus, 2018
  • Aire, 2021
  • Argila i calç, 2023

Narrativa[modifica]

  • Mira'm, Amor, 2007
  • Vestida de lluna, 2016
  • Ariadna adormida, Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2018
  • Mare Lluna, 2023, Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2023

Contes i relats en publicacions diverses[modifica]

  • Cau la nit sobre Ortígia, Ex-libris, Butlletí de la Biblioteca pública municipal de Pego, 2005
  • «Diàleg dels ninots», Llibret de Falla El Convent de Pego, 2009
  • «L'espera d'Erbill», Catàleg d'escriptors de Pego, Biblioteca pública municipal de Pego, 2010
  • «La plaça del sortidor», Llibret de Falla La Font, 2011
  • «El meu país», Obrint pas, Coratge, 2011
  • «L'illa de gel que navega a la deriva», Llibret de Falla La Font, 2012
  • «Amor per mort» en Homenatge a la paraula, CEIC Alfons el vell, Gandia, 2012
  • «Més bonica que un sol», Llibre de festes de Pego, 2015
  • «Abaixar els estels», Información d'Alacant, 2015
  • «Junts per l'última carretera» en Jordi, un home singular, Denes, 2016
  • «La Leica» dins de La improbable vida de Joan Fuster, 3i4, 2017
  • «La mar d'Essaouira», Direcció General de l'Institut Valencià de les dones, 2018
  • «Teresa», Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones, 2018
  • «L'estraperlo» en Setze contes de guerra, Publicacions Ajuntament de Pego, 2019
  • «Foc a la llar», en Nit de contes al Palau, Lletra Impresa, 2023
  • «Tota jo em delisc per tu» en Homenatge a la paraula, Lletra Impresa, 2023

Premis literaris[modifica]

  • Premi Blai Bellver, 2006: Mira’m, Amor.
  • Premi Felipe Ramis, 2011: Foc a la llar.
  • Premi Soler i Estruch, 2015: Vestida de lluna.
  • Accèssit Lliure de Narrativa de Dones, 2017: La mar d'Essaouira.
  • Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, 2021: Aire.
  • Lletra Lila, 2022: trajectòria cívica i literària.
  • Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià, 2022: Argila i calç.

Referències[modifica]

  1. ↑ Gomar, Rafa «Mediterraneïtat». Caràcters, València, Segona època, núm.42, Gener. 2008, pàg. 17.[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Mira'm amor, una casualitat». Un faristol per llegir millor. Maite Monar, 6, setembre, 2015.
  3. ↑ Europa Press «L'ontinyentí Sergi Torró i Elvira Cambrils guanyen els Premis de Narrativa i Poesia Ciutat de Xàtiva». Vilaweb, 22-10-2006 [Consulta: 25 juliol 2014].
  4. ↑ «La escritora valenciana Elvira Cambrils clausura el ciclo “Escritoras en la Biblioteca Valenciana”». Elperiodic.com, 21-05-2009 [Consulta: 25 juliol 2014].
  5. ↑ Miquel, Carme «Conviccions d'ara i d'adès». Caràcters, València, Segona època, núm. 52, Juny, 2010.
  6. ↑ «El bes de l'aigua: Quadern de navegació». Pillar Garcia Aparicio i Carles Mulet.[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Escriptora d'escriptors». Berta Rodrigo, Lletres Valencianes, núm, 28. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 12 gener 2016].
  8. ↑ Pellicer, Maria Dolores «Una obra rica en matisos la darrera d'Elvira Cambrils». El Punt Avui, 24-07-2014 [Consulta: 25 juliol 2014].
  9. ↑ Aliaga, Xavier «Ballant amb Elvira Cambrils». El Temps, Juliol, 2014.
  10. ↑ Mir, Josep «Una illa de filòsofes». Revista Lletres Valencianes, núm 37. Arxivat de l'original el 2016-09-19 [Consulta: 13 gener 2016].
  11. ↑ «Una història magnífica». Enric Balaguer, A tall d'invocació, 16, setembre, 2014.
  12. ↑ Prats, Antoni «L'aposta vitalista d'Elvira Cambrils (Elvira Cambrils: Tot el que tinc per ballar amb tu, Edicions del Bullent, Picanya, 2014)». Aiguadolç, L', 43-44, 2015, pàg. 123–128. ISSN: 2386-7388.
  13. ↑ Picó, per Lliris. «La literatura com a autoreinvenció» (en castellà), 30-06-2016. [Consulta: 16 maig 2022].
  14. ↑ «La societat i el món dels nostres dies: Repàs a la creació artística actual (Narrativa)».
  15. ↑ «Elvira Cambrils, Premi ‘Jo Dona’ 2016 – Ràdio Pego». [Consulta: 15 maig 2022].
  16. ↑ «Lliurament de la Lletra Lila». [Consulta: 15 maig 2022].
  17. ↑ Balaguer, Enric. «Algèria, Camus i la Gossa Sorda» (en castellà), 27-12-2018. [Consulta: 16 maig 2022].
  18. ↑ ««M’agradaria més reconeixement? Sí, però no vull que això em preocupe gens»» (en catalan). [Consulta: 16 maig 2022].
  19. ↑ «‘La platja de Camus’», 21-08-2019. [Consulta: 16 maig 2022].
  20. ↑ Lloret, Mercè. «DE LA VALL D'ALBAIDA ESTANT: L'emigració valenciana cap a Algèria per Elvira Cambrils», dilluns, 2 març 2020. [Consulta: 16 maig 2022].
  21. ↑ Aparicio, Pilar Garcia «Una història compromesa i vitalista alhora. (Elvira Cambrils: A la platja de Camus. Edicions del Bullent, Picanya, 2018. 411 pàgines),». Aiguadolç, L', 48, 2019, pàg. 203–206. ISSN: 2386-7388.
  22. ↑ «Elvira Cambrils guanya el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de novel·la amb «Aire»». Nosaltres la veu, 12-06-2021 [Consulta: 10 juliol 2021].
  23. ↑ «‘Aire’», 17-12-2021. [Consulta: 15 maig 2022].
  24. ↑ «Una “novel·la de veus”: “Aire” d’Elvira Cambrils - A tall d'invocació», 07-02-2022. [Consulta: 15 maig 2022].
  25. ↑ «La nova normalitat» (en castellà), 19-01-2022. [Consulta: 16 maig 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elvira_Cambrils_Miralles&oldid=33197468»