Elvira Cambrils

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElvira Cambrils
Elvira Cambrils.jpg
Biografia
Naixement 1955 (63/64 anys)
Educació Universitat de València

Facebook: elvira.cambrils
Modifica les dades a Wikidata

Elvira Cambrils (Pego, Marina Alta, 1955) és una narradora i novel·lista valenciana. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, obté la càtedra de Filosofia de batxillerat l'any 1981 i exerceix la docència en instituts del País Valencià fins al 2015.

Biografia[modifica]

Elvira Cambrils i Miralles naix a Pego el 6 de febrer de 1955 en una família de botiguers. La infantesa transcorre feliç entre els jocs al carrer, l’escola i els estius a la platja. Cursa el batxillerat a Pego i Oliva. Els anys d’universitat a València (1972-1977) són decisius per a la formació d’una nova perspectiva del món. Estudia Filosofia Pura, entra en contacte amb la política i és membre del grup de teatre La Castanya.

Mare d’una xiqueta, el 1981 aconsegueix la càtedra de batxillerat de Filosofia i exerceix la docència per instituts de les comarques centrals valencianes, activitat a la que dedica la vida professional fins a 2015. Naix el segon fill. Cofundadora d’una Ràdio Lliure, hi col·labora amb el magazín setmanal Graffiti (1985-88). Participa en diverses exposicions col·lectives de fotografia (1987-1996) com a membre de l’associació fotogràfica Diafrakma. El compromís polític la du a l’ajuntament de Pego com a regidora entre 1991-94. L'interés per l'escriptura roman latent fins al 1995, quan descobreix en el diari d'un viatge per les Cíclades el poder de les paraules per a recrear la vida. L’any 2000 és decisiu per a l’entrada en l’aventura literària: arran d’un viatge pel mezzogiorno italià i Sicília, rere les petjades d’Ulisses, descobreix l’escriptura dietarística com a eina d’aprenentatge literari. Les anotacions dels vint-i-tres dies d'aquest viatge li serveixen de base per a una sèrie de relats, alguns dels quals acaben formant part del llibre Mira'm, Amor[1][2] (Bromera, 2007) que guanya el premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva.[3][4] Torna a les ones, ara en una Ràdio Municipal i amb vocació literària, amb Estirant el fil (2003-06), espai setmanal de cròniques de viatges, textos de divulgació filosòfica i contes. El 2004 s’uneix al col·lectiu En defensa del territori.

El premi de narrativa per als primers relats de ficció l’anima a indagar en el camp de la novel·la i, a l’edat en què s’espera que una escriptora arribe a la plenitud, s’endinsa en les beceroles de la narrativa amb penes, treball i frustracions; però, també, amb tantes alegries i hores de felicitat que no pot renunciar-hi. De la mà de Maria Cambrils, la feminista oblidada, i la història recent del país, escriu El bes de l'aigua (Edicions del Bullent, 2010), la primera novel·la.[5][6][7][8] Col·labora amb una sèrie de contes i relats en diverses publicacions. Foc a la llar guanya el XXX premi de narrativa breu Felipe Ramis, 2011, convertint-se en la primera dona a rebre aquest guardó. Publica la segona novel·la, Tot el que tinc per ballar amb tu (Edicions del Bullent, 2014), [9][10][11][12] de la qual es fa ressò la premsa especialitzada. Amb Vestida de lluna (Edicions del Bullent, 2016), premi Soler i Estruch de narrativa, un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la, explora el terreny de l'autoficció.

Participa en trobades literàries com Escriptores en la Biblioteca Valenciana, sant Miquel dels Reis, 2009; Nit de contes al palau, Gandia, 2012; Tertúlia literària amb Carles Mulet, Jesús Pobre, 2014 o La societat i el món dels nostres dies: Repàs a la creació artística actual (Narrativa), Seu Universitat d’Alacant La Nucia, 2015.

El 2016, la Regidoria d’Igualtat de l’ajuntament de Pego li concedeix el premi Jo, dona en reconeixement a la tasca cívica per la igualtat de gèneres.

El 2017 la Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones li concedeix l’accèssit lliure de Narrativa de Dones pel relat La mar d’Essaouira. Publica el conte Ariadna adormida en Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2018. Amb la tercera novel·la, A la platja de Camus (Edicions del Bullent, 2018), una història a quatre veus sobre la dificultat d'arribar a la veritat, l'autora s'endinsa en els mecanismes del procés cognitiu dins de la ficció.

És sòcia d’Acció Cultural del País Valencià, de l’Institut d’Estudis Comarcals Marina Alta, de l’Associació cultural Atzaïla de Pego i de l’Associació d’Escriptores en Llengua Catalana.

Publicacions[modifica]

Novel·la[modifica]

  • El bes de l'aigua, 2010
  • Tot el que tinc per ballar amb tu, 2014
  • A la platja de Camus, 2018

Narrativa[modifica]

  • Mira'm, Amor, 2007
  • Vestida de lluna, 2016

Contes i relats en publicacions diverses[modifica]

  • Cau la nit sobre Ortígia, Ex-libris, Butlletí de la Biblioteca pública municipal de Pego, 2005
  • «Diàleg dels ninots», Llibret de Falla El Convent de Pego, 2009
  • «L’espera d'Erbill», Catàleg d’escriptors de Pego, Biblioteca pública municipal de Pego, 2010
  • «La plaça del sortidor», Llibret de Falla La Font, 2011
  • «El meu país», Obrint pas, Coratge, 2011
  • Foc a la llar, web Ajuntament de La Vila Joiosa, 2011
  • «L'illa de gel que navega a la deriva», Llibret de Falla La Font, 2012
  • «Amor per mort» en Homenatge a la paraula, CEIC Alfons el vell, Gandia, 2012
  • «Més bonica que un sol», Llibre de festes de Pego, 2015
  • «Abaixar els estels», Información d’Alacant, 2015
  • «Junts per l’última carretera» en Jordi, un home singular, Denes, 2016
  • «La Leica» dins de La improbable vida de Joan Fuster, 3i4, 2017
  • Ariadna adormida, Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2018
  • «La mar d’Essaouira», Direcció General de l’Institut Valencià de les dones, 2018
  • «Teresa», Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones, 2018

Premis Literaris[modifica]

- Premi Blai Bellver, 2006: Mira’m, Amor

- Premi Felipe Ramis, 2011: Foc a la llar

- Premi Soler i Estruch, 2015: Vestida de lluna.

- Accèssit Lliure de Narrativa de Dones, 2017: La mar d’Essaouira.

Referències[modifica]

  1. Gomar, Rafa «Mediterraneïtat». Caràcters, València, Segona època, núm.42, Gener. 2008, pàg. 17.
  2. «Mira'm amor, una casualitat». Un faristol per llegir millor. Maite Monar, 6, setembre, 2015.
  3. Europa Press «L’ontinyentí Sergi Torró i Elvira Cambrils guanyen els Premis de Narrativa i Poesia Ciutat de Xàtiva». Vilaweb, 22-10-2006 [Consulta: 25 juliol 2014].
  4. «La escritora valenciana Elvira Cambrils clausura el ciclo “Escritoras en la Biblioteca Valenciana”». Elperiodic.com, 21-05-2009 [Consulta: 25 juliol 2014].
  5. Miquel, Carme «Conviccions d'ara i d'adès». Caràcters, València, Segona època, núm. 52, Juny, 2010.
  6. ‘El Bes de l’Aigua’, l’última novel·la d’Elvira Cambrils, ja a les llibreries
  7. «El bes de l'aigua: Quadern de navegació». Pillar Garcia Aparicio i Carles Mulet.
  8. «Escriptora d'escriptors». Berta Rodrigo, Lletres Valencianes, núm, 28.
  9. Pellicer, Maria Dolores «Una obra rica en matisos la darrera d'Elvira Cambrils». El Punt Avui, 24-07-2014 [Consulta: 25 juliol 2014].
  10. Aliaga, Xavier «Ballant amb Elvira Cambrils». El Temps, Juliol, 2014.
  11. Mir, Josep «Una illa de filòsofes». Revista Lletres Valencianes, núm 37.
  12. «Una història magnífica». Enric Balaguer, A tall d'invocació, 16, setembre, 2014.

Enllaços externs[modifica]