4 de novembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Novembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de novembre o 4 de santandria[1] és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs. Queden 57 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1519 - València: comença la revolta de les germanies.
- 1926 - Estagell i Prats de Molló: les autoritats franceses desarticulen l'intent d'invasió de Catalunya conegut com a Fets de Prats de Molló, organitzat per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català.
- Resta del món
- 1219 - Cinquena Croada: conquesta de Damiata, al Baix Nil.
- 1835 - San Patricio (Texas): l'exèrcit mexicà perd a la batalla de Lipantitlán contra els independentistes texans en la Guerra d'Independència de Mèxic.
- 1869 - Primer número de la revista científica Nature.
- 1918 - I Guerra Mundial: l'Imperi Austrohongarès es rendeix davant d'Itàlia.
- 1922 - Howard Carter i el seu equip descobreixen l'entrada de la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis.
- 1936 - Madrid: Frederica Montseny assumeix la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya.[2]
- 1939 - II Guerra Mundial: el Congrés dels Estats Units aprova la Llei de Neutralitat de 1939, la qual impulsa el sistema del "cash and carry" (pagament en efectiu d'armament i transport a càrrec del comprador).
- 1946 - Creació de la UNESCO.
- 1966 - Gran inundació de l'Arno a Florència, que destrueix o danya una gran quantitat de bens culturals i artístics i causa 101 morts.
- 1995 - Yitzhak Rabin, primer ministre d'Israel, és assassinat per l'extremista Yigal Amir.
- 2008 - Barack Obama guanya les eleccions presidencials dels EUA i esdevé el primer president negre d'aquest país.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1569, València: Guillem de Castro i Bellvís, dramaturg i poeta en llengua castellana, un dels creadors de la comèdia del Segle d'Or (m. 1631).
- 1798, Barcelona: Bonaventura Carles Aribau, escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari.
- 1821, Reus, Baix Camp: Antoni de Bofarull i de Brocà, historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català (m. 1892).
- 1827, Vic (Osona): Teresa Saits i Vilardebò, religiosa fundadora de la congregació de les Religioses de Sant Felip Neri i la Puríssima Concepció (m. 1856).
- 1863, Vulpellacː Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (m. 1939).[3]
- 1865, Calonge, Empordà: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari surotaper i polític de la Lliga Regionalista.
- 1869, Palma, Mallorca: Maria Antònia Salvà i Ripoll, poetessa mallorquina.
- 1920, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim Jordi-Pere Cerdà, poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya del Nord (m. 2011).
- 1940, Barcelona: Tomàs Alcoverro i Muntané, periodista català.
- 1946, Barcelona: Joan Baixas i Arias, pintor, director d'escena i titellaire.
- 1957, Figueresː Fàtima Bosch i Tubert, bioquímica catalana experta en l'estudi de la diabetis mellitus.[4]
- Resta del món
- 1836, Madrid: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista espanyol.
- 1868, Valga, Galícia, Espanya: La Bella Otero, ballarina espanyola famosa internacionalment al final del s. XIX.
- 1869, Saint Louis (Missouri), Estats Units: Edward Abeles, actor.
- 1872, Islington, Middlesex: Richard Henry Walthew, compositor anglès.
- 1908, Łódź (Polònia): Józef Rotblat, físic nuclear polonès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1995 (m. 2005).
- 1913, St. Cloud (Minnesota), Estats Units: Gig Young, actor estatunidenc.
- 1918, Mount Vernon, Nova York, Estats Units: Art Carney, actor i productor estatunidenc.
- 1919, Nova York, Estats Units: Martin Balsam, actor estatunidenc de teatre, cinema i televisió (m. 1996).[5]
- 1922, Canes, França: Gérard Philipe, actor francès (m. 1959).
- 1929, Bangalore, l'Índia: Shakuntala Devi, coneguda com la "dona ordinador", va entrar en el Llibre dels Records Guiness l'any 1982.
- 1933, Xangai (Xina): Charles Kao, enginyer electrònic i físic xinès, Premi Nobel de Física de l'any 2009.
- 1952, Mansura (Egipte): Tauadros II, 118è papa copte.
- 1963, Madrid, Rosario Flores, cantant i actriu espanyola.
- 1970, Uppsala, Suècia: Malena Ernman, cantant lírica sueca, mare de l'activista mediambiental Greta Thunberg.[6]
- 1978: Miha Valič, alpinista eslovè.
- 1990, Florència: Rachele Bruni, nedadora italiana, especialitzada en carreres de llarga distància en aigües obertes.[7]
- 1991, Downingtown, Pennsilvània: Adriana Chechik, actriu porno estatunidenca.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1883 - Sabadell: Josep de Calassanç Duran i Mimó, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1904 - Palma, Mallorcaː Emília Sureda i Bimet, poetessa mallorquina (n. 1865).[8]
- Resta del món
- 1874: François Dauverné, músic francès del Romanticisme.
- 1918 - Mèxic D.F.: Joaquín Valverde y Sanjuán, compositor de sarsueles espanyol (n. 1875).
- 1921 - Tòquio (Japó): Hara Takashi, també anomenat Hara Kei, va ser un periodista i polític japonès que va ser primer ministre de 1918 a 1921 (n. 1856).[9]
- 1995 - Tel Aviv (Israel): Yitzhak Rabin, primer ministre d'Israel (n. 1922).[10]
- 2008 - Los Angeles, EUA: Michael Crichton , escriptor i productor de cinema estatunidenc (n. 1942).[11]
- 2011 - Wayland, Massachusetts (EUA): Norman Foster Ramsey, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1989 (n. 1915).
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: sants Filòlog de Sinope, un dels Setanta deixebles; Vidal i Agrícola de Bolonya, màrtirs; Amanç de Rodés, bisbe; Emeric d'Hongria, príncep; Fèlix de Valois, llegendari frare fundador de l'Orde Trinitari; Francesca d'Amboise, duquessa i fundadora de les Monges Carmelites; Carles Borromeo, bisbe; sant Joan III Ducas Vatatzes (només a l'Església Ortodoxa).
Referències[modifica]
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari Català de l'Alguer (en català). L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «4 de novembre de 1936, Frederica Montseny, primera dona ministra de l'estat». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2021].
- ↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 144. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Martin Balsam | American actor» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Malena Ernman» (en anglès). Opera Arias. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «BRUNI Rachele - Olympic Marathon Swimming | Italy», 22-09-2016. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Marquès, Isabel Peñarrubia i; Alomar, Maria-Magdalena. "De mi no en fan cas...": vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936). L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 181-198. ISBN 978-84-9883-198-6.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Yitzhak Rabin | Biography, Nobel Peace Prize, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Michael Crichton | Biography, Books, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de novembre. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de novembre |