10 de novembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Novembre 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 10 de novembre o 10 de santandria[1] és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 51 dies per finalitzar l'any.
Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1839.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1009 - Primera consagració de l'abadia de Sant Martí del Canigó, per l'abat Oliba.
- 1314 - Catalunya: l'infant Alfons, el futur Alfons III, es casa amb Teresa d'Entença, amb la qual cosa el comtat d'Urgell torna a la família del Casal de Barcelona, després de quatre segles (Borrell II va ser el darrer comte de Barcelona que alhora ho era d'Urgell).
- 1347 - Casament de Jaume III de Mallorca i Violant de Vilaragut, que tingueren dues filles.
- 1907 - Barcelona: Fundació del Club Natació Barcelona, degà de la natació espanyola, fundador de les federacions catalana i espanyola i inspirador del Comitè Olímpic Espanyol.
- 1976 - Andorra la Vella: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- Resta del món
- 1775 - Tun Tavern (Pennsilvània, Estats Units): Es funda el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica.
- 1808 - Gamonal (Província de Burgos, Castella i Lleó): després de guanyar a la batalla de Gamonal Napoleó Bonaparte va fer de Burgos la seva capital fins a ocupar Madrid durant la Guerra del Francès.
- 1862 - Sant Petersburg, Rússia: Estrena de La forza del destino (La força del destí), òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi
- 1924 - Comença les seves emissions des de Madrid Radio España, segona emissora de l'estat, amb el nom d'EAJ-2.
- 1969 - Estats Units: primera emissió de l'educativa sèrie de televisió Barri Sèsam.
Naiximents[modifica]
- Països Catalans
- 1786 - València (País Valencià): Vicent Salvà i Pérez, llibreter, polític, bibliògraf i editor literari valencià (m. 1849).
- 1890 - Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental): Joan Vila i Puig, pintor paisatgista català (m. 1963).
- 1919 - Barcelona (Barcelonès): Josep Maria Caffarel i Fàbregas, actor (m. 1999).
- 1961 - Barcelona: Ester Formosa, actriu i cantant, professora de veu creativa i cant.[2]
- 1977 - Alacant: Cristina Rodríguez Armigen, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IXa legislatura.
- 1990 - Badalona (Barcelonès): Mireia Belmonte, nedadora catalana.
- Resta del món
- 1483 - Eisleben (Alemanya): Martí Luter, teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany (m. 1546).
- 1668 - París (França): François Couperin, compositor, organista i clavecinista francès (m. 1733).
- 1812 - Xiangyin, Hunan (Xina): Zuo Zongtang, polític i militar xinès de finals de la dinastia Qing. (m. 1885).[3]
- 1842 - Pescia, Toscana: Gialdino Gialdini, compositor italià (m. 1919.)
- 1895 - New Brighton, Nova York: Mabel Normand, popular actriu estatunidenca de cinema mut, guionista, directora i productora.
- 1910 - Xiangyin, Xina: Zhang Leping, dibuixant xinés (m. 1992).
- 1918 - Solin, Alemanya: Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 2007).
- 1925 - Gal·les, Regne Unit : Richard Burton, actor gal·lès (m. 1984).
- 1939 - Pine Ridge (Dakota del Sud), EUA : Russell Means, actor i activista sioux (m. 2012).
- 1942 - Syracusa, Nova York (EUA): Robert F. Engle, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2003.
- 1943 - Bristol: Rosalind Hursthouse, filòsofa moral neozelandesa, d'origen anglès.
- 1949 - Seattle, Washington (EUA): Ann Reinking, actriu, ballarina i coreografa estatunidenca.
- 1955 - Bradford, Anglaterra: Clare Higgins, actriu britànica.[4]
- 1956 - Lleó: Margarita Robles, jutgessa i política espanyola, actual ministra de Defensa d'Espanya, primera dona a Espanya a presidir una sala del Penal, i a presidir una audiència -la de Barcelona.[5]
- 1965 - Tolosa de Llenguadoc: Patrícia Gómez Picard, infermera i política balear, consellera del Govern Balear en la IX legislatura.
- 1971 - Holstebro, Dinamarca: Anne Fortier, escriptora canadencodanesa.[6]
- 1976 - Bari: Eleonora Forenza, política italiana.[7]
- 1978 - Edimburg: Ruth Davidson, política i periodista escocesa, líder del Partit Conservador Escocès de 2011 a 2019.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1912, Barcelona: Elisa Carbó i Ferrer, empresària catalana, mare del pintor Ramon Casas.
- 1919, Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català (n. 1858).
- 1950, Barcelona: Josefina Huguet, soprano lleugera o coloratura catalana, la primera soprano catalana que enregistrà un disc d'òpera.[8]
- 1991, Barcelona: Montserrat Roig i Fransitorra, escriptora en català de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics (n. 1946).[9]
- Resta del món
- 461, Roma, Itàlia: Papa Lleó I, clergue catòlic italià (n. 400).
- 1209, Carcassona, Vesomtat de Carcassonaː Ramon Roger Trencavell, vescomte de Carcassona, Rasés, Besiers i Albi (n. 1185).[10]
- 1783: Marianne Pirker, cantant alemanya (n. 1717).
- 1793, Bourg-Beaudouin, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (n. 1734).
- 1891, Marsella, França: Arthur Rimbaud, poeta francès (36 anys).
- 1938, Ankara, Turquia: Mustafà Kemal Atatürk, primer President de Turquia (n. 1881).[11]
- 1982, Moscou, URSS: Leonid Bréjnev, polític comunista soviètic (n. 1906).[11]
- 2006, Montecito, Califòrnia, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc (n. 1919).
- 2008, Sud-àfrica: Miriam Makeba després d'un concert contra el racisme (n. 1932).[12]
- 2009, Neustadt am Rübenberge, Alemanya: Robert Enke, porter de futbol mort a causa de suïcidi (32 anys).
- 2018, Barcelona: Carme Serra i Cantarell, gravadora i pintora catalana.[13]
Festes i commemoracions[modifica]
- Festa Local d'Arenys de Munt a la comarca del Maresme
- Dia de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament, segons la UNESCO
- Santoral: sants Quart de Beritus i Sosípatre d'Iconi, dos dels Setanta deixebles; Lleó I, papa; Just de Canterbury, bisbe; Andreu Avel·lí, prevere teatí.
Referències[modifica]
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer (en català). L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «Ester Formosa». Satélite K. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ SensaCine. «Clare Higgins» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Margarita Robles Fernández - XIV Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Summary Bibliography: Anne Fortier». [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «8th parliamentary term | Eleonora FORENZA | MEPs | European Parliament» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Montserrat Roig i Fransitorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «RAYMOND ROGER de Béziers» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ 11,0 11,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ S'ha mort la llegendària cantant sud-africana Miriam Makeba - Vilaweb.cat
- ↑ «Carme Serra i Cantarell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 octubre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de novembre
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de novembre. |