10 de novembre
Aparença
<< | Novembre 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
Tots els dies |
El 10 de novembre o 10 de santandria[1] és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 51 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1009 - Primera consagració de l'abadia de Sant Martí del Canigó, per l'abat Oliba.
- 1314 - Catalunya: l'infant Alfons, el futur Alfons III, es casa amb Teresa d'Entença, amb la qual cosa el comtat d'Urgell torna a la família del Casal de Barcelona, després de quatre segles (Borrell II va ser el darrer comte de Barcelona que alhora ho era d'Urgell).
- 1347 - Casament de Jaume III de Mallorca i Violant de Vilaragut, que tingueren dues filles.
- 1897 - València: gran crescuda del riu Túria.[2]
- 1907 - Barcelona: Fundació del Club Natació Barcelona, degà de la natació espanyola, fundador de les federacions catalana i espanyola i inspirador del Comitè Olímpic Espanyol.
- 1976 - Andorra la Vella: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- Resta del món
- 1775 - Tun Tavern (Pennsilvània, Estats Units): Es funda el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica.
- 1808 - Gamonal (Província de Burgos, Castella i Lleó): després de guanyar a la batalla de Gamonal Napoleó Bonaparte va fer de Burgos la seva capital fins a ocupar Madrid durant la Guerra del Francès.
- 1862 - Sant Petersburg, Rússia: Estrena de La forza del destino (La força del destí), òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi
- 1924 - Comença les seves emissions des de Madrid Radio España, segona emissora de l'estat, amb el nom d'EAJ-2.
- 1969 - Estats Units: primera emissió de l'educativa sèrie de televisió Barri Sèsam.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1786 - València (País Valencià): Vicent Salvà i Pérez, llibreter, polític, bibliògraf i editor literari valencià (m. 1849).
- 1890 - Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental): Joan Vila i Puig, pintor paisatgista català (m. 1963).
- 1919 - Barcelona (Barcelonès): Josep Maria Caffarel i Fàbregas, actor (m. 1999).
- 1961 - Barcelona: Ester Formosa, actriu i cantant, professora de veu creativa i cant.[3]
- 1977 - Alacant: Cristina Rodríguez Armigen, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IXa legislatura.[4]
- 1990 - Badalona (Barcelonès): Mireia Belmonte, nedadora catalana.
- Resta del món
- 1483 - Eisleben (Alemanya): Martí Luter, teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany (m. 1546).
- 1668 - París (França): François Couperin, compositor, organista i clavecinista francès (m. 1733).
- 1812 - Xiangyin, Hunan (Xina): Zuo Zongtang, polític i militar xinès de finals de la dinastia Qing. (m. 1885).[5]
- 1842 - Pescia, Toscana: Gialdino Gialdini, compositor italià (m. 1919.)
- 1887 - Galați: Elisa Leonida Zamfirescu, enginyera i investigadora romanesa (m. 1973).[6]
- 1895 - New Brighton, Nova York: Mabel Normand, popular actriu estatunidenca de cinema mut, guionista, directora i productora.
- 1910 - Xiangyin, Xina: Zhang Leping, dibuixant xinés (m. 1992).
- 1918 - Solin, Alemanya: Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 2007).
- 1925 - Gal·les, Regne Unit: Richard Burton, actor gal·lès (m. 1984).
- 1928 - Roma: Ennio Morricone, músic italià, compositor de bandes sonores i director d'orquestra (m. 2020)[7]
- 1939 - Pine Ridge (Dakota del Sud), EUA: Russell Means, actor i activista sioux (m. 2012).
- 1942 - Syracusa, Nova York (EUA): Robert F. Engle, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2003.
- 1943 - Bristol: Rosalind Hursthouse, filòsofa moral neozelandesa, d'origen anglès.
- 1947 - Poole, Dorset, Anglaterra: Greg Lake, baixista anglès, membre fundador de King Crimson i Emerson, Lake & Palmer (m. 2016).[8]
- 1949 - Seattle, Washington (EUA): Ann Reinking, actriu, ballarina i coreografa estatunidenca.
- 1955 - Bradford, Anglaterra: Clare Higgins, actriu britànica.[9]
- 1956 - Lleó: Margarita Robles, jutgessa i política espanyola, actual ministra de Defensa d'Espanya, primera dona a Espanya a presidir una sala del Penal, i a presidir una audiència -la de Barcelona.[10]
- 1960 - Portchester, Anglaterra: Neil Gaiman, autor de còmics i escriptor de ciència-ficció i fantasia.[11]
- 1965 - Tolosa de Llenguadoc: Patrícia Gómez Picard, infermera i política balear, consellera del Govern Balear en la IX legislatura.
- 1971 - Holstebro, Dinamarca: Anne Fortier, escriptora canadencodanesa.[12]
- 1976 - Bari: Eleonora Forenza, política italiana.[13]
- 1978 - Edimburg: Ruth Davidson, política i periodista escocesa, líder del Partit Conservador Escocès de 2011 a 2019.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1912, Barcelona: Elisa Carbó i Ferrer, empresària catalana, mare del pintor Ramon Casas.
- 1919, Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català (n. 1858).
- 1950, Barcelona: Josefina Huguet, soprano lleugera o coloratura catalana, la primera soprano catalana que enregistrà un disc d'òpera.[14]
- 1991, Barcelona: Montserrat Roig i Fransitorra, escriptora en català de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics (n. 1946).[15]
- 2018, Monestir de Montserrat, Bages: Lluís Duch i Álvarez, monjo benedictí i antropòleg català.[16]
- Resta del món
- 461, Roma, Itàlia: Papa Lleó I, clergue catòlic italià (n. 400).
- 1209, Carcassona, Vescomtat de Carcassonaː Ramon Roger Trencavell, vescomte de Carcassona, Rasés, Besiers i Albi (n. 1185).[17]
- 1783: Marianne Pirker, cantant alemanya (n. 1717).
- 1793, Bourg-Beaudouin, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (n. 1734).
- 1891, Marsella, França: Arthur Rimbaud, poeta francès (36 anys).
- 1928, Berlínː Anita Berberː ballarina, actriu i escriptora alemanya, pintada per Otto Dix.[18]
- 1938, Ankara, Turquia: Mustafà Kemal Atatürk, primer President de Turquia (n. 1881).[19]
- 1967, Knoxville, Tennessee: Ida Cox, cantant i compositora estatunidenca de blues i jazz (n. 1896).[20]
- 1982, Moscou, URSS: Leonid Bréjnev, polític comunista soviètic (n. 1906).[19]
- 1986, Santa Monica, Califòrniaː Leona Woods, física nuclear americana (n. 1919).[21]
- 1994, Beverly Hills, Califòrnia: Carmen McRae, cantant de jazz nord-americana.[22]
- 2006, Montecito, Califòrnia, EUA: Jack Palance, actor estatunidenc (n. 1919).
- 2007, Nova York, Nova York (EUA): Norman Mailer, novel·lista, periodista, assagista, poeta, dramaturg, guionista i director cinematogràfic americà (n. 1923).[23]
- 2009, Neustadt am Rübenberge, Alemanya: Robert Enke, porter de futbol mort a causa de suïcidi (32 anys).
- 2018, Barcelona: Carme Serra i Cantarell, gravadora i pintora catalana.[24]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa Local d'Arenys de Munt a la comarca del Maresme
- Dia de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament, segons la UNESCO
- Santoral: sants Quart de Beritus i Sosípatre d'Iconi, dos dels Setanta deixebles; Lleó I, papa; Just de Canterbury, bisbe; Andreu Avel·lí, prevere teatí.
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «La avenida del río Turia del 10 de noviembre de 1897». Levante-EMV, 28-06-2021 [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ «Ester Formosa». Satélite K. Arxivat de l'original el 2021-10-08. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Ficha del diputado/a. Cristina Rodríguez Armigen». Corts Valencianes. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ García García, Laura. «Elisa Leonida Zamfirescu, la primera ingeniera de Europa» (en castellà). Mujeres con ciencia, 01-09-2014. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «Mor Ennio Morricone, el gran compositor de bandes sonores del cinema». 324.cat, 06-07-2020. [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ «Emerson, Lake & Palmer». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ SensaCine. «Clare Higgins» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Margarita Robles Fernández - XIV Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Neil Gaiman | Biography». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Summary Bibliography: Anne Fortier». [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «8th parliamentary term | Eleonora FORENZA | MEPs | European Parliament» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Montserrat Roig i Fransitorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Mor Lluís Duch, un dels grans intel·lectuals que ha donat Montserrat». Catalunya Religió, 10-11-2018.
- ↑ «RAYMOND ROGER de Béziers» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Zubiaur, Ibon «[://www.elcorreo.com/culturas/territorios/bailarina-escandalo-20170819071013-ntrc.html La bailarina del escándalo]». Diario El Correo, 19-08-2017.
- ↑ 19,0 19,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Komara, Edward. «Ida Cox». A: Encyclopedia of the Blues (en anglès). Routledge, 2006, p. 235-236. ISBN 0-415-92699-8.
- ↑ «Leona Marshall Libby - Nuclear Museum» (en anglès americà). [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «Carmen McRae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «10 de novembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «10 de novembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de novembre