Reportatge

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu és testimoni d'accions espontànies, que explica històries amb paraules, imatges i sons.

Què és un reportatge?[modifica | modifica el codi]

El reportatge és l’ampliació d’una notícia. Quan succeeix una notícia important el reporter ha de tenir més informació sobre la notícia d’actualitat. El reporter s'ha d'apropar a la notícia i preguntar als protagonistes i als testimonis de la notícia.[1]

Estructura d'un reportatge[modifica | modifica el codi]

L’estructura d’un reportatge està composta per tres parts:

  • El titular. El títol del reportatge té la funció de ser la primera cosa que el públic veurà i la que més cridarà l’atenció. Per això va destacat tipogràficament i contempla avanttítol i subtítol.
  • El lead/entradeta. Té la funció de atraure al lector, va seguit del títol i s’explica la informació més rellevant del reportatge.  
  • El cos. No té una estructura fixa, ja que depèn de la forma de treballar de cada periodista. Conté la informació més rellevant de la investigació, ja que a dins del cos hi ha: les xifres i dades més rellevants, testimonis, valoracions personals de les persones implicades i del mateix periodista i tot tipus de material complementari.[2]  

Tipus de reportatge[modifica | modifica el codi]

Podem diferenciar quatre tipus de reportatge:

  • Reportatge de esdeveniments:

En aquest tipus de reportatge es presenta una visió estàtica dels fets. Els esdeveniments s’agrupen per ordre de importància. Aquest tipus de reportatge és perfecte per a la descripció, ja que es presenten els fets de manera simultània. 

  • Reportatge d'acció:

En aquest tipus de reportatge es dóna una visió dinàmica dels fets. El periodista segueix el ritme de l'evolució, ja que presenta la historia des de dins dels esdeveniments. Aquest tipus de reportatge es recomanable per a la narració, ja que segueix l'evolució temporal dels esdeveniments.

  • Reportatge de cites:

Aquest tipus de reportatge el coneixement com entrevista. No hi ha normes establertes, però es recomanable seguir unes pautes de conducta per no tindre un diàleg forçat amb l’interlocutor.

  • Reportatge curt:

Son relats que donen continuïtat a fets importants, la seva missió es mantindrà viva l’atenció del públic, per això dóna més rellevància als detalls ambientals i d’interès humà.[3]

Passos a seguir per fer un reportatge[modifica | modifica el codi]

Investigació[modifica | modifica el codi]

Una bona recerca d’informació és clau per a fer un bon reportatge. La informació ha de ser extensa i contrastada.

Organització de la informació[modifica | modifica el codi]

Aquest pas també és molt important, ja que no tota la informació que es recopila es rellevant, per tant, hi ha que descartar la informació que no sigui important i després tornar a ordenar la informació que serà el cos del reportatge.

Redacció[modifica | modifica el codi]

En aquest pas trobem dos apartats:

  • Introducció del tema
  • Desenvolupament de la notícia

Presentació[modifica | modifica el codi]

La presentació és l’últim pas, la forma com es presenta la informació és un aspecte a tenir en compte, cal triar bones imatges, documents complementaris que estiguin acords amb la informació que es proporciona.[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Els reportatges recullen fets que no sempre són d'estricta actualitat
  • El reportatge acostuma a ser més complet i extens que la notícia
  • Pot incloure opinions dels testimonis i protagonistes, anècdotes, etc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «EL REPORTATGE» (en català). Edu365.cat. [Consulta: 4 maig 2016].
  2. «EL REPORTATGE» (en català). Mercè Teixidó Tàsies. [Consulta: 4 maig 2016].
  3. «Tipos de reportaje» (en castellano). J.L. Martínez Albertos. [Consulta: 4 maig 2016].
  4. «EL REPORTATGE» (en català). Mercè Teixidó Tàsies, 2008/2009. [Consulta: 4 maig 2016].