Periodisme esportiu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Comentaristes televisius d'un partit de la lliga ACB de bàsquet

El periodisme esportiu és una especialitat professional de l'ofici del periodisme que utilitza diversos gèneres per a tractar la informació esportiva.[1] El bon periodisme esportiu és un dels gèneres periodístics més exigents que ha de posar en relació l'entreteniment amb el llenguatge simple.[1]

Periodisme esportiu a Catalunya[modifica]

La crònica esportiva, amb voluntat informativa i literària, fou un fenomen decisiu en la modernització del periodisme català, durant el període d'entreguerres, del 1918 al 1936. Els primer diaris esportius a Catalunya foren El Cazador (1856), el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (1878) i L'Excursionista (1878).[2] Després en vingueren d'altres com Mundo Deportivo (1906), L'Esport Català, La Nau dels Esports i La Rambla. Entre les personalitats més destacades de l'inici d'aquesta especialitat a Catalunya hi hagué Narcís Masferrer i Sala, Just Cabot i Ribot, Lluís Aymamí i Baudina, Francisco Madrid, Vicenç Bernades i Viusà, Xavier Regàs i Castells, Joaquim Ventalló i Vergés, Antoni Vilà i Bisa, Carles Sindreu i Pons i Josep Maria Planes i Martí.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Periodisme esportiu Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Joaquín Marín Montín. Imagen, comunicación y deporte : una aproximación teórica. Editorial Visión Libros, 2009, p. 212–. ISBN 978-84-9983-450-4. 
  2. Figueres, Josep Maria «Notes sobre un segle de revistes i diaris esportius». Annals del periodisme català [Consulta: 11 juny 2015].
  3. Casasús, Josep Maria «Clàssics catalans del periodisme esportiu». Annals del Periodisme Català, 20, 1992 [Consulta: 11 juny 2015].