Notícia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada del The New York Times de l'11 de novembre de 1918, dia de l'armistici que posà fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. La premsa ha estat una de les formes més comunes de transmetre les notícies.

En periodisme, una notícia o nova és qualsevol alteració innovadora en l'ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referència per a una comunitat. Es tracta d'un gènere d'informació i, per tant suposadament objectiu, respecte a un article d'opinió. El periodista ha d'explicar els fets de manera breu, senzilla i aclaridora.

Construcció[modifica | modifica el codi]

El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les cinc W (o també, cinc W i una H), de l'escola de periodisme estatunidenca:[1][2][3]

  • Who? (Qui?)
  • What? (Què?)
  • Where? (On?)
  • When? (Quan?)
  • Why? (Per què?)

Alguns autors també afegeixen a la llista una sisena pregunta, How? (Com?), tot i que la seva resposta ja podria haver ser coberta en el What?, Where? o When?.[4]

El periodista ordena les dades en ordre decreixent a la seva importància, a partir de les dades més rellevants i curiosos per arribar als menys significatius.

Trets[modifica | modifica el codi]

Les principals característiques de la notícia a la premsa són les següents:

  • Veracitat: els fets o successos han de ser veritables i, per tant, verificables.
  • Objectivitat: el periodista no s'ha de veure reflectit en ella mitjançant la introducció de cap opinió o judici de valor. A la notícia no ha d'aparèixer qui l'ha redactat, només endevinarà que té un autor perquè en ella es dóna una selecció de la realitat, de manera que el periodista escull els elements que li semblen interessants i rellevants. Però en cap cas es mostrarà la seva opinió.
  • Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògica.
  • Brevetat: els fets han de ser presentats breument, sense reiteracions o dades irrellevants.
  • Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.
  • Actualitat: no és notícia el que no és nou. Això fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d'altres esdeveniments i constitueix una de les principals crítiques al periodisme d'actualitat.
  • Novetat: els successos han de ser nous, desacostumats o rars.
  • Interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic del mitjà o saber generar-los, per això la tendència ideològica i de selecció de temes de cada mitjà condiciona el tipus de notícies que hi apareixen, amb una certa tendència a privilegiar les notícies negatives o de successos per l'alt impacte emocional que susciten.
  • Proximitat: els successos lliurats provoquen major interès si són propers al receptor.
  • Prominència: la notícia provoca major interès si les persones involucrades són importants i conegudes.
  • Repercussió: si es tracta d'un tema amb repercussions a la vida real de les persones, augmenta la seva rellevància.
  • Oportunitat: com més ràpid es doni a conèixer un fet noticiós, major valor té.
  • Desenllaç: algunes notícies mantenen l'interès del públic tot esperant el desenllaç que pot resultar sorprenent.
  • Tema: les notícies relacionades amb certs àmbits resulten atractives en si mateixes, per exemple, els avanços científics.
  • Servei: una notícia es pot percebre com a tal en funció del servei que presti i que ajudi a prendre decisions.

La notícia és un relat d'un esdeveniment d'actualitat, que desperta l'interès del públic. El periodista té la responsabilitat de relatar amb la major objectivitat i veracitat possible com s'ha produït aquest esdeveniment. Les seves funcions estan clarament delimitades i el periodista ha de complir amb el màxim rigor professional.

El lector rep la informació sense cap tipus de valoració personal. Quan el periodista relata la notícia no ha de pretendre ser el més original i creatiu, sinó el més objectiu, veraç i precís. L'estil lingüístic està definit per les següents normes: clar, concret, precís.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La notícia consisteix a passar a un discurs o text uns fets, per tant està subjecta a convencions de gènere i estil. Té les següents parts principals:

  • Titular: format per un títol breu i un subtítol que el complementa. De vegades, hi ha també l'avanttítol, La funció del titular és atreure l'atenció del lector.
  • Sub-titular: Matisa el titular.
  • Entrada o lead: és el primer paràgraf de la notícia en periodisme escrit i sovint radiofònic. Serveix com a resum, ja que generalment proporciona la informació bàsica que respon a les preguntes qui, què, com, quan, on i per què. En televisió el més semblant al lead és l'entradeta del presentador, però en el video no és possible encabir totes les respostes en les seqüències inicials.
  • Cos: exposa de manera ordenada, i mitjançant els diversos paràgrafs, el contingut de la notícia que ja s'ha exposat de forma resumida en l'entrada. Al començament sempre hi ha els fets més importants i cap al final els menys importants. En periodisme escrit, d'aquesta estructura se'n diu «piràmide invertida».

Història[modifica | modifica el codi]

El primer ús documentat d'un servei de missatgeria organitzat per a la difusió dels documents escrits es troba a Egipte, on els faraons van utilitzar missatgers per difondre els seus decrets arreu del territori (2400 aC).[5] Aquesta pràctica podria tenir les seves arrels en un servei més antic de missatgeria oral i podria haver estat construïda sobre una infraestructura preexistent.

A l'Antiga Roma Juli Cèsar va donar a conèixer l'Acta Diurna, uns butlletins governamentals gravats en metall o pedra i col·locats a llocs públics.

A la Xina van circular entre els funcionaris judicials de la darrera dinastia Han (segles II i III) una mena de fulls de notícies governamentals, anomenats tipao. Entre 713 i 734, la dinastia Tang va publicar notícies governamentals a través del Kaiyuan Za Bao, escrit a mà sobre seda i llegit per funcionaris del govern. El 1582 es va produir la primera referència a un full de notícies privat publicat a Pequín, durant els darrers anys de la dinastia Ming.[6]

L'augment de la interacció transfronterera europea durant l'edat moderna va provocar una creixent necessitat d'informació que va ser coberta per uns breus fulls de notícies escrites a mà. El 1556 el govern de Venècia va publicar per primera vegada Notizie scritte, de publicació mensual. Aquests avvisi eren escrits a mà i s'utilitzen per transmetre informació de caràcter polític, militar i econòmic de forma ràpida i eficient a les ciutats italianes durant els segles XVII i XVIII. Tot i que compartien algunes característiques amb els diaris, encara que en general no es consideren plenament diaris.[7] A causa de la baixa taxa d'alfabetització, les notícies eren de vegades difosos per pregoners. Abans de la invenció dels diaris als inicis del segle XVII, a alguns imperis centralitzats ja es van distribuir certs butlletins oficials governamentals i els edictes.

Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien (Johann Carolus, 1605) és considerat el primer diari de la història per la World Association of Newspapers.[8] L'agència de notícies més antiga és l'Agence France-Presse (AFP),[9] fundada el 1835 pel traductor i agent de publicitat parisenc Charles-Louis Havas.

Durant el segle XX les notícies de la premsa havien de ser transmeses a la redacció a través de telefonia mòbil o portades per un reporter. Tot seguit s'iniciava el procés de redacció i transmissió, a través de serveis de cable, i l'edició i configuració, juntament amb altres notícies d'una edició específica. A principis del segle XXI el terme «notícia d'última hora» (en anglès, breaking news) ha esdevingut un dels mots més utilitzats pels serveis de radiodifusió de notícies per cable d'arreu del món, que emeten en directe les vint-i-quatre hores del dia utilitzant tecnologia per satèl·lit per informar dels esdeveniments d'actualitat tan bon punt es produeix la notícia. A través de la ràdio, la televisió, telefonia mòbil i Internet, els esdeveniments recents alimentats de forma instantània arriben a ser de coneixement general al cap d'unes hores o dies.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La construcción de la noticia» (en castellà). Monografias.com.
  2. Rodrigo Alsina, Miquel. La producción de la noticia (en castellà). Barcelona: Paidós, 1989. 
  3. Elisandro, Laura; Gaetano, Laura. «Consideraciones teóricas sobre la construcción de las noticias» (en castellà). Bloc Comunicación, Cultura y Educación.
  4. Hart, Geoff. «The Five W's of Online Help» (en anglès). Geoff-hart.com, 2002.
  5. «United Courier Systems» (en anglès). Ucsams.nl.
  6. Brook, Timothy. The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China. (1998). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-22154-0 (Paperback). Pàgina xxi.
  7. Infelise, Mario. "Roman Avvisi: Information and Politics in the Seventeenth Century." Court and Politics in Papal Rome, 1492–1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. 212,214,216–217
  8. Weber 2006, p. 396; World Association of Newspapers: "Newspapers: 400 Years Young!"
  9. Broderick, James F.; Darren W. Miller. Consider the source: A Critical Guide to 100 Prominent News and Information Sites on the Web (en anglès). Information Today, Inc., 2007, p. 1. ISBN 0-910965-77-3. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Stephens, Mitchell. A History of News. Tercera edició (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2007. ISBN 0195189914.