Acta Diurna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Acta Diürna és un terme en llatí que podria traduir-se com a arxiu diari propi de l'Antiga Roma, eren les minutes quotidianes dels negocis públics i d'esdeveniments socials i polítics.

L'any 69 aC, Juli Cèsar va ordenar que les obres diàries del Senat (acta diürna, commentaria Senatus) foren fetes públiques; després Cèsar August va prohibir-ne la publicació, encara que les accions del Senat van continuar sent registrades i podien llegir-se amb autorització especial.

També va haver-hi anotacions públiques (acta diürna urbis, "minutes diàries de la ciutat") dels esdeveniments de les assemblees populars i els tribunals així com de naixements, morts, matrimonis i divorcis. Aquestes constituïen una gaseta diària, prototip dels moderns diaris.

Les "Actae" es diferenciaven dels "Annales" (que es van interrompre l'any 133 aC) en què en aquests últims només es registraven els assumptes majors i més importants, mentre que en les Acta es registraven els fets ocorreguts de menor importància. La seva publicació va continuar fins a la transferència de la seu de l'imperi a Constantinoble. Avui dia, no queda cap fragment original.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Suetoni, Vides dels dotze cèsars :Wikisource.
  • Petroni, El Satiricón, Pierre Grimal, prefaci de Jean Dutourd, Livre de Poche, 1960
  • André Chastagnol, «Mélanges de l'Ecole française de Rome. Antiquité», t. 99, no 2,1987, p. 905-919 (llegir en línia)
  • Leclerc, Donis Journaux chez els Romains (1838); Renssen, De Diurnis aliisque Romanorum Actis (1857); Hübner, De Senatus Populique Romani Actis (1860); Gaston Boissier, Tacitus and other Roman Studies (Eng. trans., W. G. Hutchison, 1906), pàg. 197-229.