Registre lingüístic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaRegistre lingüístic
Classificació lingüística
ens
objecte
objecte abstracte
classe
rang
classe de llenguoide Modifica el valor a Wikidata

El registre lingüístic[1] o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context. Va estretament lligada a la precisió lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i el receptor.

Cinq registres[modifica]

Se'n poden distingir principalment cinc, que s'agrupen en dos grans grups: els formals i els informals.

Els registres formals s'adeqüen a la normativa i són propis de situacions comunicatives distants o compromeses: són el registre literari, el científico-tècnic i l'estàndard.

Els registres informals no sempre s'adeqüen a la normativa i són propis de situacions comunicatives properes o no compromeses: són el registre col·loquial i el vulgar.

  • a) El registre literari és el propi de la literatura. És un registre culte que normalment inclou mots poc corrents, mots que hom considera cultes, i, en alguns casos, també mots dialectals.
  • c) El registre estàndard també s'adequa a la normativa, però fuig tant dels trets dialectals com de mots poc corrents o d'altres de propis del registre científic i tècnic, de tal manera que pot ser entès per la majoria de parlants.
  • d) El registre col·loquial és el propi dels usos informals, amb la inclusió de trets dialectals, així com d'altres de considerats incorrectes, però fugint del paraules i expressions que hom considera malsonants o grolleres.
  • e) El registre vulgar és també propi dels usos informals, però amb una total manca de refinament, amb la possibilitat d'incloure no només paraules i expressions considerades incorrectes, sinó també de malsonants o grolleres.

Referències[modifica]

  1. Castellà, Josep M. TXT, la lingüística textual aplicada al comentari de textos. Edicions Universitat Barcelona, 2005, p. 6. ISBN 8447529932.