Síndic de greuges
El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.[1]
A Catalunya, la figura del Síndic de greuges té precedents històrics en les assemblees de pau i treva del s. XI així com en els provisors de greuges de l'edat mitjana. El càrrec de síndic de greuges modern va aparèixer per primer cop a la constitució sueca que el va establir el 1809 per solucionar els problemes dels abusos per la via burocràtica o judicial. Per això, sovint es coneix amb el seu nom suec d'Ombudsman. La seva eficàcia és limitada, atès que no pot sancionar les actuacions de l'administració o les autoritats, i per tant té un caràcter més polític que no pas judicial. En alguns països, entre ells Espanya, tal com consta en l'article 162.1.b de la Constitució Espanyola actual, el defensor del poble té la potestat de presentar accions davant un Tribunal Constitucional. En alguns estats el defensor del poble pot començar processos judicials a la Cort Constitucional.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 va preveure el nomenament d'un Síndic de Greuges. Aquesta figura va ser regulada en una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 20 de març de 1984. A Espanya, el defensor del poble està regulat en l'article 54 de la Constitució espanyola de 1978[2]
Síndics de greuges d'arreu del món[modifica]
El càrrec de síndic de greuges pot tenir diversos noms depenent del país o estat:
- Síndic de Greuges de Catalunya, les Illes Balears i País Valencià.
- Raonador del Ciutadà a Andorra.
- Ombudsman a la majoria dels països angloparlants i de l'Europa septentrional.
- Justicia a Aragó.
- Defensor del Pueblo a Espanya.
- Médiateur de la République a França.
- Provedor de Justícia a Portugal.
També existeix el càrrec a l'organització internacional de la Unió Europea:
També existeix el càrrec a diversos municipis de Catalunya.
Defensors del poble a l'Estat espanyol[modifica]
A Espanya hi ha un síndic de greuges a nivell estatal i a més en totes les comunitats autònomes també s'han dotat d'un amb denominacions diverses.[3] El defensor del poble espanyol és designat per les Corts Generals.[4] El defensor del poble autonòmic és designat per l'assemblea legislativa autonòmica i s'encarrega de vetllar pels drets dels administrats respecte l'administració pública tant local com autonòmica. És freqüent que se'ls encarregue vetllar per l'ordenament autonòmic.[3]
La relació entre el defensor del poble estatal i els autonòmics està regulada per l'art. 54 CE i la Llei estatal 36/1985, de 6 de novembre. També les sentències del Tribunal Constitucional 142/1988 i 157/1988 han donat interpretació a aquesta relació.[5]
Els síndics de greuges autonòmics són els següents:[6]
- Ararteko (País Basc), regulat per la Llei 3/1985, de 27 de febrer.
- Síndic de Greuges (Catalunya), regulat per l'art. 35 de l'estatut autonòmic i la Llei 14/1984, de 20 de març (modificada per la Llei 12/1989, de 14 de desembre).
- Valedor do Pobo (Galícia), regulat per l'art. 14 de l'estatut autonòmic i la Llei 6/1984, de 5 de juny (modificada per la Llei 3/1994)
- Defensor del Poble Andalús, regulat per l'art. 46 de l'estatut autonòmic i la Llei 9/1983, d'1 de desembre (modificada per la Llei 3/1996, de 17 de juliol).
- Justícia d'Aragó, regulat pels arts. 33 i 34 de l'estatut autonòmic i la Llei 4/1985, de 27 de juny.
- Diputat del Comú (Canàries), regulat per l'art. 13 de l'estatut autonòmic i la Llei 1/1985, de 12 de febrer.
- Síndic de Greuges (País Valencià), regulat per l'art. 24 de l'estatut autonòmic i la Llei 11/1988, de 26 de desembre.
- Procurador del Comú de Castella i Lleó, regulada per la Llei 2/1994, de 9 de març.
- Síndic de Greuges (Illes Balears), regulat per l'art. 29 de l'estatut autonòmic i la Llei 1/1993, de 10 de març.
- Sindicatures locals (presents en alguns pobles de Catalunya), regulades a Llei 8/1987, Municipal i de règim local de Catalunya, de 15 d'abril[7]
Referències[modifica]
- ↑ Termcat. «síndic de greuges». Cercaterm. [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ Morcillo Moreno, Juana. Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego. Toledo: Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha, 2013, p. 116. ISBN 978-84-691-2594-6.
- ↑ 3,0 3,1 Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 462.
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 45. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 463.
- ↑ Castelao Rodríguez, Julio; González Quinzá, Arturo; Villar Ezcurra, Marta. Régimen local y autonómico. Madrid: Universitas, 1996, p. 462-463.
- ↑ Catalunya. «Ley 8/1987, de 15 de abril, Municipal y de Régimen Local de Cataluña» p. 14945–14974. [Consulta: 5 maig 2022].
Bibliografia[modifica]
- Castelao Rodríguez, Julio; Villar Ezcurra, Marta; González, Arturo. Régimen local y autonómico. Madrid: Universitas, 1996. ISBN 84-7991-057-7.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síndic de greuges |