Vés al contingut

Atemptats de l'11 de setembre de 2001

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptats de l'11 de setembre de 2001
Fotomuntatge
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Esfondrament de les Torres Bessones, amb l'Estàtua de la Llibertat en primera línia.
Map
 38° 52′ 49″ N, 77° 06′ 30″ O / 38.880277777778°N,77.108333333333°O / 38.880277777778; -77.108333333333
TipusAtemptat suïcida, segrest d'avions, massacre
Part deterrorisme als EUA Modifica el valor a Wikidata
Data11 setembre 2001 (matí) Modifica el valor a Wikidata
Punt en el temps8:46 am - 10:28 am
Lloccomtat d'Arlington (Virgínia)
Manhattan (Nova York)
Shanksville (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuTorres Bessones, El Pentàgon, Capitoli dels Estats Units i Casa Blanca Modifica el valor a Wikidata
EfectesDistrict of Columbia Police Coordination Amendment Act of 2001
Departament de Seguretat Interior dels Estats Units
guerra de l'Afganistan
Patriot Act
repercussions en seguretat aeroportuària a causa del atacs de l'11 de setembre
No Fly List Modifica el valor a Wikidata
Morts2.996 Modifica el valor a Wikidata
Ferits25.000 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorAl-Qaida
Armaavió comercial Modifica el valor a Wikidata
Format per
Etiqueta#September11, #September11th, #NeverForget, #NeverForget911, #911Attack i #9/11 Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: 911 Modifica el valor a Wikidata

Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials.[1][2] Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores, destrossant edificis propers i malmetent-ne d'altres. Un tercer avió va ser estavellat al Pentàgon. Els segrestadors havien canviat la direcció de l'últim vol cap a Washington, D.C., amb objectius incerts que podrien ser la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units; tanmateix, es va estavellar en un camp a prop de Shanksville a la Pennsilvània rural després que els passatgers intentessin recuperar el control de l'avió. No hi va haver supervivents en cap dels vols.

Els successos

[modifica]

El matí de l'11 de setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaeda[3] (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van prendre el control dels aparells i els van estavellar deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentàgon i el quart va caure en un camp als afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània al comtat de Somerset. S'han confirmat 2.996 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

Cronologia

[modifica]
  • 8.46 hora local: El Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'encasta a la Torre Nord.
  • 9.03 hora local: El Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impacta contra la Torre Sud.
  • 9.37 hora local: El Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'encasta al Pentàgon.
  • 9.59 hora local: Cau la Torre Sud.
  • 10.03 hora local: L'avió pilotat pels segrestadors cau a Pennsilvània.
  • 10.28 hora local: Cau la Torre Nord.
  • 13.04 hora local: El president George W. Bush declara l'Alerta Màxima.

L'esfondrament de les torres

[modifica]

L'estructura de construcció de les Torres Bessones 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els més grans responsables de la forma en què les torres es van esfondrar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals.

L'infern provocat dintre els edificis, pel combustible dels avions que cremava i pels mateixos materials, va fer pujar la temperatura fins al punt d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribaren a fondre'ls, els van afeblir de tal manera que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van esfondrar de manera explosiva, fet que va provocar el xoc dels pisos superiors contra els inferiors, en una reacció en cadena que enfonsava cadascun dels pisos.

Les torres havien suportat els xocs, però la gent situada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè havien desaparegut les vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, l'ensorrament dels colossos de ferro i formigó va provocar la mort de totes aquelles persones.

Antecedents

[modifica]

El 1996, Ossama bin Laden, de l'organització militant islamista Al-Qaida, va emetre la seva primera fatwā, que declarava la guerra als Estats Units i exigia l'expulsió de tots els soldats nord-americans de la península Aràbiga.[4] En una segona fatwā del 1998, bin Laden va exposar les seves objeccions a la política exterior nord-americana respecte a Israel, així com a la presència contínua de tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita després de la Guerra del Golf.[5] Bin Laden va sostenir que els musulmans estan obligats a atacar objectius nord-americans fins que es reverteixin les polítiques agressives dels Estats Units contra els musulmans.[6]

Bin Laden va sostenir que els musulmans estan obligats a atacar objectius nord-americans fins que es reverteixin les polítiques agressives dels Estats Units contra els musulmans.[5][7]

La cèl·lula d'Hamburg a Alemanya incloïa islamistes que finalment van esdevenir agents clau en els atacs de l'11 de setembre.[8] Mohamed Atta; Marwan al-Shehhi; Ziad Jarrah; Ramzi bin al-Shibh; i Said Bahaji eren tots membres de la cèl·lula d'Hamburg d'Al-Qaeda. Bin Laden va afirmar que tots els musulmans havien de lliurar una Guerra defensiva contra els Estats Units i combatre l'agressió americana. A més, va argumentar que els atacs militars contra actius americans enviarien un missatge al poble americà, intentant obligar els EUA a reavaluar el seu suport a Israel i altres polítiques agressives.[9] En una entrevista del 1998 amb el periodista americà John Miller, Bin Laden va declarar:

« No diferenciem entre els que vesteixen uniformes militars i els civils; tots són objectius d'aquesta fatwa. La història americana no distingeix entre civils i militars, ni tan sols dones i nens. Són ells els que van utilitzar bombes contra Nagasaki. Poden aquestes bombes distingir entre nadons i militars? Amèrica no té una religió que li impedeixi destruir tothom. Així que diem als nord-americans com a poble i diem a les mares de soldats i a les mares nord-americanes en general que si valoren les seves vides i les vides dels seus fills, que trobin un govern nacionalista que vetlli pels seus interessos i no pels interessos dels jueus. La continuació de la tirania portarà la lluita a Amèrica, com vau fer l'atemptat amb bomba del World Trade Center de 1993 vosaltres mateixos i altres. Aquest és el meu missatge al poble americà: que busquin un govern seriós que vetlli pels seus interessos i no ataqui els altres, les seves terres ni el seu honor. La meva paraula als periodistes americans no és que pregunteu per què ho vam fer, sinó que pregunteu què ha fet el seu govern que ens ha obligat a defensar-nos.[10] la seva entrevista amb John Miller, maig de 1998 »


Osama bin Laden

[modifica]

Bin Laden va orquestrar els atacs de l'11 de setembre. Inicialment va negar la seva implicació, però més tard es va retractar de la seva negació.[11][12][13] Al Jazeera va emetre una declaració seva el 16 de setembre de 2001: «Emfatitzo que no he dut a terme aquest acte, que sembla haver estat dut a terme per individus amb la seva pròpia motivació».[14] El novembre de 2001, les forces nord-americanes van recuperar una cinta de vídeo en què Bin Laden, parlant amb Khaled al-Harbi, admetia coneixement previ dels atacs.[15] El 27 de desembre es va publicar un segon vídeo de Bin Laden en què, sense arribar a admetre la responsabilitat dels atacs, deia:[16]

« Ha quedat clar que Occident en general i Amèrica en particular senten un odi indescriptible cap a l'islam. ... És l'odi dels croats. El terrorisme contra Amèrica mereix ser lloat perquè va ser una resposta a la injustícia, destinada a obligar Amèrica a deixar de donar suport a Israel, que mata el nostre poble. ... Diem que la fi dels Estats Units és imminent, tant si Bin Laden com els seus seguidors són vius com si són morts, perquè s'ha produït el despertar de la ummah [nació] musulmana. ... És important colpejar l'economia (dels Estats Units), que és la base del seu poder militar... Si l'economia és colpejada, tornaran a ser ocupats. »
— Osama Bin Laden

Poc abans de les eleccions presidencials dels Estats Units del 2004, Bin Laden va utilitzar una declaració gravada per reconèixer públicament la participació d'Al-Qaeda en els atacs.[11] Va admetre la seva vinculació directa amb els atacs i va dir que es van dur a terme perquè:

« Els esdeveniments que van afectar la meva ànima de manera directa van començar el 1982 quan els Estats Units van permetre als israelians envair el Líban i la Sisena Flota americana els va ajudar en això. Aquest bombardeig va començar i molts van morir i van resultar ferits i d'altres van ser terroritzats i desplaçats.

No podia oblidar aquelles escenes commovedores, sang i membres tallats, dones i nens escampats per tot arreu. Cases van ser destruïdes juntament amb els seus ocupants, gratacels enderrocats sobre els seus residents, coets que plovien sobre la nostra llar sense pietat... Mentre mirava aquelles torres enderrocades al Líban, em va venir al cap que hauríem de castigar l'opressor de la mateixa manera i que hauríem de destruir torres a Amèrica perquè tastin una mica del que nosaltres tastavem i perquè es dissuadissin de matar les nostres dones i nens.

I aquell dia, em va confirmar que l'opressió i l'assassinat intencionat de dones i nens innocents és una política americana deliberada. La destrucció és llibertat i democràcia, mentre que la resistència és terrorisme i intolerància.[17]

 »

Bin Laden va ordenar personalment als seus seguidors que ataquessin el World Trade Center i el Pentàgon.[18][19] Un altre vídeo obtingut per Al Jazeera el setembre de 2006 mostrava Bin Laden amb un dels principals planificadors dels atacs, Ramzi bin al-Shibh, així com els segrestadors, Hamza al-Ghamdi i Wail al-Shehri, enmig dels preparatius per als atacs.[20]

Khalid Sheikh Mohammed i altres membres d'Al-Qaeda

[modifica]
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis substancials per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Khalid Sheikh Mohammed després de la seva captura a Rawalpindi, Pakistan, el 2003.

El periodista Yosri Fouda, del canal de televisió àrab Al Jazeera, va informar que a l'abril de 2002, el membre d'Al-Qaeda Khalid Sheikh Mohammed va admetre la seva participació en els atacs, juntament amb Ramzi bin al-Shibh.[21][22][23] L’informe de la Comissió de l'11 de setembre de 2004 va determinar que l'animositat que Mohammed, el principal arquitecte dels atacs de l'11 de setembre, sentia envers els Estats Units provenia del seu violent desacord amb la política exterior dels EUA que afavoria Israel. Mohammed també va ser assessor i financer de l’Atemptat del World Trade Center de 1993 i oncle de Ramzi Yousef, el principal terrorista d'aquell atac.[24][25] A finals de 1994, Mohammed i Yousef van passar a planificar un nou atac terrorista anomenat el complot Bojinka, previst per al gener de 1995. Malgrat el fracàs i la captura de Yousef per les forces nord-americanes el mes següent, el complot Bojinka influiria en els posteriors atacs de l'11 de setembre.[26]

A la Substitució del testimoni de Khalid Sheikh Mohammed del judici de Zacarias Moussaoui, s'identifiquen cinc persones que eren completament conscients dels detalls de l'operació. Són bin Laden, Khalid Sheikh Mohammed, Ramzi bin al-Shibh, Abu Turab al-Urduni i Mohammed Atef.[27]

Motius

[modifica]

[...] aquells joves, per als quals Déu ha aplanat el camí, no es van proposar matar nens, sinó que van atacar el centre de poder militar més gran del món, el Pentàgon, que conté més de 64.000 treballadors, una base militar que té una gran concentració d'exèrcit i intel·ligència...

Pel que fa al World Trade Center, els que van ser atacats i que hi van morir formaven part d'un poder financer. No era una escola infantil! Tampoc era una residència. El consens és que la majoria de les persones que eren a les torres eren homes que donaven suport a la força financera més gran del món, que escampa la maldat per tot el món.

—— Osama Bin Laden's interview with Tayseer Allouni, 21 d’octubre de 2001[28]

La declaració d'Ossama bin Laden de guerra santa contra els Estats Units i una de 1998 signada per bin Laden i altres que demanava l'assassinat d'americans,[5][29] són vistes pels investigadors com a prova de la seva motivació. El novembre de 2001, bin Laden va defensar els atacs com a atacs de represàlia contra les atrocitats americanes contra els musulmans a tot el món. També va sostenir que els atacs no estaven dirigits contra dones i nens, afirmant que els objectius dels atacs eren símbols del poder econòmic i militar d'Amèrica.[30][31]

A la Carta al poble americà de Bin Laden del novembre de 2002, va identificar els motius d'Al-Qaeda per als atacs:

  • Suport dels EUA a Israel[32]
  • L'estratègia de Bin Laden per donar suport i expandir globalment la Segona Intifada[33][34][35][36]
  • Atacs contra musulmans per part de la coalició liderada pels EUA a Somàlia
  • Suport dels EUA al govern de les Filipines contra els musulmans en el conflicte Moro
  • Suport dels EUA a l’ocupació israeliana del sud del Líban
  • Suport dels EUA a les atrocitats russes contra els musulmans a Txetxènia
  • Governs proamericans a l'Orient Mitjà (que actuen com a agents vostres) en contra dels interessos musulmans
  • Suport dels EUA a l'opressió índia contra els musulmans a Caixmir
  • La presència de tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita
  • Les sancions contra l'Iraq[32]
  • Degradació ambiental[37][38][39]

Després dels atacs, Bin Laden i Ayman al-Zawahirí van publicar gravacions addicionals, algunes de les quals repetien els motius anteriors. Dues publicacions rellevants van ser la Carta de Bin Laden al poble americà del 2002[40] i una cinta de vídeo de Bin Laden del 2004.[32]

[...] aquells joves, per als quals Déu ha aplanat el camí, no es van proposar matar nens, sinó que van atacar el centre de poder militar més gran del món, el Pentàgon, que conté més de 64.000 treballadors, una base militar que té una gran concentració d'exèrcit i intel·ligència...

Pel que fa al World Trade Center, els que van ser atacats i que hi van morir formaven part d'un poder financer. No era una escola infantil! Tampoc era una residència. El consens és que la majoria de les persones que eren a les torres eren homes que donaven suport a la força financera més gran del món, que escampa la maldat per tot el món.

—— Entrevista d'Osama Bin Laden amb Tayseer Allouni, 21 d’octubre de 2001[28]

Com a partidari de l'islam, Bin Laden creia que els no musulmans tenen prohibit tenir una presència permanent a la península Aràbiga.[41] El 1996, Bin Laden va emetre una fatwā demanant a les tropes americanes que abandonessin l'Aràbia Saudita. Una anàlisi del terrorisme suïcida suggeria que sense les tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita, Al-Qaeda probablement no hauria pogut aconseguir que la gent es comprometés amb missions suïcides.[42] A la fatwa de 1998, Al-Qaeda va identificar les sancions a l'Iraq com una raó per matar nord-americans, condemnant el bloqueig prolongat entre altres accions que constitueixen una declaració de guerra contra Al·là, el seu missatger i els musulmans.[43]

El 2004, Bin Laden va afirmar que la idea de destruir les torres se li havia acudit per primera vegada el 1982, quan va presenciar el bombardeig d'edificis d'apartaments d'alta alçada per part d'Israel durant la Guerra del Líban de 1982. Alguns analistes, inclosos els politòlegs John Mearsheimer i Stephen Walt, també van afirmar que el suport dels EUA a Israel va ser un motiu dels atacs.[44] El 2004 i el 2010, Bin Laden va tornar a relacionar els atacs de l'11 de setembre amb el suport dels EUA a Israel, tot i que la majoria de les cartes expressaven el menyspreu de Bin Laden pel president Bush i l'esperança de Bin Laden de destruir i portar a la fallida els EUA[45]

A més dels esmentats per Bin Laden i Al-Qaeda, s'han suggerit altres motius. Alguns autors van suggerir la humiliació que va resultar del fet que el món islàmic es va quedar enrere respecte al món occidental; aquesta discrepància es va fer especialment visible per la globalització [46] i el desig de provocar els EUA a una guerra més àmplia contra el món islàmic amb l'esperança de motivar més aliats a donar suport a Al-Qaeda. De la mateixa manera, altres han argumentat que els atacs de l'11 de setembre van ser un moviment estratègic per provocar els EUA a una guerra que incitaria una revolució panislàmica.

Planificació

[modifica]

Entre els documents confiscats durant l’operació del 2011 que va matar Bin Laden hi havia notes escrites a mà per Bin Laden el setembre del 2002 amb el títol El naixement de la idea de l'11 de setembre. Descriu com es va inspirar en l'accident del vol 990 d'EgyptAir a l'octubre del 1999, que va ser estavellat deliberadament pel copilot Gameel Al-Batouti, i va matar més de 200 passatgers. «Així és com es va concebre i desenvolupar la idea de l'11-S al meu cap, i va ser llavors quan vam començar la planificació», va continuar Bin Laden, afegint que ningú més que Mohammed Atef i Abu al-Khair ho sabia en aquell moment. L’informe de la Comissió de l'11-S va identificar Khalid Sheikh Mohammed com l'arquitecte de l'11-S, però no s'esmenta a les notes de Bin Laden.[47]

Els atacs van ser concebuts per Khalid Sheikh Mohammed, qui els va presentar per primera vegada a Osama bin Laden el 1996.[48] En aquell moment, bin Laden i al-Qaeda es trobaven en un període de transició, després d'haver-se traslladat a l'Afganistan des del Sudan.[49] Els atemptats amb bomba a l'ambaixada africana de 1998 i la fatwa de bin Laden del febrer de 1998 van marcar un punt d'inflexió en l'operació terrorista d'al-Qaeda, ja que bin Laden es va decidir a atacar els Estats Units.

A finals de 1998 o principis de 1999, Bin Laden va aprovar que Mohammed continués organitzant el complot. Atef va proporcionar suport operatiu, incloent-hi la selecció d'objectius i ajuda a organitzar els viatges dels segrestadors.[49] Bin Laden va anul·lar la decisió de Mohammed, rebutjant possibles objectius com la Torre del Banc dels EUA a Los Angeles per manca de temps.[50] [26]

Bin Laden va proporcionar lideratge i suport financer i va participar en la selecció dels participants.[51] Inicialment va seleccionar Nawaf al-Hazmi i Khalid al-Mihdhar, tots dos jihadistes experimentats que havien lluitat a la Guerra de Bòsnia. Al-Hazmi i al-Mihdhar van arribar als Estats Units a mitjans de gener de 2000. A principis de 2000, al-Hazmi i al-Mihdhar van prendre classes de vol a San Diego, Califòrnia. Tots dos parlaven poc anglès, tenien un rendiment deficient a les classes de vol i finalment van servir com a segrestadors musculars secundaris.[26]

A finals de 1999, un grup d'homes d’Hamburg, Alemanya, va arribar a l'Afganistan. El grup incloïa Mohamed Atta, Marwan al-Shehhi, Ziad Jarrah i Ramzi bin al-Shibh.[52] Bin Laden va seleccionar aquests homes perquè tenien estudis, parlaven anglès i tenien experiència vivint a Occident.[26] Els nous reclutes eren revisats rutinàriament per detectar habilitats especials i, en conseqüència, els líders d'Al-Qaeda van descobrir que Hani Hanjour ja tenia una llicència de pilot comercial.[26]

Hanjour va arribar a San Diego el 8 de desembre de 2000, unint-se a Hazmi.[53] Aviat van marxar cap a Arizona, on Hanjour va fer un curs de repàs. Marwan al-Shehhi va arribar a finals de maig de 2000, mentre que Atta va arribar el 3 de juny de 2000 i Jarrah va arribar el 27 de juny de 2000. Bin al-Shibh va sol·licitar diverses vegades un visat per als Estats Units, però com a iemenita, li van rebutjar per por que s'hi quedés més temps del permís del visat. Bin al-Shibh es va quedar a Hamburg, coordinant-se entre Atta i Mohammed. Els tres membres de la cèl·lula d'Hamburg van fer formació de pilots al sud de Florida a Huffman Aviation.[53]

A la primavera del 2001, els segrestadors secundaris van començar a arribar als Estats Units.[54] El juliol del 2001, Atta es va reunir amb bin al-Shibh a Tarragona, on van coordinar els detalls del complot, inclosa la selecció final de l'objectiu. Bin al-Shibh va transmetre el desig de bin Laden que els atacs es duen a terme el més aviat possible.[55] Alguns dels segrestadors van rebre passaports de funcionaris saudites corruptes que eren membres de la família o van utilitzar passaports fraudulents per entrar.[56]

Intel·ligència prèvia

[modifica]

[...] al juliol [2001], amb la propagació de la notícia d'un atac imminent, va sorgir un cisma entre els alts càrrecs d'Al-Qaeda. Diversos membres superiors, segons sembla, estaven d'acord amb el mul·là Omar. Entre els que, segons sembla, es van posicionar a favor de Bin Laden hi havia Muhammad Atef, Sulayman Abu Ghayth i Khalid Sheikh Mohammed. Però els que es diu que s'hi oposaven eren figures importants de l'organització, com ara Abu Hafs el maurità, Saeed al-Masri i Sayf al Adl. Un alt funcionari d'Al-Qaeda afirma recordar que Bin Laden va argumentar que els atacs contra els Estats Units s'havien de dur a terme immediatament per donar suport a la insurgència als territoris ocupats per Israel i protestar per la presència de forces nord-americanes a l'Aràbia Saudita.

A finals de 1999, el soci d'Al-Qaeda Walid bin Attash (Khallad) va contactar amb al-Mihdhar i li va dir que es reunís a Kuala Lumpur, Malàisia; al-Hazmi i Abu Bara al Yemeni també hi serien presents. L’NSA va interceptar una trucada telefònica que esmentava la reunió, al-Mihdhar, i el nom Nawaf (al-Hazmi); tot i que l'agència temia que alguna cosa nefasta pogués estar en marxa, no va prendre cap altra mesura.

La CIA ja havia estat alertada per la intel·ligència saudita sobre que al-Mihdhar i al-Hazmi eren membres d'Al-Qaeda. Un equip de la CIA va irrompre a l'habitació de l'hotel d'al-Mihdhar a Dubai i va descobrir que Mihdhar tenia un visat dels EUA. Tot i que l'estació Alec va alertar les agències d'intel·ligència de tot el món, no va compartir aquesta informació amb l'FBI. La Branca Especial de Malàisia va observar la reunió del 5 de gener de 2000 dels dos membres d'Al-Qaeda i va informar a la CIA que al-Mihdhar, al-Hazmi i Khallad volaven a Bangkok, però la CIA mai va notificar això a altres agències, ni va demanar al Departament d'Estat que inclogués al-Mihdhar a la seva llista de vigilància. Un enllaç de l'FBI va demanar permís per informar l'FBI de la reunió, però li van dir: «Aquest no és un assumpte de l'FBI».[26]

A finals de juny, l'alt funcionari antiterrorista Richard Clarke i el director de la CIA George Tenet estaven «convençuts que una sèrie important d'atacs estava a punt de produir-se», tot i que la CIA creia que els atacs probablement es produirien a l'Aràbia Saudita o a Israel.[57] A principis de juliol, Clarke va posar les agències nacionals en alerta màxima, dient-los: «Alguna cosa espectacular passarà aquí, i passarà aviat». Va demanar a l'FBI i al Departament d'Estat que alertessin les ambaixades i els departaments de policia, i al Departament de Defensa que anés al Delta de la Condició d'Amenaça.[26][57] Clarke va escriure més tard:

« En algun lloc de la CIA hi havia informació que dos coneguts terroristes d'Al-Qaeda havien entrat als Estats Units. En algun lloc de l'FBI, hi havia informació que coses estranyes havien estat passant a les escoles de vol dels Estats Units. [...] Tenien informació específica sobre terroristes individuals a partir de la qual es podria haver deduït què estava a punt de passar. Res d'aquesta informació va arribar a mi ni a la Casa Blanca.[57] »

El 13 de juliol, Tom Wilshire, un agent de la CIA assignat a la divisió de terrorisme internacional de l'FBI, va enviar un correu electrònic als seus superiors del Centre de Contraterrorisme (CTC) de la CIA sol·licitant permís per informar a l'FBI que Hazmi era al país i que Mihdhar tenia un visat dels EUA. La CIA mai va respondre.[26]

El mateix dia, es va dir a Margarette Gillespie, una analista de l'FBI que treballava al CTC, que revisés el material sobre la reunió de Malàisia. No se li va informar de la presència del participant als EUA. La CIA va donar a Gillespie fotos de vigilància de Mihdhar i Hazmi de la reunió per mostrar-les a l'FBI antiterrorista, però no li va dir la seva importància. La base de dades d'Intelink li va informar que no compartís material d'intel·ligència amb investigadors criminals. Quan se li van mostrar les fotos, l'FBI es va negar a donar més detalls sobre la seva importància i no se'ls va donar la data de naixement ni el número de passaport de Mihdhar.[26] A finals d'agost de 2001, Gillespie va dir a l’INS, al Departament d'Estat, al Servei de Duanes i a l'FBI que incloguessin Hazmi i Mihdhar a les seves llistes de vigilància, però es va prohibir a l'FBI utilitzar agents criminals en la recerca del duo, cosa que va dificultar els seus esforços.[26]

També al juliol, un agent de l'FBI amb seu a Phoenix va enviar un missatge a la seu de l'FBI, a l'estació Alec, i als agents de l'FBI a Nova York alertant-los de la possibilitat d'un esforç coordinat per part d'Ossama bin Laden per enviar estudiants als Estats Units per anar a universitats i escoles d'aviació civil. L'agent, Kenneth Williams, va suggerir la necessitat d'entrevistar els directors de les escoles de vol i identificar tots els estudiants àrabs que buscaven formació de vol.[26] ] Al juliol, Jordan va alertar els EUA que Al-Qaeda estava planejant un atac contra els EUA; mesos més tard, Jordan va notificar als EUA que el nom en clau de l'atac era El Gran Casament i que implicava avions.[58]

El 6 d'agost de 2001, el Presidential Daily Brief de la CIA, anomenat Només per al president, es titulava Bin Ladin Determined To Strike in US (Bin Laden decidit a atacar als EUA). El memoràndum assenyalava que la informació de l'FBI «indica patrons d'activitat sospitosa en aquest país consistents amb preparatius per a segrestos o altres tipus d'atacs».[59]

A mitjans d'agost, una escola de vol de Minnesota va alertar l'FBI sobre Zacarias Moussaoui, que havia fet preguntes sospitoses. L'FBI va descobrir que Moussaoui era un radical que havia viatjat al Pakistan, i el Servei d'Inmigració i Naturalització (INS) el va arrestar per haver-se quedat més temps del permès amb el seu visat francès. La seu de l'FBI va denegar la seva sol·licitud per escorcollar el seu ordinador portàtil per manca de causa probable.[26]

Els errors en l'intercanvi d'intel·ligència es van atribuir a les polítiques del Departament de Justícia de 1995 que limitaven l'intercanvi d'intel·ligència, combinades amb la reticència de la CIA i l'NSA a revelar fonts i mètodes sensibles com ara telèfons punxats.[26] En declarar davant la Comissió de l'11 de setembre a l'abril de 2004, el llavors fiscal general John Ashcroft va recordar que la «causa estructural més important del problema de l'11 de setembre va ser el mur que segregava o separava els investigadors criminals i els agents d'intel·ligència».[60] Clarke també va escriure: «Hi ha hagut ... errors a l'hora de fer arribar la informació al lloc correcte en el moment correcte».[57]

Teories de la conspiració

[modifica]

S'han proposat diverses teories afirmant que el govern dels Estats Units deliberadament va permetre els atemptats de l'11-S, o fins i tot atribuint l'esfondrament de les torres a altres causes diferents de la col·lisió dels avions.[61]

Típicament els partidaris d'aquestes teories afirmen o que el govern dels EUA va saber que hi havia plans d'atacar les Torres Bessones i va decidir no impedir-los, o que els atemptats van ser una operació sota falsa ensenya i que Al-Qaeda no hi va pas participar. Els que no accepten l'explicació convencional dels atemptats generalment mantenen que el motiu del govern dels EUA (o, més específicament, de l'administració del President George W. Bush) va ser el de guanyar suport per a les invasions d'Afganistan i de l'Iraq, o tenir excusa per a imposar limitacions de la llibertat personal i programes de vigilància sobre els ciutadans nord-americans.

Alguns han proposat que les torres no es van esfondrar pels xocs dels avions sinó per explosius col·locats per agents del govern. Defensors d'aquesta teoria d'una demolició controlada mantenen que la temperatura de combustió del querosè és menor que la del punt de fusió de l'acer, i per això, segons ells, hi havia d'haver alguna altra causa del col·lapse.

Vinculació CIA al-Qaida

[modifica]

S'ha afirmat que la CIA tenia lligams amb l'al-Qaida d'Osama Bin Laden i els seus afganesos àrabs combatents quan va armar grups mujahidins en contra de la Unió Soviètica durant el guerra afganosoviètica. En un article de la BBC de 2004, titulat orígens i vincles d'Al-Qaida, la BBC va escriure: «Durant la jihad antisoviètica Bin Laden i els seus combatents van rebre finançament estatunidenc i saudita. Alguns analistes creuen que Bin Laden tenia formació en seguretat per la CIA».[62]

Robert Finlayson Cook, Secretari de Relacions Exteriors al Regne Unit de 1997 a 2001, creu que la CIA havia proporcionat armes als mujahidins àrabs, incloent a Osama bin Laden, escrivint, «Bin Laden va ser, però, un producte d'un error de càlcul monumental de les agències de seguretat occidentals. Al llarg dels anys 80 va ser armat per la CIA i finançat pels saudites per emprendre la jihad contra l'ocupació russa de l'Afganistan». La seua font per això no està clara.[63]

En conversa amb l'ex Secretari de Defensa britànic Michael Portillo, el dues vegades primer ministre del Pakistan Benazir Bhutto deia que Osama bin Laden va ser inicialment pro-estatunidenc.[64] El Príncep Bandar bin Sultan de l'Aràbia Saudita, també va declarar que Bin Laden va expressar una vegada el seu agraïment per l'ajuda dels Estats Units a l'Afganistan. En el programa de la CNN de Larry King ell va dir:[65] «Bandar bin Sultan: Açò és irònic. A mitjans dels anys 80, si vostè recorda, nosaltres i els Estats - Aràbia Saudita i els Estats Units donàvem suport als mujahidins per alliberar l'Afganistan dels soviètics. Ell [Osama bin Laden] va vindre a donar-me les gràcies pels meus esforços per portar els nord-americans, els nostres amics, per ajudar-nos contra els ateus, tal com anomenava els comunistes. No és irònic? / Larry King: Que irònic. Per tant, ell va venir a donar-li les gràcies per ajudar a portar els Estats Units per ajudar-lo. / Bandar bin Sultan: Sí».

Referències

[modifica]
  1. ↑ Holmes, Stephen. «Al Qaeda, September 11, 2001». A: Diego Gambetta. Making sense of suicide missions. Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-929797-9.
  2. ↑ Keppel, Gilles; Milelli, Jean-Pierre and Ghazaleh, Pascale. Al Qaeda in its own words. Harvard University Press, 2008. ISBN 978-0-674-02804-3.
  3. ↑ (anglès) Fox News, Bin Laden Claims Responsibility for 9/11
  4. ↑ pbs. Arxivat de l'original el 31 d’octubre de 2001 [Consulta: 29 maig 2014].
  5. 1 2 3 «Al Qaeda's Second Fatwa». NewsHour. PBS. Arxivat de l'original el 28 de novembre de 2013 [Consulta: 29 maig 2014].
  6. ↑ Logevall, Fredrik. Terrorism and 9/11: A Reader. Nova York: Houghton Mifflin, 2002. ISBN 0-618-25535-4.
  7. ↑ Logevall, Fredrik. Terrorism and 9/11: A Reader. Nova York: Houghton Mifflin, 2002. ISBN 0-618-25535-4.
  8. ↑ «The Hamburg connection». BBC News, 19 d’agost 2005. Arxivat de l'original el 30 de maig de 2013 [Consulta: 26 juny 2011].
  9. ↑ «"Greetings, America. My name is Osama Bin Laden..."». Frontline. Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2023 [Consulta: 7 desembre 2023].
  10. ↑ Miller, John «"Salutacions, Amèrica. Em dic Osama Bin Laden..."». PBS. Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2001.}
  11. 1 2 «Bin Laden claims responsibility for 9/11». CBC News, 29 d’octubre 2004. Arxivat de l'original el 18 de febrer de 2010 [Consulta: 1r setembre 2011].
  12. ↑ «Pakistan inquiry orders Bin Laden family to remain». BBC News, 06-07-2011. Arxivat de l'original el 30 de novembre de 2019 [Consulta: 3 setembre 2011].
  13. ↑ «Full transcript of bin Laden's speech». Al Jazeera, 02-11-2004 [Consulta: 3 setembre 2011].
  14. ↑ «Pakistan to Demand Taliban Give Up Bin Laden as Iran Seals Afghan Border». Fox News, 16-09-2001. Arxivat de l'original el 23 de maig de 2010 [Consulta: 3 setembre 2011].
  15. ↑ «Bin Laden on tape: Attacks 'benefited islam greatly'». CNN, 14-12-2001. Arxivat de l'original el 27 de desembre de 2007 [Consulta: 24 novembre 2013].
  16. ↑ «Transcript: Bin Laden video excerpts». BBC News, 27-12-2001. Arxivat de l'original el 27 de juliol de 2019 [Consulta: 3 setembre 2011].
  17. ↑ bin Laden, Osama «Full transcript of bin Ladin's speech». Al Jazeera, 01-11-2004. Arxivat de l'original el November 1, 2020 [Consulta: 3 juny 2023].
  18. ↑ «Bin Laden Dead – Where Are Other 9/11 Planners?». ABC News, 02-05-2011. Arxivat de l'original el 4 de maig de 2011 [Consulta: 2 febrer 2019].
  19. ↑ «Bin Laden claims responsibility for 9/11». CBC News, 29 d’octubre 2004. Arxivat de l'original el 18 de febrer de 2010 [Consulta: 2 febrer 2019].
  20. ↑ «Bin Laden 9/11 planning video aired». CBC News, 07-09-2006 [Consulta: 3 setembre 2011].
  21. ↑ «We left out nuclear targets, for now». The Guardian, 04-03-2003. Arxivat de l'original el 23 de gener de 2008 [Consulta: 3 setembre 2011].
  22. ↑ «Alleged 9/11 mastermind wants to confess to plot». The Daily Telegraph, 10 d’octubre 2008. Arxivat de l'original el 10 de gener de 2022 [Consulta: 3 setembre 2011].
  23. ↑ «September 11 suspect 'confesses'». Al Jazeera, 15-03-2007. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2019 [Consulta: 3 setembre 2011].
  24. ↑ «White House power grabs». The Washington Times, 26 d’agost 2009. Arxivat de l'original el 5 de desembre de 2019 [Consulta: 3 setembre 2011].
  25. ↑ «Khalid Sheikh Mohammed Terror Indictment Unsealed, Dismissed». Bloomberg BusinessWeek, 4 d’abril 2011. Arxivat de l'original el 17 d’abril de 2011 [Consulta: 3 setembre 2011].
  26. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Wright, 2006.
  27. ↑ «Substitution for Testimony of Khalid Sheikh Mohammed». United States District Court for the Eastern District of Virginia. Arxivat de l'original el 26 d’octubre de 2019. [Consulta: 3 setembre 2011].
  28. 1 2 Verso. Messages to the World: The Statements of Osama bin Laden, 2005, p. 119. ISBN 1-84467-045-7.
  29. ↑ «[Text of Bin Laden's [1996] Fatwa]». NewsHour. PBS. Arxivat de l'original el 19 d’abril de 2014. [Consulta: 14 juny 2014].
  30. ↑ bin Laden, Osama. «Declaration of Jihad». A: Lawrence. Messages to the World: The Statements of Osama bin Laden. Londres: Verso, 2005, p. 139–141. ISBN 1-84467-045-7.
  31. ↑ The Guardian, 10-11-2001. Arxivat de l'original el 25 d’agost de 2013.
  32. 1 2 3 Al Jazeera. Arxivat de l'original el January 1, 2016 [Consulta: 10 d’abril 2012].
  33. ↑ The Guardian, 24-11-2002. Arxivat de l'original el 8 d’octubre de 2014 [Consulta: 7 gener 2019].
  34. ↑ Riedel, Bruce. «The Manhattan Raid». A: The Search for Al Qaeda. Washington, D.C.: Brookings Institution Press, 2008, p. 5–6. ISBN 978-0-8157-0451-5.
  35. ↑ Holbrook, Donald. The Al-Qaeda Doctrine. Nova York: Bloomsbury, 2014, p. 145. ISBN 978-1-62356-314-1.
  36. ↑ Greenberg, Karen J. «21 d’octubre de 2001 – Interview with Tayseer Alouni». A: Al Qaeda Now. Nova York: Cambridge University Press, 2005, p. 192–206. ISBN 978-0-521-85911-0.
  37. ↑ The Guardian, 24-11-2002. Arxivat de l'original el 18 d’abril de 2010 [Consulta: 26 d’abril 2010].
  38. ↑ The Mirror. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2008 [Consulta: 14 maig 2023].
  39. ↑ nydailynews, 30-01-2010. Arxivat de l'original el February 1, 2010 [Consulta: 7 desembre 2023].
  40. ↑ The Guardian, 24-11-2002. Arxivat de l'original el 26 d’abril de 2019 [Consulta: 3 setembre 2011].
  41. ↑ Bergen, Peter L. Holy War, Inc: Inside the Secret World of Osama Bin Laden. Nova York: Simon & Schuster, 2005. ISBN 978-0-7432-3467-2.
  42. ↑ Pape, Robert A. Dying to Win: The Strategic Logic of Suicide Terrorism. Nova York: Random House, 2005. ISBN 978-0-8129-7338-9.
  43. ↑ «1998 Al Qaeda fatwā». Federation of American Scientists (FAS), 23-02-1998. Arxivat de l'original el 21 d’abril de 2010. [Consulta: 3 setembre 2011].
  44. ↑ Yusufzai, Rahimullah «Face to face with Osama». The Guardian [Londres], 26-09-2001. Arxivat de l'original el 19 de gener de 2008 [Consulta: 3 setembre 2011].
  45. ↑ «Full transcript of bin Ladin's speech». Al Jazeera, 04-11-2004. Arxivat de l'original el 14 de novembre de 2016 [Consulta: 24 d’agost 2016].
  46. ↑ A L'esperit del terrorisme, Jean Baudrillard va descriure l'11 de setembre com el primer esdeveniment global que qüestiona el procés mateix de globalització. Baudrillard. «The spirit of terrorism». Arxivat de l'original el 28 de maig de 2010. [Consulta: 26 juny 2011].
  47. ↑ Lahoud, Nelly. The Bin Laden Papers: How the Abbottabad Raid Revealed the Truth about al-Qaeda, Its Leader and His Family. New Haven, CT: Yale University Press, 2022, p. 16–19, 307. ISBN 978-0-300-26063-2.
  48. ↑ «Suspect 'reveals 9/11 planning'». BBC, 22-09-2003. Arxivat de l'original el 25 de desembre de 2018 [Consulta: 3 setembre 2011].
  49. 1 2 9/11 Commission Report (2004), Chapter 5, pp, setembre 2020
  50. ↑ «THREATS AND RESPONSES: THE PLOT; Bin Laden Chose 9/11 Targets, Al Qaeda Leader Says». The New York Times, 20-03-2003. Arxivat de l'original el 30 d’agost de 2019 [Consulta: 3 setembre 2011].
  51. ↑ Bergen, 2006.
  52. ↑ The New York Times, 10-09-2002. Arxivat de l'original el 12 de maig de 2011 [Consulta: 3 setembre 2011].
  53. 1 2 «9/11 commission staff statement No. 16». 9/11 Commission, 16-06-2004. Arxivat de l'original el 20 de març de 2020 [Consulta: 11 setembre 2012].
  54. ↑ «Staff Monograph on 9/11 and Terrorist Travel». 9/11 Commission. Arxivat de l'original el 25 de desembre de 2018. [Consulta: 3 setembre 2011].
  55. ↑ Irujo, Jose María «Atta recibió en Tarragona joyas para que los miembros del 'comando' del 11-S se hiciesen pasar por ricos saudíes» (en castellà). El País, 21-03-2004 [Consulta: 10 d’abril 2012].
  56. ↑ «Entry of the 9/11 Hijackers into the United States Staff Statement No. 1». National Commission on Terrorist Attacks Upon The United States. Arxivat de l'original el 14 d’abril de 2020. [Consulta: 7 febrer 2017].
  57. 1 2 3 4 Clarke, 2004.
  58. ↑ Yitzhak, 2016.
  59. ↑ «The Osama bin Laden File: National Security Archive Electronic Briefing Book No. 343». The National Security Archive. Arxivat de l'original el Categoria 2017. [Consulta: 14 març 2016].
  60. ↑ Javorsek et al., 2015.
  61. ↑ Norman, Joshua. «9/11 conspiracy theories won't stop» (en anglès). CBS, 11-09-2011. [Consulta: 8 novembre 2015].
  62. ↑ Al-Qaeda's origins and links, BBC News, 20 de juliol de 2004
  63. ↑ Cook, Robin «The struggle against terrorism cannot be won by military means». Guardian Unlimited [Londres], 08-07-2005 [Consulta: 8 juliol 2005].
  64. ↑ Benazir Bhutto, "Dinner with Portillo", BBC Four
  65. ↑ America's New War: Responding to Terrorism CNN Larry King Live. 1 d'octubre 2001.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptats_de_l%2711_de_setembre_de_2001&oldid=36927753»