Benazir Bhutto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBenazir Bhutto
(Benazir Buttho) Rueda de prensa de Felipe González y la primera ministra de Paquistán. Pool Moncloa. 14 de septiembre de 1994 (cropped).jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ur) بینَظِیر بُھٹّو
(sd) بينظير ڀُٽو‎ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1953 Modifica el valor a Wikidata
Karachi (Imperi Britànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 2007 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Rāwalpindi (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Atemptat Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMausoleu de Zulfikar Ali Bhutto Modifica el valor a Wikidata
Líder de l'oposició del Pakistan
17 febrer 1997 – 12 octubre 1999
← Nawaz SharifFazal-ur-Rehman →
Ministra de Finances del Pakistan
26 gener 1994 – 10 octubre 1996
State emblem of Pakistan.svg Primera Ministra del Pakistan
19 octubre 1993 – 5 novembre 1996
← Moeenuddin Ahmad QureshiMalik Meraj Khalid →
Líder de l'oposició del Pakistan
6 novembre 1990 – 18 abril 1993
← Khan Abdul Wali KhanNawaz Sharif →
Ministra de Defensa
4 desembre 1988 – 6 agost 1990
State emblem of Pakistan.svg Primera Ministra del Pakistan
2 desembre 1988 – 6 agost 1990
← Muhammad Khan JunejoGhulam Mustafa Jatoi → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam xiita (1953-2006)
Islam sunnita (2006-2007)
FormacióRadcliffe College
Karachi Grammar School
convent de Jesús i Maria de Murree
Presentation Convent Girls High School
Convent de Jesús i Maria de Karachi
Universitat Harvard
St Catherine's College
Lady Margaret Hall
Eliot House Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit del Poble Paquistanès Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
FamíliaFamília Bhutto Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAsif Ali Zardari Modifica el valor a Wikidata
FillsBilawal Bhutto ZardariBakhtawar Zardari BhuttoAseefa Bhutto Zardari Modifica el valor a Wikidata
ParesZulfikar Ali Bhutto Modifica el valor a Wikidata  i Nusrat Bhutto Modifica el valor a Wikidata
GermansSanam Bhutto, Shahnawaz Bhutto i Murtaza Bhutto Modifica el valor a Wikidata
Condemnada perblanqueig de diners Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Benazir Bhutto Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbenazirbhutto.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4224e14c-fc36-447d-91c0-dddae4fcd7f2 Find a Grave: 23574601 Modifica el valor a Wikidata

Mohtarma Benazir Bhutto[1] (Karachi, 21 de juny de 1953 - Rawalpindi, 27 de desembre de 2007) fou una política pakistanesa, militant del Partit Popular del Pakistan. Fou escollida primera ministra del seu país el 1988, tot i que només ostentà el poder durant 20 mesos. Tornà a presidir el govern del Pakistan des del 1993 fins al 1996.[2]

És considerada la primera dona a ser escollida presidenta d'un país de majoria musulmana i també la persona més jove a dirigir un estat musulmà, ja que va ser primera ministra per primera vegada amb només 35 anys. El 27 de desembre de 2007 fou assassinada mentre participava en un acte electoral.[2]

Vida personal i educació[modifica]

Benazir Bhutto va néixer en el si d'una família xiïta originària de Larkana, a la ciutat de Karachi, el 21 de juny de 1953 del matrimoni format per Zulfikar Ali Bhutto i Begum Nusrat Ispahani. Va assistir al jardí d'infants Lady Jennings Nursery School i després al Convent de Jesús i Maria de Karachi.[3] A continuació van vindre dos anys d'escolarització al Rawalpindi Presentation Convent després dels quals, se la va enviar al Convent de Jesús i Maria a Murree.[4] Va superar els seus exàmens d'educació bàsica a l'edat de 15 anys,[5] i va passar a completar el batxillerat a la Karachi Grammar School, una de les més prestigioses institucions educatives del país, mentre que el seu pare està empresonat per haver estat un dels líders de l'oposició al règim militar d'Ayub Khan.[6] · [7]

Després de completar la seva educació secundària al Pakistan, va prosseguir els estudis superiors als Estats Units. Des de 1969 a 1973 va assistir a la Radcliffe College de la Universitat Harvard, on obtingué un grau de Llicenciatura en Lletres amb honors cum laude en política comparativa,[2] on també va ser elegida com membre de la societat Phi Beta Kappa.[2] Bhutto consideraria més tard la seva estada a Harvard «com els quatre anys més feliços de la meva vida» i deia que formava «la mateixa base de la seva creença en la democràcia». Ja com a primera ministra, va arranjar un regal del govern pakistanès a la Harvard Law School.[8]

La propera fase de la seva educació va tindre lloc al Regne Unit. Entre 1973 i 1977 Bhutto estudiava Filosofia, Política, i Economia en el Lady Margaret Hall de la Universitat d'Oxford on va completar un curs en Dret Internacional i Diplomàcia.[6][9] El desembre de 1976 fou elegida presidenta de l'Oxford Union, i es va convertir així en la primera dona asiàtica dirigent de la prestigiosa societat de debat.[5]

El 18 de desembre de 1987 es va casar a Karachi amb Asif Ali Zardari en un matrimoni concertat per la seva mare.[10] La parella va tenir tres nens: Bilawal, Bakhtwar i Aseefa.

Trajectòria política[modifica]

Bhutto, que havia retornat al Pakistan després de completar els seus estudis, es va trobar sota arrest domiciliari arran de l'empresonament del seu pare i subsegüent execució l'abril de 1979. Havent-li estat permès de retornar el 1984 al Regne Unit, es convertia en la líder a l'exili del PPP, el partit del seu pare, encara que fou incapaç de fer sentir la seva presència política al Pakistan fins després de la mort del general Muhammad Zia-ul-Haq, l'agost de 1988.

El 16 de novembre de 1988, en les primeres eleccions lliures en més d'una dècada, el PPP de Bhutto va guanyar el bloc d'escons més gran de l'Assemblea Nacional. Bhutto va jurar com a primera ministra d'un govern de coalició el 2 de desembre, i es va convertir a l'edat de 35 anys en la persona més jove —i la primera dona— a encapçalar el govern democràtic d'un estat de majoria musulmana en temps moderns[11] i la primera ministra dona més jove mai escollida.[12]

Benazir Bhutto en visita a Washington DC, el juny de 1989.

Malgrat la seva majoria a l'Assemblea Nacional, el president interí Ghulam Ishaq Khan no va demanar a Benazir Bhutto que formés un govern.[13] Finalment, arriben a un compromís: Bhutto seria nomenada primer ministre, però el PPP donaria els seus vots a Ishaq Khan per a les eleccions presidencials.[14] Va jurar com a primera ministra d'un govern de coalició el 2 de desembre de 1988,[15] a l'edat de 35 anys i es va convertir en la persona més jove i la primera dona escollida democràticament a liderar un país de majoria musulmana.[16] El 13 de desembre de 1988, Ghulam Ishaq Khan va ser elegit pel col·legi electoral per un mandat de 5 anys i es va beneficiar de la reforma constitucional votada pel general Zia que li va atorgar ascendència sobre el duo executiu.[17]

De fet, el marge de maniobra de Benazir Bhutto és molt limitat contra el president, que gaudeix del suport de l'exèrcit. Es troba imposada Yaqub Khan als Afers Exteriors i Mirza Aslam Beg com a cap de l'Estat Major de l'exèrcit, mentre que aquest últim manté el control del seu pressupost així com dels afers nuclears, diplomàtics i militars.[18] En aquest sentit, el seu mandat marca un període de transició a la regió, amb la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan. Fins ara, el poder havia rebut l'ajuda i el suport del govern dels EUA en la seva lluita contra la URSS. El juny de 1989, Benazir Bhutto es va reunir amb el president nord-americà George H. W. Bush a Washington que estava preocupat pel desenvolupament nuclear del país.[19] Aquest any, rep el Premi Internacional Liberal,[20] ja que el seu mandat va suposar l'alliberament de molts presos polítics i una reducció de la censura. L'any 1989 també correspon al retorn del Pakistan dins de la Commonwealth. El desembre de 1988, Rajiv Gandhi i Benazir Bhutto es van conèixer a Islamabad.[21]

A nivell econòmic, el govern de Bhutto segueix una política de privatització de grans empreses nacionals, marcant una ruptura amb la política socialista del seu pare. La reforma va començar l'abril de 1989 però va resultar en un fracàs parcial, mancava inversió privada i els funcionaris es van oposar a la reforma.[22] Així, els objectius de privatització, que afecten en part a la indústria i als serveis públics, i en particular a Pakistan International Airlines, no es poden assolir completament. Per als seus oponents, com l'economista Sartaj Aziz, aquest fracàs es deu a l'absència de visió global, així com a la manca de voluntat de reformar profundament les empreses interessades per fer-les més atractives per als inversors internacionals.[22]

Benazir Bhutto va intentar recuperar el control de l'exèrcit substituint Hamid Gul per un home de la seva elecció al capdavant dels serveis secrets.[23] Les disputes entre el president i el primer ministre van arribar al seu punt culminant l'any 1990, particularment pel nomenament del líder militar i del president de la Cort Suprema. El 6 d'agost de 1990, després de vint mesos en el càrrec, el president Ishaq Khan va dissoldre l'Assemblea Nacional i va destituir Benazir Bhutto del càrrec, provocant així noves eleccions legislatives. Oficialment, va ser acomiadada per disturbis a Karachi,[24] així com per càrrecs de corrupció i abús de poder l'agost de 1990. Va comparèixer davant tribunals especials de setembre de 1990 a maig de 1991 per abús de poder, malversació i malversació de fons públics, càrrecs dels quals va ser absolt el 1994. El seu marit, Asif Ali Zardari, va ser mantingut detingut entre 1990 i 1993 per extorsió.[25]

El seu partit va perdre les eleccions d'octubre. Va exercir com a líder de l'oposició mentre Nawaz Sharif era primer ministre durant els següents tres anys. L'octubre del 1993 es van convocar noves eleccions, la coalició del PPP va guanyar, i Bhutto va tornar al seu càrrec. El 1996 el seu govern va ser una altra vegada destituït i novament va tornar a ser acusada de corrupció.

La reforma constitucional de l'any 2002 prohibeix que un primer ministre ocupi el càrrec dues legislatures. Això impedia a Bhutto tornar a accedir al càrrec, igual que a l'exprimer ministre Nawaz Sharif.

Fotografiada el 2004.

Bhutto va abandonar el Pakistan davant l'amenaça d'una investigació judicial per corrupció poc després que el general Pervez Musharraf, també cap de l'exèrcit, prengués el poder en un cop d'Estat el 1999. Fins al 2007, Bhutto va viure a Dubai, Emirats Àrabs Units, des d'on va mantenir contactes amb el PPP i els seus seguidors. Contínuament viatjava a l'estranger per fer conferències.

Bhutto va tornar al Pakistan l'octubre de 2007, arribant a Karachi,[26] en plena dictadura de Pervez Musharraf, per a participar en el procés de democratització del país, promoguda pel mateix Musharraf sota pressió de la comunitat internacional. El seu marit i les seves filles es van quedar a Dubai, mentre el seu fill encara estudiava a Oxford.[27]

Bhutto va descriure el principal problema al qual s'enfrontava el seu país com el xoc entre «moderació i extremisme»,[28] i es va mostrar pessimista sobre la seva seguretat.[29] El mateix Musharraf havia sobreviscut a diversos intents d'assassinat per part de militants islamistes,[30] i va advertir a Bhutto que ella també es convertiria en un objectiu.[31] Va demanar que els Estats Units o el Regne Unit es fessin responsables de la seva seguretat, però es van negar, i Musharraf va organitzar els detalls de la seva seguretat.[32] Mentre la seva comitiva s'estava fent camí entre una multitud a Karachi, dues bombes van explotar, van matar 149 persones i van ferir-ne 402. La mateixa Bhutto va resultar il·lesa físicament.[33] Bhutto va al·legar que hi havia quatre esquadrons suïcides que havien estat enviats per eliminar-la i que hi havia funcionaris clau del govern implicats en la trama; va enviar una llista amb el nom d'aquests funcionaris a Musharraf.[34][35] Bhutto va demanar que Musharraf fes venir el British Scotland Yard o l'Federal Bureau of Investigation dels Estats Units per investigar el crim, però s'hi va negar.[36]

Assassinat[modifica]

El matí del 27 de desembre de 2007, Bhutto es va reunir amb el president afganès Hamid Karzai.[37] A la tarda, va pronunciar un discurs en una manifestació del PPP celebrada a Rawalpindi].[38] En sortir amb un vehicle antibales, va obrir l'escotilla d'escapament del cotxe i es va aixecar per saludar a les multituds dels voltants.[39] Un home situat a dos o tres metres del cotxe va disparar tres trets contra ella i va fer detonar una armilla suïcida plena de coixinets de boles.[40] Bhutto va resultar mortalment ferida; els informes difereixen quant a si va ser colpejada per bales o per metralla de l'explosió.[41] L'assassí es va suïcidar fent esclatar una càrrega explosiva que duia a sobre, acció que va provocar la mort de vint-i-dues persones més.[42] Bhutto va ser traslladada d'urgència a l'Hospital General de Rawalpindi però estava clínicament morta en arribar i els intents de reanimació no van tenir èxit.[43] L'absència d'autòpsia, decisió presa pel seu marit i posterior president del Pakistan, Ali Zardari, ha dificultat aclarir aquesta qüestió.

Militants del PPP el 6 de febrer de 2008 a Peshawar.

La seva mort va provocar diversos dies de manifestacions i disturbis a tot el país que van causar almenys 44 morts, especialment a Karachi on els activistes favorables a Benazir Bhutto van atacar símbols del poder.[44] El president Pervez Musharraf va declarar tres dies de dol nacional i l'atac va ser àmpliament condemnat per la comunitat internacional que estava preocupada per l'estabilitat del país en el context del conflicte armat del Nord-Oest del Pakistan.[45]

Aquests problemes portaran el govern a ajornar les eleccions del 8 de gener al 18 de febrer. Considerats els més justos i transparents de la història del país, portaran a la victòria del partit de Bhutto, el PPP, que va prendre el govern el mes següent amb Youssouf Raza Gilani al capdavant.[46] Reunint al seu voltant una gran coalició amb l'exclusió del partit que donava suport a Musharraf, va iniciar un procediment de destitució i va obtenir la dimissió del president l'agost de 2008.[47]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pronunciació de Benazir Bhutto, Inogolo.com. (data d'accés: 22-01-09)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Benazir Bhutto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 octubre 2022].
  3. (anglès) Biografia de Benazir Bhutto, StoryofPakistan.com, 1 de juny 2003. (data d'accés: 22-01-09)
  4. Allen, 2016, p. 17.
  5. 5,0 5,1 (anglès) Bookrags Encyclopedia of World Biography entry, Bookrags.com. (data d'accés: 22-01-09)
  6. 6,0 6,1 «Obituary: Benazir Bhutto, 1953 2007» (en anglès), 28-12-2017. [Consulta: 2 maig020].
  7. Allen, 2016, p. 21.
  8. (anglès) Classmates at Harvard recall a shy girl, 'Pinkie', The Boston Globe, 28 de desembre 2007. (data d'accés: 22-01-09)
  9. (anglès) Biografia a la Women's International Center
  10. Bhargava 1990, pp. 38–40 ; Bhatia 2008, pp. 28, 29; Suvorova 2015, p. 166; Allen 2016, pp. 84–86.
  11. Muñoz, 2013, p. 59.
  12. Ahmed, 2005, p. 21.
  13. Benazir Bhutto, p. 534
  14. «Ghulam Ishaq Khan becomes President» (en anglès), juin 2003. [Consulta: 6 març 2019].
  15. Benazir Bhutto, p. 535
  16. Peter Popham. «What now for Pakistan?» (en anglès), 28-12-2007. [Consulta: 2 maig020].
  17. Jaffrelot, 2013, p. 265.
  18. Allen, 2016, p. 95.
  19. Allen, 2016, p. 106.
  20. «Benazir Bhutto» (en anglès).
  21. Allen, 2016, p. 100.
  22. 22,0 22,1 Aziz, Sartaj. Centre d'études de l'OCDE. La privatisation au Pakistan (en anglès), 1996, p. 87. Sartaj Aziz. ISBN 92-64-25310-6. 
  23. Allen, 2016, p. 105.
  24. Jaffrelot, 2013, p. 268.
  25. Allen, 2016, p. 111.
  26. Bhatia 2008, p. 114 ; Muñoz 2013, p. 28; Suvorova 2015, p. 265.
  27. Suvorova, 2015, p. 265.
  28. Muñoz, 2013, p. 25.
  29. Muñoz, 2013, p. 26.
  30. Bhatia 2008, pp. 117–118 ; Muñoz 2013, p. 112.
  31. Muñoz, 2013, p. 27.
  32. Muñoz, 2013, p. 128.
  33. Bhatia 2008, p. 119 ; Muñoz 2013, pp. 28–29; Suvorova 2015, pp. 266–267; Allen 2016, pp. 140–141.
  34. Bhatia 2008, p. 119 ; Muñoz 2013, p. 30; Suvorova 2015, p. 263.
  35. ; Masood, Salman «After Bombing, Bhutto Assails Officials' Ties». The New York Times, 20-10-2007 [Consulta: 31 març 2010].
  36. Muñoz 2013, p. 30 ; Allen 2016, p. 141.
  37. Muñoz 2013, pp. 134–135 ; Suvorova 2015, p. 278.
  38. Muñoz 2013, pp. 31, 137–138 ; Suvorova 2015, p. 277; Allen 2016, p. 144.
  39. Muñoz 2013, pp. 32, 137–138 ; Allen 2016, p. 144.
  40. Muñoz, 2013, p. 32, 142–143.
  41. Bhatia 2008, p. 120 ; Muñoz 2013, p. 32; Suvorova 2015, p. 279; Allen 2016, p. 144.
  42. Suvorova, 2015, p. 285.
  43. Muñoz 2013, pp. 34, 144–146 ; Allen 2016, p. 144.
  44. Gayer, Laurent. Karachi: Ordered Disorder and the Struggle for the City (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 226. ISBN 978-0199354443. 
  45. Matthew Tostevin. «World outraged, fearful over Bhutto assassination» (en anglès). Reuters, 27-12-2007. [Consulta: 25 gener 2023].
  46. Tahir Mehdi. «An overview of 2008 general elections» (en anglès). Dawn.com, 16-04-2013. [Consulta: 25 gener 2023].
  47. Jaffrelot, 2013, p. 281.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]