Eleonora Forenza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEleonora Forenza
Biografia
Naixement 10 novembre 1976 (42 anys)
Bari
European Parliament logo.svg  Diputada europea 

1r juliol 2014 –
Circumscripció electoral: Itàlia sud

Dades personals
Educació University of Bari Tradueix
Activitat
Ocupació Política
Partit polític Partit de la Refundació Comunista

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: eleonoraforenza
Modifica les dades a Wikidata

Eleonora Forenza (Bari, 10 de novembre de 1976) és una política italiana, portaveu de cultura i comunicació delPartit de la Refundació Comunista. És també membre del col·lectiu Femministe Nove i del consell de la Internacional Gramsci Society. Forenza es va graduar en Literatura a la Universitat de Bari, on també es va doctorar en Estudis Italians.[1]

Trajectòria[modifica]

Al les Eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ser elegida diputada com a candidata de la coalició L'Altra Europa con Tsipras. El 7 de desembre de 2016 fou la candidata a la presidència europea per part del grup parlamentari Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica.

El setembre de 2018, Forenza fou una de les 15 diputades que denuncià la manca d'independència judicial i la violació de drets fonamentals arran de l'escàndol del xat del Consell General del Poder Judicial filtrat per Anonymous.[2]

El març de 2019, Forenza fou una de les signants del manifest publicat per la revista italiana Left[3] que denuncià la passivitat de les institucions de la Unió Europea davant del «judici polític» al procés independentista català, atesa «l'anormalitat democràtica» de l’Estat espanyol, tot exigint «l’excarceració immediata dels presoners polítics catalans».[4]

Referències[modifica]

  1. http://www.eleonoraforenza.it/2014/b-io/
  2. «Quinze eurodiputats reclamen a Brussel·les que investigui els correus dels jutges perquè "violen" drets fonamentals». Ara.cat, 20-09-2018. [Consulta: 21 setembre 2018].
  3. «La Catalogna, l'Europa e la democrazia» (en italià). Left, 19-03-2019. [Consulta: 24 març 2019].
  4. Sidera, Alba. «El silenci d'Europa és vergonyós». El Punt Avui, 21-03-2019. [Consulta: 24 març 2019].

Enllaços externs[modifica]