Vés al contingut

Premi Nobel de Química

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Nobel de Química
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 59° 19′ 46″ N, 18° 04′ 07″ E / 59.3294°N,18.0686°E / 59.3294; 18.0686
Tipuspremi de química
Premi Nobel Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlfred Nobel Modifica el valor a Wikidata
Part dePremi Nobel Modifica el valor a Wikidata
Vigència1901 Modifica el valor a Wikidata - 
LlocEstocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
EstatSuècia Modifica el valor a Wikidata
Conferit perReial Acadèmia Sueca de Ciències Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnobelprize.org Modifica el valor a Wikidata
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901.

El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.[1] El guanyador el decideix la Reial Acadèmia Sueca de Ciències,[2] és entregat a Estocolm (Suècia) el 10 de desembre de cada any i té una dotació al voltant dels 10 milions de corones sueques (aproximadament un milió d'euros).[3][4]

A dos guanyadors del Premi Nobel de Química —els alemanys Richard Kuhn (1938) i Adolf Butenandt (1939)— no se'ls va permetre acceptar el premi per part del seu govern, de tal manera que van obtenir posteriorment la medalla i el diploma pertinents, però no els diners. Frederick Sanger és l'únic guardonat que ha aconseguit guanyar-lo en dues ocasions, els anys 1958 i 1980.[5] De la mateixa manera, Marie Curie fou guardonada amb el Premi Nobel de Química el 1911, havent rebut el Premi Nobel de Física el 1903; i Linus Carl Pauling fou guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1954 i amb el Premi Nobel de la Pau el 1962.

El premi ha estat declarat desert en vuit ocasions i al llarg de la seva història l'han guanyat set dones: Marie Curie (1911), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009), Jennifer Doudna (2020), Emmanuelle Charpentier (2020) i Carolyn R. Bertozzi (2022).[6]

Referències

[modifica]
  1. Leroy, Francis. A Century of Nobel Prize Recipients: Chemistry, Physics, and Medicine (en anglès). CRC Press, 2003-03-13. ISBN 978-1-135-54391-4.
  2. Levinovitz, Agneta Wallin; Ringertz, Nils. The Nobel Prize: The First 100 Years (en anglès). World Scientific, 2001. ISBN 978-981-02-4665-5.
  3. «El Nobel també està de retallades». Ara.cat, 11-06-2012. [Consulta: 28 setembre 2025].
  4. «La Fundació Nobel redueix un 20% la dotació dels seus premis». ElPeriódico, 11-06-2012. [Consulta: 28 setembre 2025].
  5. Sampedro, Javier «Frederick Sanger, dos veces Nobel de Química» (en castellà). El País [Madrid], 20-11-2013. ISSN: 1134-6582.
  6. «All Nobel Prizes in Chemistry» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2025].

Vegeu també

[modifica]