Margarita Robles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarita Robles
Margarita Robles 2018 (cropped).jpg
(2018)
Biografia
Naixement (es) María Margarita Robles Fernández
10 novembre 1956 (62 anys)
Lleó
Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

9 maig 2019 –
Circumscripció electoral: Àvila


Escudo de España (mazonado).svg  Ministra de Defensa d'Espanya 

7 juny 2018 –
← María Dolores de Cospedal García

Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

6 juliol 2016 – 15 juny 2018 – Gema López Somoza →
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo del Consejo General del Poder Judicial de España.svg  Vocal del Consell General del Poder Judicial 

23 setembre 2008 – 3 desembre 2013
Escudo de España (mazonado).svg  Secretària d'Estat d'Interior 

14 maig 1994 – 4 maig 1996
← Rafael Vera Fernández-HuidobroRicardo Martí Fluxá →
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Jutgessa, política i advocada
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

María Margarita Robles Fernández[1] (Lleó, 1957) és una jutgessa i política espanyola, i actual ministra de Defensa d'Espanya. Va ser la primera dona que va presidir una sala del Penal, la primera a presidir una audiència -la de Barcelona- i la tercera dona a arribar al Tribunal Suprem.[2] El 1993 va ser nomenada sotssecretària del ministeri de Justícia i de 1994 a 1996, secretària d'Estat del ministeri de l'Interior. Des de 2004 a maig de 2016 ha estat una de les dotze magistrades del Tribunal Suprem d'Espanya, de la Sala Tercera. Des de setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del Partit Socialista Obrer Espanyol. Pertany a l'associació progressista de jutges Jutges per a la Democràcia. El maig de 2016 va anunciar el seu retorn a la política com a número dos de la llista per Madrid del PSOE en les eleccions generals de 26 de juny.

Orígens[modifica]

Filla d'un advocat, als dotze anys es va traslladar amb la seva família a viure a Barcelona, ciutat on més tard va estudiar dret.[3] El 1981, amb 23 anys, va ingressar en la carrera judicial com a número u de la seva promoció i es va convertir en la quarta dona jutge d'Espanya.[4][5] Als 26 anys la seva primera destinació com a jutgessa va ser la localitat de Balaguer (Lleida), posteriorment va estar a Sant Feliu de Llobregat i a Bilbao. Va ser la primera dona a presidir una Sala del Penal.[5] Va ser magistrada de l'Audiència provincial de Barcelona, que va presidir als 34 anys, i va ser la primera dona a ser presidenta d'una audiència provincial.[3]

Propera al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el 1993 va ser nomenada pel Consell de Ministres sotssecretària del Ministeri de Justícia, a proposta del titular del departament, Juan Alberto Belloch. En prendre possessió del càrrec, va establir com una de les seves prioritats l'aplicació de judicis ràpids en l'àmbit estatal. Entre 1994 i 1996 va ser Secretària d'Estat del Ministeri de l'Interior, i es va convertir en la número dos del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch en l'última legislatura del govern socialista de Felipe González.[6]

Va ser també jutge del Contenciós en l'Audiència Nacional. De setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial - triats per majoria de tres cinquens en els plens del Congrés i el Senat- i va destacar  per ser una de les vocals més actives.[7] Va votar a favor de la destitució del seu president i del Tribunal Suprem Carlos Dívar a causa de la polèmica sorgida per haver acceptat invitacions per viatjar a Marbella.[8] Robles és membre de l'associació Jutges per a la Democràcia (JpD), i participa activament als congressos i reunions de l'associació.[3]

El maig de 2016 anuncià que ocuparia la segona plaça de la llista electoral socialista per Madrid, encapçalada per Pedro Sánchez, per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 26 de juny.[9] Robles havia sol·licitat una execedència com a magistrada del Tribunal Suprem però el 19 de maig la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va acordar en una renyida decisió per quatre vots a tres que la execedència suposava la pèrdua de condició de magistrada del Suprem.[10]

Actuació en el cas Lasa i Zabala[modifica]

Durant la seva etapa com a secretària d'Estat del ministeri de l'Interior, Margarita Robles va impulsar la investigació del segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, a més de retirar els fons de la guerra bruta del GAL per a José Amedo i Michel Domínguez i ordenar la crida i cerca de Luis Roldán.

Cas Garzón[modifica]

El març de 2010 Margarita Robles, amb els conservadors Fernando de Rosa Torner i Gemma Gallego Sánchez, va ser recusats com a vocals pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que demanava a la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya que el mantingués en el seu lloc, per ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell.[11]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]