Sallagosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSallagosa
Escut de Sallagosa
Saillagouse vue1.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66167.png
42° 27′ 36″ N, 2° 02′ 23″ E / 42.46°N,2.0397222222222°E / 42.46; 2.0397222222222
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 1.101 (2015)
• Densitat 97 hab/km²
Gentilici Sallagosard, sallagosarda
Geografia
Superfície 11,35 km²
Altitud 1300 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66800
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Sallagosa ([səʎə'ɣozə], en francès, oficialment Saillagouse) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

La comuna actual també comprèn els pobles de Ro i Vedrinyans, que foren comunes independents fins a l'any 1822.

La dita diu: "Sallagosa, camisa merdosa" i A Sallagosa, amb gran tabola, ballen folls, a la farandola.[1]

Etimologia[modifica]

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals[modifica]

El terme comunal de Sallagosa, de 113.500 hectàrees d'extensió, és situat en plena plana cerdana, gairebé al centre de la comarca de l'Alta Cerdanya. És[2][3] un terme del tot envoltat per altres comunes cerdanes.

El terme de Sallagosa té una forma particular. D'una banda, al nord, més de dos terços del terme, es troba la vall del Segre, i, al nord, la del Rec de la Ribera d'Eina, amb els contraforts que separen la vall del Segre de la del seu afluent, el Rec de l'Angust. Encara, a la part occidental, hi ha el curs de la Ribera d'Er, en una zona molt plana. Aquestes unitats geogràfiques formen un conjunt aproximadament rectangular molt irregular, esbiaixat de sud-oest a nord-est, que té el poble de Sallagosa en una zona més o menys central. Ès una zona plana, que va dels prop de 1.535 m alt dels Plans Balladors, al nord-est, fins als 1.250 del Pla d'Avall. Com si fos un llarg apèndix cap al sud-est des del poble, es troba l'estreta vall del Rec de les Deveses, que arriba fins a la zona de Segalera, als 2.161,9 metres d'altitud, indret de més altitud del terme, en un contrafort nord-occidental del Puig de Coma Dolça i del Puigmal de Llo. El punt més baix del terme és la llera del Segre, a la seva sortida del terme cap al d'Estavar, a 1.232,3 m alt. El poble de Sallagosa és a 1.300, Vedrinyans a 1.390, i Ro a 1.276,5.

Termes municipals limítrofs:

Estavar Font-romeu, Odelló i Vià Eina
Llívia (Baixa Cerdanya) Brosen windrose-fr.svg Llo
Santa Llocaia Er

.

El poble de Sallagosa[modifica]

Sallagosa en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)
Sallagosa des de Vedrinyans

Situat pràcticament en el centre[4] del seu terme comunal, Sallagosa és a la cruïlla de vies de comunicació de la comarca de l'Alta Cerdanya, de la qual actua com a cap comarcal. Està situada majoritàriament a la dreta del Segre, que discorre lleugerament al sud del nucli antic de la població. Tanmateix, el Sallagosa modern[5] s'ha estès també a l'esquerra del riu, on es troben, per exemple, les escoles, el camp de rugbi i futbol i altres edificis comunals, com la Casa del Comú.

L'església parroquial de Santa Eugènia està situada a l'extrem nord del nucli antic de la població, en una posició molt poc més elevada que la resta de la població.

Ro[modifica]

Ro en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO)

El poble de Ro és al centre de la plana del terme de Sallagosa del costat occidental del terme també a l'oest del cap comunal. És a cosa d'un quilòmetre i mig en línia recta seu, al peu de la carretera D - 33, que uneix Sallagosa amb Llívia. És un poble petit, amb a penes tres carrers, amb l'església, antigament parroquial, de Sant Antoni Abat en el seu extrem meridional, a peu de carretera. Constituït en municipi el 1790, Ro va ser annexat, com Vedrinyans, a la comuna de Sallagosa el 13 de març del 1822.

Vedrinyans[modifica]

Vedrinyans en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO)

Vedrinyans és situat al sud-est de Sallagosa, a quasi un quilòmetre del centre del seu nucli vell i a penes a 500 metres de les primeres cases. És al centre del lloc on comença, cap al sud-est, el llarg apèndix del terme de Sallagosa que s'enfila cap als contraforts pirinencs. És a la dreta, a certa distància, del Rec de Vedrinyans, aigües amunt anomenat Rec de les Deveses. És un nucli petit, amb les cases distribuïdes a l'entorn de la carretera que hi porta des del cap comunal, i l'església de Santa Eugènia en el seu extrem nord-oest.

Ans[modifica]

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Sallagosa està molt ben comunicada, alhora que és un petit centre neuràlgic de les comunicacions de la Cerdanya. Situada al bell mig de la plana cerdana, travessen el terme de Sallagosa fins a quatre carreteres, a més de tocar, en el límit oriental, la carretera N - 154 (N - 152, a Puigcerdà - Límit entre Llívia i Sallagosa).

La carretera més important és la N - 116 (Perpinyà - La Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent i l'Alta Cerdanya. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet, permet arribar a Perpinyà en 94,7 quilòmetres. Per aquesta carretera, Sallagosa dista, citant només els pobles i viles a peu de carretera, 13,4 de la Cabanassa, 17,2 km de Fetges, 24,9 km de Fontpedrosa, 28,8 km de Toès, 35,1 km d'Oleta, 39,7 km de Serdinyà, 44,6 km de Vilafranca de Conflent, 49,8 km de Rià, 50,7 km de Prada, 58 km de Marqueixanes, 61,3 km de Vinçà, 64,4 km de Rodès i 66,1 km de Bulaternera. Des de Bulaternera, la carretera té forma d'autovia i va directa a Perpinyà. En direcció oest, Montlluís és a 9 quilòmetres de la Guingueta d'Ix, on enllaça amb dues carreteres, una cap a Puigcerdà, on arriba en 2,1 quilòmetres més, i la Baixa Cerdanya, i l'altra cap a bona part de l'Alta Cerdanya i Acs, a l'Arieja.

A part, hi ha tres altres carreteres: la D - 29 (Eina - Odelló), que travessa breument l'extrem nord del terme de Sallagosa, i la D - 33 (N - 116, al Coll de la Perxa - Estavar), amb les seves variants, D - 33a (N - 116, a Sallagosa - Er) i D - 33c (D - 33, a Sallagosa - N - 154). Encara, s'hi troba la carretera local de Sallagosa a Vedrinyans.

Ferrocarril[modifica]

Sallagosa té estació del Tren Groc, Vilafranca de Conflent - la Tor de Querol, l'Estació de Sallagosa. És a prop del poble, al seu costat oest. Cal destacar que aquesta estació, situada a 1.301,5 m alt, és el punt d'arrencada de la forta pujada fins als 1.591 m alt, a l'Estació de Bolquera-Eina, propera al Coll de la Perxa.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Per Sallagosa passa la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on es directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.

Els camins del terme[modifica]

Activitats econòmiques[modifica]

Història[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

Edat Moderna[modifica]

Edat Contemporània[modifica]

Entre el 1974 i el 1984, el terme comunal de Llo fou annexat al de Sallagosa, en un moviment d'agrupacions de comunes que n'afectà diverses a tota la Catalunya del Nord, però el 1984 fou revertida l'annexió, i Llo esdevingué altre cop comuna independent.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[6]

Evolució demogràfica de Sallagosa entre 1365 i 1789
1365 1378 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1788 1789
23 f 13 f 12 f 14 f 92 f 44 f 369 h 386 h 362 h 82 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Nota:

  • 1365: dels quals, 4 f per a Crosells.

Demografia contemporània[modifica]

Entre els anys 1974 i 1984, el padró d'habitants de Sallagosa tenia incorporat el de Llo, que recuperà la independència comunal aquell any.

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
333 311 360 347 505 631 646 640 605
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
607 549 608 593 540 579 578 548 521
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
530 576 518 504 520 507 506 518 515
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2015
548 728 875 879 825 820 971 1.035 1.101
2016
1.101

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Alcalde Període Càrrecs
Bonaventure Vigo 1870 - 1878 Veguer d'Andorra
Bonaventure Fort 1871 - 1878
Bonaventure Vigo 1878 - 1884 Veguer d'Andorra
Antoine Rogé 1884 - 1921
Paul Rogé 1921 - 1925
Isidore de Montella 1925 - 1933
Georges Clerc 1933 - 1935
Henri Planes 1935 - 1945
Willian Duran 1945 - 1952 Gauche (esquerra)
Antoni Cayrol[9] 1952 - 1953 PCF. Escriptor, de primer carnisser a Sallagosa,
després llibreter a Perpinyà
François Ester 1953 - 1992
Jean de Maury Octubre del 1992 - Juny del 1995
George Armengol Juny del 1995 - Moment actual Conseller general
President de la Comunitat de Comunes Pirineus - Cerdanya
La Casa del Comú de Sallagosa

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • George Armengol, batlle.

Adjunts al batlle[10][modifica]

  • 1a: Sophie Baudart - Bazán
  • 2n: Laurent Sanna.

Consellers municipals[modifica]

  • Claude Alazet
  • Claudine Caillous
  • Alain Cayzac
  • Laetitia Cruz - Gramoli
  • Roger Domènech
  • Brigitte Farrero
  • Mariano García
  • Corinne Mahot - Tropée
  • Manuel Morales
  • Serge Rannou
  • Christian Sánchez
  • Joelle Urrutia - Calvet.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Sallagosa ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Serveis comunals mancomunats[modifica]

Llo forma part de la Comunitat de comunes Pirineus - Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.

Ensenyament i Cultura[modifica]

Sallagosa, per la seva importància local, és de les poblacions que conserven l'escola pública, en els novells de maternal i primària. Els infants de Sallagosa poden assistir també a l'escola d'Er, també pública. Els estudis de secundària es poden cursar en els col·legis de Font-romeu, Odelló i Vià, col·legi El Bosc, la Guingueta d'Ix, col·legi Cerdanya o Oceja, col·legi La Perla Cerdana, tots tres públics. Per al batxillerat, els liceus de referència són La Perla Cerdana, d'Oceja, que també té secció de batxillerat, el Liceu Climàtic i Esportiu Pierre de Coubertin, de Font-romeu i el Liceu Professional Agrícola, de caràcter privat, El Mas Blanc, de la Guingueta d'Ix.

Existeixen a Sallagosa fins a 38 associacions de tota mena, des d'esportives fins a un cercle de reflexió, passant per les de salvaguarda del patrimoni o acció social, entre les més destacades.

Llocs d'interès[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Paremiologia tòpica
  2. El terme de Sallagosa en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Sallagosa a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. Sallagosa en els ortofotomapes de l'IGN
  5. El Sallagosa actual en els ortofotomapes de l'IGN
  6. Pélissier, 1986.
  7. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  8. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  9. Jordi-Pere Cerdà, poeta, dramaturg i novel·lista en llengua catalana.
  10. Adjoints au maire, en francès.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «- Sallagosa». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1 octubre del 2014].
  • Coromines, Joan. «Sallagosa». A: Onomasticon cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sallagosa». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sallagosa Modifica l'enllaç a Wikidata