La Tor de Querol

La Tor de Querol
	; Font i escut
Localització
	42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E / 42.4653°N,1.8889°E
Comarca	Alta Cerdanya
Població
Total	439 (2019)
• Densitat	34,76 hab./km²
Geografia
Superfície	12,63 km²
Limita amb	Guils de Cerdanya ; Enveig ; Porta
Organització política
• Batllessa	Cécile Houyau (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66760
Fus horari	UTC+01:00 ; UTC+02:00

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la Vall del Querol.

La comuna comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Geografia[modifica]

Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.

La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.

Etimologia[modifica]

Demografia[modifica]

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Edat mitjana[modifica]

Edat Moderna[modifica]

S. XIX[modifica]

S. XX[modifica]

Política i administració[modifica]

La situació administrativa de la comuna ha anat canviant contínuament. A gener de 2023, pertanyia a la comunitat de comunes Pirineus Cerdanya,^[1] al Districte de Prada.^[2] A més a més, des de les eleccions cantonals del 2015, la comuna forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.^[3]

Economia[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.^[4]