La Tor de Querol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Latour-de-Carol
Escut de la Tor de Querol
Latourc font.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66095.png
42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E / 42.465277777778°N,1.8888888888889°E / 42.465277777778; 1.8888888888889
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 421 (2015)
• Densitat 33,33 hab/km²
Gentilici Querolà, querolana
Geografia
Superfície 12,63 km²
Altitud 1.248 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66760
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

La Tor de Querol (oficialment en francès Latour-de-Carol) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. El municipi comprèn també els pobles d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Actualment, juntament amb els pobles de Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Geografia[modifica]

Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.

La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut major importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.

Mapa de la comuna de La Tor de Querol

Etimologia[modifica]

Demografia[modifica]

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

Edat Moderna[modifica]

S. XIX[modifica]

S. XX[modifica]

Política i administració[modifica]

Economia[modifica]

Llocs d’interès[modifica]

Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[1]

L'estació de la Tor de Querol - Enveig amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc a l'esquerra, amb el logo de la SNCF, un tren d'ample internacional al fons, i un tren de Renfe amb els colors de rodalies a la dreta

Entitats i associacions[modifica]

Fires i festes[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Sant Esteve  
Personatge de la vall del Querol  
El tren groc a l'estació  
Balcó de fusta  
Selecció de Commons

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tor de Querol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rossel, Aléxia. Le train jaune. Portet-sur Garonne: Loubatières, 2010, p. 60-61