La Tor de Querol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaLa Tor de Querol

Font i escut
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E / 42.4653°N,1.8889°E / 42.4653; 1.8889
ComarcaAlta Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total450 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat35,63 hab./km²
Geografia
Superfície12,63 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Batllessa Modifica el valor a WikidataCécile Houyau (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal66760 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Lloc weblatour-de-carol.fr Modifica el valor a Wikidata

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol[1] o Aravó. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la vall de Querol.

La comuna comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Geografia[modifica]

Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.

La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.

Mapa de la comuna de La Tor de Querol

Etimologia[modifica]

Demografia[modifica]

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Edat mitjana[modifica]

Edat Moderna[modifica]

S. XIX[modifica]

S. XX[modifica]

Política i administració[modifica]

La situació administrativa de la comuna ha anat canviant contínuament. A gener de 2023, pertanyia a la comunitat de comunes Pirineus Cerdanya,[2] al Districte de Prada.[3] A més a més, des de les eleccions cantonals del 2015, la comuna forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.[4]

Economia[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[5]

L'estació de la Tor de Querol - Enveig, amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc, a l'esquerra, amb el logotip de la SNCF; un tren d'ample internacional, al fons; i un tren de Renfe, amb els colors de Rodalies, a la dreta.

Entitats i associacions[modifica]

Fires i festes[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Selecció de Commons

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tor de Querol
  1. ↑ «La Tor de Querol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Intercommunalité-Métropole de 7346 Pyrénées Cerdagne (246600399) − COG | Insee». [Consulta: 27 gener 2023].
  3. ↑ «Arrondissement de Prades (663) − COG | Insee». [Consulta: 27 gener 2023].
  4. ↑ «Canton des Pyrénées catalanes (6613) − COG | Insee». [Consulta: 27 gener 2023].
  5. ↑ Rossel, Aléxia. Le train jaune. Portet-sur Garonne: Loubatières, 2010, p. 60-61

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Tor_de_Querol&oldid=32426823»