La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. El municipi comprèn també els pobles d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.
Actualment, juntament amb la vila de Montlluís i els pobles de Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, la Cabanassa, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Planès, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Sant Pere dels Forcats, Targasona, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, ]Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Ralleu, Rià i Cirac, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.
La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut major importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.
Mapa de la comuna de La Tor de Querol
Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[1]
L'
estació de la Tor de Querol - Enveig amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc a l'esquerra, amb el logo de la
SNCF, un tren d'ample internacional al fons, i un tren de Renfe amb els colors de rodalies a la dreta
|
|
|
Personatge de la vall del Querol
|
|
| Selecció de Commons |
- ↑ Rossel, Aléxia. Le train jaune. Portet-sur Garonne: Loubatières, 2010, p. 60-61
La Tor de Querol
.jpg)
